Sergi Pedret va renovar com a alcalde de Riudoms les passades eleccions municipals. Després d'agafar el relleu de Josep Maria Cruset uns mesos abans dels comicis, encara el seu primer mandat al capdavant del govern local. A l'agenda del consistori hi figuren diversos Plans de Dinamització de gairebé tots els àmbits municipals, així com projectes que impulsin la participació ciutadana.
En l'àrea de la promoció del municipi i de la seva economia hi destaquen la voluntat de plantejar la Fira de l'Avellana com un òrgan de treball constant, més enllà del cap d'un cap de setmana concret, així com la voluntat d'atraure el sector hoteler i de potenciar el turisme a través de la figura d'Antoni Gaudí. TarragonaDigital entrevista el batlle riudomenc per saber què ha de passar al municipi durant els pròxims quatre anys.
Un mandat continuista
—Com ha començat, el mandat?
—Ha començat intentant ficar ordre a la continuïtat dels passats governs de Riudoms per poder ser continuistes amb la feina dels últims anys i fer aquest salt endavant que vam dir que faríem en campanya. Els passats governs van treballar molt per a l'ordenació del nostre municipi, van treballar molt per l'equipament del nostre municipi, amb equipaments molt potents, com són el casal, les instal·lacions esportives, la biblioteca, l'escola de música...
Van treballar molt per ordenar urbanísticament el nostre Riudoms i ara, nosaltres, amb l'objectiu de treballar per a les persones, amb tots els Plans de Dinamització que es van acabar en el passat mandat, estem començant a treballar per agafar-los i implementar-los. Al nostre poble també tenim una casuística, i és que just després de les eleccions ve una temporada de moltes festes, l'estiu és molt actiu, les primeres accions que hem fet com a govern és dur a terme aquestes activitats.
—Pel que fa als Plans de Dinamització, n'hi ha de diversos àmbits; en quin punt es troben?
—Ara mateix estan finalitzats, menys el Pla Educatiu d'Entorn, que s'està acabant, i la idea és anar-los desenvolupant. N'hi ha que ja s'estan desenvolupant, com el Pla de Comerç, que és el primer que vam aprovar, o el Pla del Nucli Antic, que marcava arreglar els carrers i ja ho tenim molt avançat de passades legislatures. Del Pla de Turisme, que seria un altre dels importants del mandat, ja s'estan començant a desenvolupar accions, s'està preparant la ruta turística que girarà entorn de la figura d'Antoni Gaudí, i això ho tenim força avançat.
El Pla de Joventut és un altre dels quals s'estan començant a desenvolupar accions des de la legislatura passada amb l'espai jove i totes les activitats que s'hi estan desenvolupant. Fa poc vam fer una jornada jove que va tenir molt bona acollida i en això estem treballant, entenent els Plans com els pilars bàsics en els quals s'ha de basar el nostre govern d'aquests quatre anys.
El Pla de Govern i els Plans de Dinamització
—Vau aprovar un Pla de Govern de gairebé 160 punts que, per exemple, contempla que s'instal·lin dos hotels a Riudoms, a la zona esportiva i al nucli antic. De quina manera es vol potenciar, des de l'Ajuntament, que s'instal·lin aquests dos establiments privats?
—Sí, són 160 accions que intenten resumir el nostre programa electoral, i fins i tot l'hem resumit en deu tendències de govern. Aquestes tendències incorporen accions directament públiques i municipals, però també s'hi sumen accions on tenen a veure tercers, com la qüestió dels hotels. Això es fa intentant facilitar tots els tràmits perquè, a aquella gent que hi pugui estar interessada, li sigui senzill escollir Riudoms per fer-hi una inversió.
Perquè sigui senzill escollir Riudoms, facilitar tràmits, però també fer un Riudoms atractiu. Si és un atractiu turístic, hi haurà interès en aquests hotels. També remarcàvem de posar-ne una la zona esportiva perquè, avui en dia, ja tenim un atractiu esportiu molt important, tenim unes instal·lacions esportives de primer nivell que acullen esdeveniments esportius també d'àmbit nacional com internacional de primer nivell i, avui en dia ja ens demana ocupació hotelera.
—El Pla de Govern també planteja convertir en element de promoció del municipi la Fira de l'Avellana, en quin sentit es vol fer?
—Sí, volem convertir la Fira de l'Avellana no només en aquell cap de setmana que atrau moltíssims visitants de fora al nostre municipi, sinó que volem convertir la Fira de l'Avellana en un òrgan que treballi tot l'any en la promoció econòmica del municipi, sobretot pel que fa al producte local i als seus productors. Entenem que, aquí a Riudoms, hi ha productors que fan un producte de primeríssima qualitat, com l'oli, les avellanes, la coca de recapte o la verdura, que són referència.
Treballant per promocionar aquests productes volem ajudar a promocionar els productors i ho volem fer durant tot l'any, no només durant un cap de setmana que, a més, és a l'agost. Per fer Fira és molt bonic, però potser per promocionar el producte no és el millor moment; volem fer diferents accions durant tot l'any. I per això estem treballant en la creació de nous esdeveniments que puguin promocionar el producte.
Però també en la creació d'espais físics on emprenedors puguin dedicar el seu temps i fer la seva feina, puguin fer reunions amb altres productors o amb empresaris. Trobar l'espai físic, que proposarem que sigui a les escoles velles o al voltant de l'edifici de les escoles velles, on aquesta promoció també tingui el seu lloc. L'objectiu és promocionar el producte local i, això, ens promocionarà directament els productors locals.
—En l'àmbit industrial us marqueu com a objectiu el polígon El Prat, amb la possibilitat d'obrir-ne algun altre; en quina línia?
—Fa anys que estem treballant amb el sector agroalimentari, Riudoms és un gran productor d'aliments, això ja ho tenim, i també volem atraure indústria en aquest sector. Tenim algun referent, com recentment l'acollida d'una fàbrica d'orxata, però també tenim empreses històriques, com la mateixa Cooperativa o com Arboreto, que són referents del sector agroalimentari a les nostres comarques.
Volem seguir apostant per aquest sector estant en contacte amb indústries del sector, parlant amb empresaris del sector i oferint els terrenys que tenim, tant al polígon El Prat com a possibles zones on es pot desenvolupar activitat industrial per tal d'acollir aquesta mena d'indústria, perquè considerem que té dues peces clau: que és neta i que promociona molt el nostre territori i, per tant, hi volem apostar.
—Heu resumit el Pla de Govern, d'uns 160 punts, a deu línies de treball; més enllà de l'econòmica, quines són?
—La primera és aquesta que parlàvem ara, que és promocionar el producte local i de proximitat i promocionar la indústria agroalimentària. La segona és iniciar l'ordenació del futur urbanístic de Riudoms, el POUM, que s'haurà de fer amb la col·laboració ciutadana. Volem treballar per un Riudoms més sostenible, i ho farem apostant per les energies renovables des de l'Ajuntament i incentivant els veïns i veïnes de Riudoms perquè també hi apostin.
Però també ho farem tenint cura del medi ambient, amb campanyes com la recentment anunciada campanya 'de la bona brossa', o amb campanyes que, des de l'Ajuntament, promocionaran l'ús i l'estalvi energètic als habitatges de Riudoms. Un altre dels punts que ens hem marcat és millorar la comunicació entre veïns i Ajuntament, i això els farà més partícips de les decisions com a govern.
Hem anunciat que Riudoms tindria una APP bidireccional, on l'Ajuntament podria donar informació, però els veïns també podran enviar informació a l'Ajuntament. Amb un web més transparent i apostar per la participació ciutadana i que siguin els veïns i veïnes de Riudoms, en diferents fòrums, que puguin participar de moltes decisions del govern.
—El govern és continuista, però s'ha creat alguna regidoria nova, amb quin objectiu?
—Una altra de les tendències que ens hem marcat és implementar les accions per cobrir les necessitats dels veïns de Masies i de l'entorn rural. Riudoms és un municipi que acull moltíssima gent que viu als masos, per tant, aquest govern també vol treballar per aquesta gent i aproximar-la al municipi, i una de les primeres accions que hem fet és crear una regidoria de Medi Rural, que es dedicarà especialment a treballar per aquesta gent.
Una altra de les accions és seguir treballant per la cohesió, la igualtat, la inclusió social des dels eixos del Benestar Social, des de l'Educació, des de la inclusió, la igualtat entre home i dona, treballar pels més necessitats, treballar molt en l'entorn social és un altre dels punts que s'ha marcat aquest govern pels pròxims anys. També durant la campanya vam explicar molt que treballaríem per les entitats de Riudoms.
—Com s'ha de concretar, aquest treball de cara a les entitats?
Riudoms és un municipi on, afortunadament, un dels motors del nostre poble és la gran estructura associativa que té Riudoms, no només pel gran nombre d'entitats que tenim, sinó també perquè són molt actives, i volem treballar de la mà d'elles per fer un poble més actiu socialment, i això ho farem ficant una figura a l'Ajuntament que coordini tota l'activitat d'aquestes entitats i que doni tota la informació que necessiten pel que fa a l'assessorament aquestes entitats, però també ho estem fent oferint a les entitats un espai on poder treballar.
Les entitats, per desenvolupar la seva activitat, requereixen un espai i, la gran majoria d'entitats, econòmicament, tenen una base petita, perquè precisament en el seu objectiu social no hi ha fer diners sinó treballar per al poble. Intentem ajudar en tot el que sigui possible, ja no només amb subvencions, sinó també amb l'oferiment d'un espai on poder desenvolupar la seva activitat i crear aquesta figura que pugui assessorar les entitats.
Una altra de les línies, que també és molt continuista de mandats anteriors, és potenciar la cultura i les tradicions locals. Parlem de cultura i de tradicions locals i no de festes perquè creiem que el calendari festiu de Riudoms ja està molt treballat, però ara és moment de continuar treballant per la cultura i fer-ho en tradicions locals. Hem de buscar quines eren les tradicions de Riudoms històricament i potenciar-les, i és un altre eix en el qual volem treballar.
—I pel que fa al turisme?
—Un altre dels eixos, que n'hem parlat al principi, és el turisme; volem fer de Riudoms un Riudoms turístic que giri entorn de la figura d'Antoni Gaudí. Hem d'aprofitar que som on va néixer Antoni Gaudí. Sense entrar al debat de si va néixer aquí o no; el que volem dir és que Antoni Gaudí va créixer en el Riudoms d'aquell moment i, segurament, això va ser font d'inspiració per ell.
I un altre dels eixos i tendències d'aquest govern, que també és molt important i que no per ser intern deixa de ser-ho, és l'organització de tot l'organigrama de l'Ajuntament. L'Ajuntament de Riudoms, si el miréssim com una empresa, seria una de les cinc empreses més potents que tenim a Riudoms, amb un pressupost en números rodons de 7 milions d'euros i, també en números rodons, amb una plantilla de més de 100 treballadors.
Hem de treballar per l'organització i l'ordenació d'aquest organigrama a través dels recursos humans. Ho farem en dues grans línies: la Relació de Llocs de Treball, que immediatament serà estudiada, i també el conveni dels treballadors, per tal de millorar la seva qualitat en el treball i també la relació entre treballadors i Ajuntament.
—En relació amb el turisme, expliqueu que Antoni Gaudí ha de ser-ne el pilar principal, això vol dir establir una ruta pels llocs que va trepitjar l'arquitecte, o estem parlant d'una línia més conceptual?
—Exacte, volem treballar en el que creiem i que a més està documentat, que va ser font d'inspiració d'aquell Gaudí petit que corria pels carrers del nostre poble, que feia a peu o amb carro el trajecte de la casa pairal que tenien dins del poble fins al mas on passaven llargues temporades a l'estiu. Per tant, volem potenciar allò que Gaudí veia amb els seus ulls passant per aquells llocs històrics que Riudoms ja tenia en aquell moment i que els turistes ho puguin veure i els pugui ser explicat.
A més de potenciar l'edifici, la casa pairal on la seva família per part de pare hi desenvolupava l'activitat de calderer; també acostar-se al mas de la Calderera, on ell passava llargues èpoques de petit, i aprofitar aquest acostament per ensenyar l'entorn de la riera, que també va ser font d'inspiració per a Gaudí. Intentarem explicar el Riudoms de l'època vist des dels ulls d'Antoni Gaudí petit.
Dibuixar el Riudoms de les pròximes dècades
—Per concretar-ne algun, el POUM dieu que voleu impulsar-lo amb la col·laboració ciutadana, què n'hem d'esperar, d'aquest document?
—Avui en dia tenim una ordenació urbanística dissenyada fa molts anys, per tant, toca renovar-la, i per descomptat, si hem de pensar el Riudoms dels pròxims 20 o 30 anys, el que no podem fer és fer-ho només com a govern ni fer-ho només com a plenari. Els tretze regidors no podem decidir quin és el Riudoms que volem pels pròxims 20 o 30 anys.
El primer que haurem de fer és obrir un procés participatiu on veïns i veïnes de Riudoms puguin opinar sobre quin és el Riudoms que volen en un futur perquè els veïns de cadascuna de les zones són els que millor poden explicar com ha de ser aquella zona en un futur. Potser nosaltres, com a govern, podem pensar que una zona ha de seguir sent rústica, i resulta que ha de ser urbanitzable perquè els veïns d'aquella zona creuen que és millor per al desenvolupament d'aquella zona que tingui un model diferent del que nosaltres podem pensar.
El primer que hem de fer és obrir a la ciutadania la possibilitat de fer propostes en aquest pla urbanístic, perquè estem parlant d'una cosa de magnitud important: de quin ha de ser el Riudoms urbanístic d'aquí a 30 anys. Això s'ha de fer bé, i per fer-ho bé ha de ser molt participatiu i hi ha d'haver l'opinió de molts veïns i veïnes, no només dels tretze regidors del plenari, que també, per descomptat, són els representants de tots els veïns i veïnes.
És un Pla Urbanístic que es farà entre tots, no serà redactat pel govern, sinó que serà proposat per tot el plenari, però amb propostes de tots els veïns i veïnes que així ho vulguin. Ho entenem així perquè estem parlant d'una cosa molt important i que perdurarà molt en el temps. El redactat del POUM és molt llarg, ens hem d'assegurar de fer-lo el millor possible per al poble de Riudoms.
—L'objectiu és tenir-lo fet aquest mandat?
—L'objectiu és tenir-lo molt avançat aquest mandat. El POUM té una part tècnica que és llarga en el temps, i no ens podem comprometre que aquest mandat estigui acabat, però el compromís és tenir el redactat avançat aquest mandat, sobretot pel que fa a la participació ciutadana i a l'inici de la part més tècnica. No serà un projecte dels últims mesos, sinó que serà un projecte de tot el mandat; acabat segurament no per una qüestió de durada tècnica, però sí molt avançat.
—Quines són les zones que més es beneficiaran o que més canviaran amb aquest POUM?
—El POUM ens ha de donar diferents perspectives; el desenvolupament urbanístic de Riudoms el vam fer en una època en la qual urbanísticament es creixia molt, es van dissenyar creixements al voltant de tot Riudoms, i potser el que ens tocarà és tirar enrere en aquest desenvolupament. Això ens ho diran els veïns, potser resulta que és millor que aquestes zones dissenyades per al creixement urbanístic, estiguin dissenyades perquè tornin a ser zones rústiques.
El POUM també ens ha de dir com ha de ser la zona industrial de Riudoms, on ha d'estar, si al voltant del Prat o si l'hem d'enviar al polígon Mas de Don Felip, que és de Riudoms però està lluny del nucli urbà. Una altra de les línies que haurà de marcar és dins del poble, quines alçades d'habitatges volem. Dins del poble no ens l'ordenarà, perquè ja està construït, però sí que és veritat que una de les situacions que ens trobem molt sovint dins del nostre municipi és que les lleis, avui en dia, urbanísticament, ens regeixen que només podem tenir planta baixa més dos.
Resulta que hi ha molts edificis que, abans de la legislació, ja tenien planta baixa més tres, per tant, el POUM ho haurà de reorganitzar. Si ara tiro una casa que té tres altures, resulta que només en puc construir una de dos, i té un punt d'il·lògic. Almenys els veïns ens han transmès que tenen la necessitat de mantenir les altures de les edificacions existents, i el POUM ho haurà de redactar.
Impulsar la participació ciutadana
—Heu parlat de l'aplicació que ha de servir de canal bidireccional, hi ha algun calendari previst per posar-ho en marxa?
—Durant l'any 2020 estrenarem l'aplicació, que anirà creixent progressivament. Esperem presentar l'aplicació en els seus primers mòduls el primer semestre de l'any 2020; entenem que l'aplicació ha d'acabar sent el mitjà on hi hagi tota la informació de Riudoms, totes aquestes tendències de govern que explicàvem, exceptuant les que són més internes d'organització, han de veure's reflectides a l'aplicació.
Potser començarem en l'àmbit dels serveis públics, perquè un ciutadà pugui informar d'un carrer sense llum, però ha d'acabar sent una aplicació que treballi per a la promoció del producte local, que doni informació de turisme, que permeti fer un seguiment de les gestions dels veïns a l'Ajuntament... Serà una aplicació que no naixerà acabada, sinó que naixerà petita per anar-se fent gran en el temps. Ha de ser una eina de transparència i participació.
—N'hi ha alguna altra de prevista?
—Aquest govern ja ha pres decisions en la línia de transparència i participació, sobretot en la línia de participació, que són importants. Fins ara, dins de la consulta de la Fira de l'Avellana, hi havia dos apartats, un per a entitats i un per a projectes, i el de projectes, aquest any, els veïns i veïnes han pogut veure que no hi és, només s'ha quedat el d'entitats, on tots els veïns podem apostar per algun projecte d'alguna entitat que es vegi beneficiat d'una subvenció extraordinària d'entre 500 i 1.000 euros.
Els projectes municipals no els hem posat a la consulta de la Fira de l'Avellana perquè volem que la consulta sigui purament d'entitats i que, els pressupostos participatius on els veïns de Riudoms puguin apostar per un projecte, no siguin en aquest marc i siguin en un altre. Durant el primer semestre del 2020 anunciarem accions en aquest sentit, de com els veïns i veïnes de Riudoms poden participar no només del disseny del seu carrer, que ja ho fem a través de reunions amb veïns sobre projectes, sinó directament que puguin participar de quina ha de ser la destinació d'una sèrie de diners del pressupost.