L'alcalde de Móra d'Ebre Joan Piñol ha aconseguit una cosa difícil en qualsevol municipi: la majoria absoluta en tres eleccions consecutives. Batlle de la capital de la Ribera d'Ebre des de l'any 2011, Piñol assegura que la clau de l'èxit és «posar seny i sentit comú» a l'hora de prendre decisions. Des de la seva arribada ha tingut l'objectiu de reduir el deute pesava a sobre el consistori riberenc i ho ha aconseguit reduint 4 milions d'euros durant aquests anys.
La preocupació amb l'arribada d'una nova empresa gestora de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, on l'ajuntament encara no sap quin en serà el seu paper dins d'aquesta, s'ha ajuntat amb un augment d'impostos als veïns i veïnes del municipi que va provocar un moviment de queixa. Però com diu Joan Piñol «un polític no pot deixar de tenir contacte amb la realitat» i, després d'això, s'ha reformulat aquesta qüestió. De tot això, i molt més, TarragonaDigital conversa amb l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol.
Tercera legislatura a l'Ajuntament de Móra d'Ebre
— Majoria absoluta per tercer cop consecutiu. Quina seria la clau de l'èxit?
— Crec que és bastant simple. Del que es tracta és posar seny i sentit comú a l'hora de prendre decisions i intentar tractar l'Ajuntament com tractes casa teva. Si ets responsable a casa teva i intentes que d'alguna manera els números surtin, tampoc és tan difícil treballar d'això. A l'Ajuntament l'economia d'escala és diferent, els volums són diferents, però al final es tracta d'aplicar el sentit comú i escoltar a la gent. Aquesta és una de les coses més importants. Perquè si no governes fent allò que la gent espera que faci, difícilment té cap sentit. Penso que una és una de les eines bàsiques. Jo tinc una mena de consell assessor, absolutament dividit i individual, en gent del poble amb qui un esmorzo, amb l'altre dino, l'altre faig un cafè, de manera més o menys habitual i que els hi demano, literalment, «castigueu-me, si us plau, digueu-me la veritat de què penseu». Perquè jo penso que això és molt important. Un polític no pot deixar de tenir contacte amb la realitat i sobretot, que li «toquin» una mica la cara.
En vuit anys hem amortitzat pràcticament 4 milions d'euros
— Què en destacaria de l'acció dels darrers vuit anys i quins són els projectes estratègics per aquest mandat?
—En destacaria que vam entrar en un Ajuntament amb una situació, francament, molt crítica. Vam agafar un consistori amb un endeutament de més del 170%, quan el màxim legal estava al 70%. 8.750.000 euros de deute. Significa que l'Ajuntament de Móra d'Ebre cada any ha de pagar més de 600.000 euros en préstecs i interessos. Com comprendràs, en un ajuntament com el nostre amb un pressupost de 6 MEUR fa molt difícil fer front al dia a dia, fer front a la despesa ordinària i fer inversions en paral·lel. Quan has de pagar 600.000 euros, que han de sortir d'aquests diners ordinaris, no queda espai per a la inversió. Per tant, ens hem hagut de dedicar moltíssim a cercar recursos fora del que seria habitual. Anar a buscar subvencions, ajudes a altres administracions i, en aquest sentit, penso que hem fet una tasca important. En aquests darrers vuit anys hem aconseguit invertir al voltant d'11 MEUR, absolutament portats de fora, és a dir, sense afectar el pressupost municipal. A això sumem que d'aquests 8.750.000 euros que vam trobar fa 8 anys, avui estem aproximadament a 4.700.000, vol dir que hem amortitzat pràcticament 4 MEUR. L'esforç que hem fet per reduir el deute és importantíssim, però en paral·lel hem fet un esforç molt important en cercar capital i en cercar ingressos de fora, sense haver de tocar els diners habituals per poder mantenir un grau d'inversió acceptable del municipi.
— Segons un estudi d'El Sector Público, Móra d’Ebre és el municipi català amb pitjor ràtio de liquiditat entre els municipis +5.000 habitants. Això ha afectat d'alguna manera als veïns de Móra d'Ebre??
—En absolut. El que va sortir publicat en alguns mitjans que Móra d'Ebre era el poble amb menys liquiditat de Catalunya és absolutament fal·làcia. La ràtio de liquiditat no existeix. Aquesta ràtio que fa referència el mitjà on va sortir publicat és un que s'inventa una empresa privada de Madrid, una consultora, que analitza números amb una fórmula que crea aquesta empresa i, per tant, analitza aquests números dels ajuntaments i calcula una ràtio de liquiditat segons el seu criteri, i diu que nosaltres som els que en tenim menys. Tenir menys liquiditat no vol dir no tenir-ne, vol dir tenir-ne menys que els altres. A partir d'aquí, és absolutament fals tot això.
L'Ajuntament de Móra d'Ebre, clar que no va sobrat. Hi ha pocs Ajuntaments que vagin sobrats. Que nosaltres anem «apretats», evidentment, perquè tenim el deute que tenim i això afecta la població, lògicament, 600.000 euros cada any només de préstecs vol dir que són diners que es deixen de convertir-se en inversió. Afecta d'una manera claríssima. La liquiditat no. No afecta en el sentit que el consistori, no compleix escrupolosament els 30 dies de pagament a proveïdors, com el 99,9% dels ajuntaments d'arreu. Però entre altres coses, pel deute en què ens trobem, d'altra banda la Generalitat i altres administracions deuen a l'Ajuntament de Móra d'Ebre més de 800.000 euros. La Generalitat tampoc compleix la ràtio de pagament i de tramitacions. Si a mi em paguen en temps i forma, jo podria en temps i forma. Però com que no ho cobro, difícilment ho puc fer així.
Nosaltres ens hem mogut, lògicament, i hem anat a la Generalitat, a moure els temes, ja que són ells qui no paguen, si no ens paga, ens ha de donar una solució. Hem aconseguit tramitar una pòlissa i això ens permetrà fer front als pagaments més immediats, que no vol dir que no ho poguéssim fer, sinó que ho farem front dins dels terminis de trenta dies. Que ho haguérem pogut fer igual, però en 120 dies que és en allò que venim més o menys pagant ara. Per tant, crec que no hi ha cap mena de problema ni motivació d'alerta per part de la població, perquè no és una situació diferent de la de fa vuit anys o fa 10. Aquest ajuntament pagava a 322 dies, a gairebé un any, per lo tant, si ara estem pagant a 120, hem millorat molt.
— Un tema actual és l'increment de diverses taxes i impostos municipals, les quals han portat als veïns al carrer en contra d'aquesta mesura i, finalment, d'acord amb representants dels grups municipals s'ha rebaixat. Quins són els motius que han portat a aquest increment d'impostos i taxes municipals? Quines són les partides i remuneracions que s'han rebaixat per fer-ho possible?
El perquè de l’augment és una qüestió tècnica de la gestió econòmica dels Ajuntaments. Per explicar-ho s’ha de tenir clar que, en els darrers 8 anys que jo sóc alcalde, en cap cas s’ha gastat més del que s’ha ingressat. Això és un fet clarament demostrable. Com també és demostrable que l’any 2011 ens vàrem fer càrrec d’un deute del 187% i en 8 anys ho hem deixat en un 70,9%, amortitzant més de 4 milions d’euros.
Però tornant al tema, et deia que no hem gastat més del que ingressem, però és que abans del tancament definitiu de l’any, la llei demana regularitzar el que s’anomena «drets reconeguts pendents de cobrament» antics, que vindria ser «els impagats». En el cas de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, al fer aquesta regularització, va portar el resultat de l’Ajuntament a 251.000 euros negatius.
Enteníem que els morencs i morenques no volien perdre activitats socials, culturals o festives, però estàvem errats
En aquesta situació els ajuntaments ens veiem en l’obligació de fer un Pla Econòmic Financer per portar aquests resultats negatius a zero. Això es pot fer augmentant impostos o bé reduint despeses, o bé una combinació dels dos. La primera proposta que es va portar al ple va ser augmentar impostos perquè enteníem que els morencs i morenques no volien perdre activitats socials, culturals o festives, però estàvem errats. La gent s’ha mobilitzat i ens ha fet saber que estan disposats a renunciar-ne a alguna i és el que hem fet. Per això hem reformulat la proposta inicial disminuint despeses i ajustant l’increment d’impostos. Aquesta segona proposta la vàrem discutir en una reunió en què vaig convocar als portaveus dels grups municipals on se’ls va explicar clarament quina era la situació i que, difícilment, es podia disminuir més la despesa.
Deixa’m però, dir-te, que aquest increment d’impostos està absolutament en línia amb el que han fet altres municipis: Reus, El Vendrell, Móra la Nova, Alcover, Constantí, Falset… i és que durant els anys de la crisi molts Ajuntaments ens hem carregat amb despeses que no hem repercutit als veïns i ara la situació s’ha fet insostenible. Per exemple, a Móra d’Ebre en els darrers 8 anys hem rebaixat l’IBI quasi un 10% i des del 2012 no hem augmentat les taxes de la brossa i de l’aigua, i aquesta situació s’havia de regularitzar.
El futur de Móra d'Ebre
— Esteu al començament d'aquest tercer mandat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Com l'encareu i quins són els projectes estratègics per aquest mandat?
— A veure, poca cosa. També he de dir que la situació que tenim, no ens permet grans escarafalls, per tant, no podem fer res que no tinguem 100% finançat, perquè els diners que tenim els hem de guardar per pagar els crèdits i pagar l'ordinari, on entren nòmines, despeses del dia a dia com el banc que es trenca o el fanal que s'ha de canviar i tot això s'ha de pagar. Per tant, només podem fer aquelles inversions que podem aconseguir finançament. En això vull dir que enguany, el que tenim garantit, és el nou port fluvial, que el tenim en marxa i es va licitar a finals de la darrera legislatura; les obres que durem a terme al castell, que són importants i finançades per mitjançant un 1,5% cultural de Madrid i part de la Generalitat i en podem fer front; tenim una de les qüestions estrella amb un cert compromís, però veurem que passa perquè l'estructura de la Diputació ha canviat, però hi havia un precompromís per la seva part de construir el museu Julio Antonio aquí a Móra d'Ebre. L'Ajuntament ja ha complert la seva part que és comprar la casa i ens reunirem amb representants de la Diputació, per veure com i de quina manera replantegem aquesta situació i quina finalitat última se li donarà. Perquè estem disposats a regalar l'edifici, perquè tinguin més fàcil invertir diners, perquè si no potser hauria de fer una subvenció a l'Ajuntament de Móra d'Ebre, nosaltres destinar-los al museu, i això provoca situacions més complicades.
També volem fer un tram més de la façana fluvial que aniria de la plaça fins al passeig del pont. Sempre dic que Móra d'Ebre és el balcó de l'Ebre i hem aconseguit esdevenir-ho dins del seu curs d'aquest riu. Si no hi ha res de nou, aquest tram l'adaptarem a aquest format de balcó. Entremig de tot això, podria caure alguna cosa més, que seria cosa d'agafar alguna subvenció, ja que s'ha de renovar la climatització del teatre municipal perquè fa molt soroll i es queixen els veïns, està encarat però no lligat.
Hem reduït gairebé a la meitat l'endeutament, però encara ens queden alguns anys de penúries
— I algun gran projecte?
— Ens queden dos grans projectes, que penso que es faran realitat, tot i que ho dic amb tota la cura del món. Aquests depenen de l'agermanament que vam fer amb la ciutat de Bonson (França). Ells es van comprometre a venir i fer una inversió que en una primera part d'entre 7 i 8 MEUR en una residència de la gent gran, en mode horitzontal, bungalous petits, un edifici central de serveis, entre d'altres, sembla que tirarà endavant. L'Ajuntament de Móra d'Ebre cedeix els terrenys i vindrà un inversor francès a fer-ho i després gestionarem des d'aquí. Un cop amortitzada, serà propietat del consistori i tindrem un actiu força important. Aquesta és una de les coses que estem acabant d'ultimar, perquè en tractar amb un municipi que està fora del país, significa que ho hem de posar tot de manera extracomunitària. Per tant, dona alguna problemàtica més. També estan molt interessats amb una masia d'aquí el municipi i la volen convertir amb un alberg juvenil, que seria la segona fase de la inversió. Aquesta serien 4 o 5 MEUR més, que també vindrien de capital francès i que faríem la mateixa operació.
Amb això, a grans trets faríem una legislatura positiva. Però el gran punt de la legislatura, ha de ser la reducció de l'endeutament, hem d'aconseguir rebaixar aquest deute per sota del 70% que és el màxim establert i que et dona una situació jurídica molt diferent de la que tenim. Des de la història de la democràcia, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha sigut endeutar-se, endeutar-se i quan no podien més, refinançaven l'endeutament a 20 anys i el tornaven a refinançar. Això s'ha fet tota la vida, fins a l'any 2011, quan arribem nosaltres i diem prou. Móra té un pressupost mitjà de 6 MEUR a l'any i el deute arribava a més de 8 MEUR i era qüestió de replantejar el tema, perquè si no haguera fet un pet. Això estava a punt de fer una suspensió de pagaments i hauríem sigut el primer Ajuntament de Móra d'Ebre que ho hagués fet. Hem reduït a gairebé la meitat l'endeutament, però encara ens queden alguns anys de penúries.
— Cada cop està més a prop el tancament de les dues Centrals Nuclears d'Ascó, importants per l'economia de la Ribera d'Ebre. Com s'ha de preparar Móra d'Ebre i cap a quin camí es dirigirà el municipi?
—Hi ha unes qüestions bàsiques a tenir en compte. Per una banda, estem fent un esforç important en matèria de turisme: la façana fluvial, perquè dona una visió de Móra d'Ebre a la que hi havia i, de fet, ja ho estem començant a notar, ja que els caps de setmana al municipi no són el que eren fa tres anys i hi ha més gent. Els hostalers ja diuen que hi ha el cartellet de complet. Això també és un problema que té Móra d'Ebre, que no té suficients habitacions ni lloc per albergar segons quin tipus de turisme i estem treballant en aquesta línia. Ara hem aconseguit una petita inversió d'un hotelet nou i estem molt contents per augmentar el nombre d'habitacions, així com el de restauració.
En el tema de turisme, l'Ajuntament està fent un esforç en un dels projectes que es té molt clar el concepte, però no sé si s'aconseguirà el finançament. Aquest és posar dues barques per navegar pel riu, ja que és espectacular anar per dins de l'Ebre. Això té un potencial molt gran. Hi haurà un espai al port nou on hi haurà dues amarres per aquestes barques de grans dimensions i una quarantena de places, per poder fer tours fluvials. En aquest tema hem fet i continuem fent un esforç important. L'Ajuntament ara serveix de promotor de la inversió perquè es vegi que això és possible. Amb això de les barques el que volem fer és posar-les a navegar, en una empresa municipal i, quan això funcioni i es comprovi que va bé, la idea és subhastar l'empresa i que ho agafin mans privades. D'aquesta manera, recuperarem la inversió i farem una altra cosa i seguirem el mateix procediment. La idea és fer-ho un parell o tres de cop, com a incentiu per demostrar a la gent que sí que apostes pel turisme, hi ha coses. El turisme és una eina important i que treballarem de manera decidida i tenim clar que és una alternativa.
Tota aquella inversió que s'hagi de fer a Catalunya en matèria de desenvolupament tecnològic ha de venir a la Ribera d'Ebre sí o sí
Tampoc podem obviar el sector serveis. Móra d'Ebre es caracteritza pel sector comercial i els serveis. S'exerceix una capitalitat extracomarcal, en el sentit que no només és capital de la Ribera d'Ebre, sinó que d'alguna manera, comercialment i des del punt de vista dels serveis, part de la Terra Alta i del Priorat fan cap a Móra d'Ebre, per l'Hospital o botigues, entre d'altres. Hem de continuar treballant i cultivant aquest tema.
Tot això depèn d'una qüestió molt important que no depèn d'aquí, sinó de tota la comarca: la transició del tancament de la Central Nuclear, que jo no la tinc tan clara. Jo vull veure que tancaran la Central Nuclear. Perquè si realment evolucionem cap a la direcció que anem, la necessitat d'energia elèctrica que hi haurà, amb l'energia alternativa no es pot resoldre i s'haurà d'anar a comprar energia a fora i, amb tot això, ja veurem que passarà. Però amb el supòsit que s'acabi tancant, és evident que haurem de buscar altres alternatives de creixement d'energia, la que sigui. Aquí haurem de tancar tots files i em refereixo al territori i sobretot als partits, perquè tota aquella inversió que s'hagi de fer a Catalunya en matèria de desenvolupament tecnològic per a poder aconseguir energia, ha de venir al territori sí o sí. No és discutible. S'haurà de muntar un pol energètic a la Ribera d'Ebre. Perquè si durant aquests anys hem estat alimentant tota Catalunya amb el 80% de l'energia elèctrica, no té cap sentit, que ara que l'energia deixarà de ser nuclear i es buscarà d'una altra manera, es faci a un altre lloc. Això s'ha de muntar al territori, perquè ha estat la gent que tota la vida ha patit les conseqüències de tenir la Central Nuclear. Aquí hem d'anar tots molt a una. I tot això dependrà molt que tots siguem capaços d'atreure aquesta situació cap aquí. Si som capaços de generar un moviment polític potent, com per la creació d'energia alternativa es faci al territori, tot això està garantit, tant els serveis com el turisme.
L'agricultura no la podem obviar, és la matèria primera i a vegades sembla que no ho tinguem en compte, però sense algú que faci préssecs, enciams o tomàquets, haurem d'acabar menjant plàstic i això no ens alimentarà i és molt important pensar en això i que el govern de la generalitat tingui la dedicació que hi ha de tenir, que no sé si últimament en té gaire.
— Cada cop hi ha més gent que marxa a viure a llocs més a prop de les grans ciutats. Preocupa que a causa hi hagi un despoblament rural?
—No. No em preocupa perquè el despoblament és fal·làcia. Móra d'Ebre no pateix despoblament i any rere any augmenta de població. Avui dia el que es necessita són alternatives per establir-nos aquí. Aquesta demagògia que es fa que els joves marxen a estudiar a fora i no tornen. No tornen perquè no fem el que hem de fer i tampoc hi ha moltes ganes de tornar. Treballar en un municipi com pot ser Ascó, Flix, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Tivissa... jo veig gent que ve a viure aquí i a treballar aquí. L'únic que volen és una bona xarxa de comunicació amb fibra òptica que els permeti estar connectats amb el món de manera dinàmica i treballar en un lloc amb riu, tranquil·litat com aquest, i això no és fer-ho al centre de Barcelona. Amb molts menys diners tens una qualitat de vida molt més gran i et permet crear i treballar amb certa tranquil·litat. Hem de tenir xarxes de fibra òptica com deu mana, unes Rodalies que siguin adequades, perquè sempre està bloquejada i en males condicions. S'ha de poder anar a Barcelona en certa facilitat. No es demana un tren cada mitja hora. Hi ha d'haver mínim 6 trens, per poder anar i tornar amb certa comoditat. Això no es produeix i totes aquestes circumstàncies dificulten que la gent s'emplaci al territori. Perquè amb uns mitjans de transports àgils i còmodes, una connexió amb banda ampla que et permet treballar. Avui dia no tot es treballa físic i permanent i es poden fer moltes coses amb una pantalla i un teclat. A partir d'aquí, tot això és vital, que siguem incisius a l'hora de treballar tot això.
— La falta de bones connexions de la xarxa viària pot ser un dels motius que empreses no es vulguin establir a la Ribera d'Ebre?
— Sobre això, hi ha un altre hàndicap: l'A-68. Aquesta és l'autovia de l'Aragó que ve de Saragossa, que hi ha una batalla. Arribava fins a Morella i la volen fer anar fins a Vinaròs i els de Tortosa reclamen que passi per allà. La sortida natural de l'autovia és Morella, Gandesa, Móra d'Ebre, Falset, Reus i Tarragona, al Port. Això ens permetria tenir una autovia aquí, que ens comunicaria al Port de Tarragona en uns 20 minuts. Seria d'una vital importància que no ens podem imaginar. Les empreses tindrien una via de comunicació rapidíssima comunicada amb el Port o l'Aeroport de Reus. Avui dia, les distancies, han canviat molt. Si hi ha mitjans de transport i vies de comunicació adequades, viure a certa distància no és cap problema.
L'Hospital de Móra d'Ebre canvia de mans
—En les darreres setmanes, l'Hospital de Móra d'Ebre ha canviat d'empresa administradora i s'ha confirmat la venda de Gecohsa a la Generalitat. En quin punt es trobava la relació entre l'Hospital de Móra d'Ebre i Sagessa?
—Es trobava en un punt de sosteniment i d'educació. Continuava anant al Consell d'Administracions perquè crec que és la meva obligació com alcalde de Móra d'Ebre, per estar assabentat del que passa i de les decisions que es prenen a l'hospital que està ubicat al meu poble, però no perquè m'hi senti còmode o ben tractat ni cregui que és on he d'estar. Però ho he de fer. Desitjava de manera imperiosa que es canviï el model de gestió, tot i que tampoc estic tranquil amb el nou, perquè no garanteix la representació territorial de la manera més adequada i això em preocupa. Tot i preocupar-me, seria negligent per la meva part, reconèixer que és un pas endavant i que és un pas en un sentit positiu.
— Quines notícies heu rebut recentment del traspàs de competències i titularitats de Gecohsa cap al CatSalut i de com això afectaria l'Hospital comarcal?
— En principi, no hauria d'afectar en res, sinó al contrari, hauria de beneficiar. CatSalut compra Gecohsa i en fer-ho, compra tots els seus drets i deures, inclosos els treballadors. Això vol dir que tota la plantilla queda subrogada a la nova empresa, Salut Terres de l’Ebre, i ha d'estar tranquil·la pel que fa al seu conveni i lloc de treball. Tot el que seria la maquinària i equipament de l'hospital passa a CatSalut. En què podria fer-ho, positiu o negatiu. Doncs ho podria fer perquè aquesta nova empresa serà l'òrgan de decisió i gestió d'aquest hospital. Una empresa que, d'entrada, es crea en l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre. Vull recordar que l'àmbit d'actuació de l'Hospital és Ribera d'Ebre, Terra Alta i el Priorat i, aquest, és Camp de Tarragona. A més a més, afegim que aquesta nova empresa serà àmbit territorial Terres de l'Ebre i, no és descartable, que el dia de demà, a part de l'Hospital de Móra d'Ebre, gestioni l'Hospital de Tortosa o el d'Amposta. I aquí és on em preocupa. Perquè el compromís era crear una empresa per gestionar el centre de Móra d'Ebre, no per fer-ho amb tots els equipaments sanitaris de les Terres de l'Ebre. Quan aquesta empresa hagi d'encabir una gestió plural de diferents centres hospitalaris, jo no sé què passarà. Hi haurà un lloc per on entraran tots els diners, però després a l'hora de repartir-ho, jo no tinc cap garantia que hi hagi pressions polítiques de grau elevat per part de Tortosa o Amposta, per beneficiar a aquests en decrement de Móra d'Ebre, com ha passat ara amb Reus. Per tant, reproduïm el problema que teníem amb Reus, podria arribar a passar ara amb Terres de l'Ebre i, això, em preocupa perquè crec que no es fan les coses de la millor manera possible, quan hi havia temps per a fer-ho.
— S'han quedat inversions pendents per a fer a l'Hospital i n'hi ha alguna amb caràcter d'urgència o semi-urgència?
— Hi ha 5 MEUR d'inversió pendent a l'Hospital de Móra d'Ebre, els quals la consellera es va comprometre a planificar. De la mateixa manera que he de saber per les notícies la compra de Gecohsa pel CatSalut, cosa que considero intolerable, perquè crec que l'alcalde de Móra d'Ebre s'hauria d'haver assabentat d'una altra manera, aquest calendari que he demanat jo, amb la cronologia d'aquesta inversió, no hi ha manera humana de poder-ho aconseguir. El Departament va a la seva bola absolutament i no el dona. Ara s'ha instal·lat un mamògraf, però és de les donacions d'Amancio Ortega i per tant la inversió és zero per part del departament. En realitat hi ha un compromís d'invertir, abans del 31 de desembre, data quan també hauria d'haver obert la cafeteria i sé que s'han fet gestions en aquest sentit. Espero i desitjo que ben aviat estigui oberta, perquè era molt patètic que gent gran que s'ha de quedar a l'hospital, hagi d'utilitzar una màquina expenedora intentant esbrinar com havia d'obrir un paquet.
— Ara que canviarà de mans, tenen intencions o voluntat de reclamar més serveis dels que ara tenen? Quins i per què?
— Seria el més coherent. Després de 30 anys funcionant, seria fer un pas més. També hem de ser conscients quina tipologia d'hospital és, ja que ho és de segon nivell, que en diuen. Hem de ser conscients de saber què tenim. A vegades, el que ens convé és tenir unes instal·lacions hospitalàries que ens parin el cop d'entrada i després poder anar a Reus o Tarragona, per fer intervencions més específiques i d'un cert nivell. Perquè, des del punt de vista professional, una persona que opera deu vegades al dia, no pot ser igual que una que ho fa un cop al mes. En aquest sentit, el que vull és unes bones instal·lacions aquí, parar el primer cop amb moltes garanties, i que aquelles coses que són més senzilles, no t'hagis de desplaçar de forma més habitual.
També penso que l'Hospital, en qüestió serveis, està bastant bé. És cert que ens manca quelcom de consultes externes i especialitat, però no hi ha una necessitat imperiosa de cap cosa més. Tenim el tema de la natalitat que està una mica fluix i potser una unitat de nounats tindria sentit, perquè quan hi ha un part dificultós, s'ha de córrer cap a Tarragona, perquè és l'únic lloc que hi ha possibilitats i en aquest sentit és una mica problemàtic. Tampoc és una cosa que haguéssim de decidir els polítics, sinó que és feina dels facultatius de determinar quines són les necessitats que hi ha al territori.
