Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
La tardor compta amb importants cites astronòmiques

La tardor arriba aquest dilluns farcida d’importants cites astronòmiques

A les 09:50h d’aquest 23 de setembre haurem entrat oficialment a la nova estació

La tardor compta amb importants cites astronòmiques
La tardor compta amb importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Aquest dilluns, 23 de setembre, entrem oficialment a la tardor a les 09:50h del matí. Una nova estació que posa punt final a un llarg estiu i que arriba farcida d’importants cites astronòmiques, amb fins a 4 pluges d’estels, un fenomen únic gràcies al planeta Mercuri i tres llunes plenes, a més del canvi d’hora a finals d’octubre.

Segons dades de l’Observatori Astronòmic Nacional, la nova estació durarà 89 dies i 20 hores, finalitzant el 22 de desembre, quan començarà l’hivern. El canvi d’estació de l’estiu a la tardor, conegut com a equinocci, és degut a una posició concreta de la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol. La inclinació de l’eix del nostre planeta fa que aquest dia tinguem el mateix repartiment de llum i escalfor als dos hemisferis, fent que a l’hemisferi nord comenci la tardor i al sud la primavera. A més, la duració del dia i la nit pràcticament és la mateixa.

Fases de l'equinocci i el solstici | Arxiu

 

La continuïtat de la inclinació de l’eix de la Terra farà que, amb el pas dels dies, els raigs del Sol més directes arribin amb més claredat a l’hemisferi sud, mentre que deixaran d’impactar al nord. El punt àlgid d’aquest fenomen es viurà el solstici d’hivern, el dia 22 de desembre, quan el Sol estarà en el seu punt més baix al cel de la nostra latitud i al Pol Nord serà completament de nit les 24 hores del dia. 

Llunes plenes, menys llum solar i canvi d’hora

Pel que fa a les llunes plenes de la tardor, tindran lloc els dies 13 d’octubre, 12 de novembre i 12 de desembre. Tot plegat en una estació caracteritzada per la pèrdua de llum solar dia rere dia, ja que, a partir de l’equinocci (23 de setembre), cada posta de sol és més aviat i la sortida de Sol és més tard, allargant la nit entre 1 i 3 minuts al dia. 

Imatge de la superlluna vista des del Moianès
Aquesta tardor tindrem fins a 3 llunes plenes | MeteoMoià

 

El Sol també cada vegada el tindrem més inclinat cap a l’horitzó, cosa que farà que els seus raigs siguin cada vegada menys potents i càlids. Com que cada vegada tindrem més hores de nit que de dia, el dia 27 d’octubre haurem de canviar l’hora, malgrat el gran debat europeu sobre si s’eliminen aquests canvis que fem dues vegades a l’any al continent.

D’aquesta manera, l’últim diumenge d’octubre endarrerirem una hora els rellotges i, per tant, guanyarem una hora més. Aquell dia, a les 03:00h de la matinada passaran a ser les 02:00h. No oblideu fer els canvis pertinents abans d’anar a dormir la nit abans, tot i que la tecnologia fa que els mòbils, ordinadors i altres dispositius s’actualitzin automàticament.

Canvi d'hora hivernal
Canvi d'hora hivernal | Arxiu

 

Més cites astronòmiques de la tardor

Durant tota la tardor, Mart serà visible a la sortida del Sol, mentre que Venus, Saturn i Júpiter es deixaran veure un cop es pongui l’astre. A més, hi haurà pluges d’estels, sobretot dels Dracònids i els Gemínids, mentre que Mercuri tindrà un protagonisme espacial. Aquestes són les cites astronòmiques més destacades.

8 d’octubre: la pluja d’estels dels Dracònids

Aquest fenomen el podrem gaudir entre el 6 i 10 d’octubre amb el punt àlgid el dia 8, quan cauran uns 20 meteors per hora. La Lluna gairebé plena espatllarà una mica la seva visió, però si mirem en direcció a la constel·lació de Dragó, ens assegurem una zona sense contaminació lumínica i mirem el punt més allunya de la Lluna, podrem veure l’espectacle.

Imatge de la pluja d'estels dls Quadràntids vistos des de l'Alta Garrotxa el gener passat | Juan Carlos Casado- Observatori Astronòmic d'Albanyà

 

11 de novembre: trànsit de Mercuri

Aquell dia tindrem una cita molt especial, ja que Mercuri creuarà pel davant del Sol  just entremig de la distància entre l’astre i la Terra, cosa que farà que al bell mig de la gran bola de foc es vegi un puntet negre. No obstant, haurem de prendre precaucions, ja que no podem mirar el Sol directament a simple vista,  sinó que necessitem ajuda professional o filtres.

El fenomen es podrà veure durant 5 hores i 29 minuts des d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental,  mentre que la propera vegada que Mercuri torni a creuar-se just entre el Sol i la Terra serà el 13 de novembre de l’any 2032.

Imatge de l'últim trànsit de Mercuri el maig d'aquest any
Imatge de l'últim trànsit de Mercuri el maig d'aquest any | CSIC

 

14 de desembre: la pluja d’estels dels Gemínids

Pel que fa a aquest altre fenomen, tindrà lloc entre el 4 i 17 de desembre, amb el punt àlgid els dies 13 i 14, quan cauran uns 150 meteors per hora. Es tracta d’una de les pluges d’estels més actives i espectaculars de l’any, així que, malgrat que pugui fer fred, recomanem sortir al carrer ben abrigats i gaudir de l’espectacle, tot i que tornarem a tenir Lluna plena.

A més d’aquestes dues principals pluges d’estels, la tardor comptarà amb dues altres cites d’aquest tipus però de caràcter més lleu, amb la pluja de les Oriònides i dels Leònids, que tindran lloc a l’octubre i novembre, respectivament. 

També et pot interessar...