Alfred Planas desborda felicitat. El jove futbolista de 22 anys és un somriure amb cames que intenta pair allò que està vivint en primera persona. Fitxat aquest estiu pel CF Reus procedent del Sant Andreu de Tercera Divisió, Planas està veient com els seus plans s'acceleren per moments. Va arribar a la capital del Baix Camp amb la idea inicial de competir amb el filial a Tercera per intentar gaudir d'alguna oportunitat al primer equip.
Repetir el cas d'Adrian Guerrero, futbolista que el CF Reus va fitxar del juvenil del Barça per reforçar el filial i que un any després ja té un forat permanent al primer equip, era l'objectiu. Ara bé, una molt bona pretemporada on es va convertir en una de les sorpreses i el problema amb la inscripció de quatre jugadors ha provocat una progressió vertiginosa i ja és un dels habituals en els partits. La dada és contundent: l'Alfred és un dels cinc jugadors de l'equip que ha jugat en els set partits oficials d'aquesta temporada junt amb Bastos, Mario, Domínguez i Fran.
Respon a les oportunitats donades
Més enllà de competir i rebre oportunitat, l'Alfred sempre ha respost. Després de 425 minuts jugats (377 com a titular i 48 com a suplent), el jove barceloní ha marcat un gol i ha donat una assistència, col·laborant així en quatre dels vuit punts sumats. Entre aquest i d'altres motius, Alfred no pot amagar la seva felicitat en una entrevista a TarragonaDigital: «Estic feliç, les coses m'estan sortint molt bé. Mai hauria pensat que viuria la situació que estic vivint, són molts anys lluitant per poder gaudir del que estic gaudint ara i estic content».
Nascut al Maresme fa 22 anys, el dorsal 27 del CF Reus revela que «em van fitxar per intentar pujar-me al primer equip, potser no el primer any però sí que al següent. Tal com s'han donat les coses, crec que vaig fer una bona pretemporada. Després s'han donat unes circumstàncies que m'estan donant més minuts dels que esperava». Tot i la seva joventut, demostra tenir la maduresa suficient per a ser agraït amb tot allò que el rodeja: «Intento aprofitar els minuts que em dona el Xavi (Bartolo), m'està donant moltes oportunitats i compta amb mi. Vaig fer una bona pretemporada i això ha servit per a què tingués menys dubte, estic molt agraït».
El derbi, amarg pel resultat final
Alfred va viure un derbi que, analitzat fredament amb el pas de les hores, ha deixat un mal sabor de boca al vestidor: «La primera part no vam estar bé, sobretot després del gol que ens va afectar, al descans vam sortir amb una mentalitat diferent i es van escapar dos punts». No tot és amargor, tot i que prima el benefici de l'equip. L'extrem va posar el gol de l'empat a Miguel Linares amb una passada de luxe: «Hauria preferit guanyar i no fer l'assistència, Linares me la va fer bona, per la part que em toca estic content. Ell remata molt bé, l'ha de posar allà, també estic content perquè va ser el seu primer gol».
La familia, orgullosa
Els canvis personals i professionals que ha viscut Alfred Planas en els darrers mesos també afecten la seva família: «Estan tots contents i emocionats, aquest darrer partit va venir la meva mare i va al·lucinar una mica. Som de Calella, ells estan a una hora i 40 minuts d'aquí. El meu pare ha pogut venir a veure'm més però la meva mare, com pateix molt, ho prefereix fer des de casa amb el meu germà». Una família que ha patit amb l'Alfred la cara menys amable del futbol: les lesions.
Després de formar-se al futbol base de l'Espanyol i la Damm, Planas va fitxar per l'Atlético Malagueño l'estiu del 2015. Tot i competir a Tercera, era una oportunitat de crèixer fins que el genoll va dir prou: «Quan feia un mes i mig que estava fora de casa, em vaig trencar el genoll dos cops. Va ser molt dur. He tingut moments diferents en la meva curta carrera esportiva. Al Málaga vaig tenir moltes lesions, no vaig tenir regularitat i ho vaig passar molt malament. Després he aconseguit ser constant i ara, que duri».
No va ser fins al passat estiu del 2017 quan Alfred va tornar a Catalunya per tornar a sentir-se futbolista en plenes condicions: «Al Sant Andreu vaig poder tornar a jugar, recuperar sensacions i competir sense mal al genoll». Després de 35 partits a Tercera i set gols anotats, el CF Reus va trucar-lo a la porta i no s'ho va rumiar gaire: «Estava pendent de coses de fora de Catalunya, la meva experiència fora de casa no va ser bona i no volia marxar gaire lluny. El Reus va ser el club que més va insistir, em donava la intuïció que apostaven de veritat per mi, em vaig decantar pel Reus perquè també estava a prop de casa, podia fer la pretemporada amb el primer equip, etc».
La Segona B, els objectius i la gespa de l'Estadi
Un dels trets característics de l'Alfred Planas és que no ha debutat a Segona B, passant de Tercera a Segona en un estiu. Aquest cas també el va viure recentment Javi Jiménez, lateral esquerrà que va coincidir amb l'ara roig-i-negre a l'Atlético Malagueño: «La Segona B no l'he tocat i el salt de Tercera a Segona es nota. Necessites un procés d'adaptació, a Segona la gent està més preparada, adaptar-se al joc, tot és més tàctic».
El futbolista, que reconeix que «té mèrit» allò que està fent l'equip amb les absències que pateix, es marcava com a objectiu personal per aquesta temporada «debutar al primer equip», però ara que ja ho ha aconseguit es marca «intentar sumar els màxims minuts possibles». Ho intentarà fer fora de casa però també a un Estadi amb problemes en la gespa: «No acaba d'estar del tot bé, cada dia demanem que pugui estar millor, fora de casa els terrenys de joc són millors. A mesura que passen els minuts, la gespa s'aixeca. Nosaltres proposem jugar per terra i tenir la pilota i això ens influeix».
Planas ha tractat altres qüestions que pots veure en el vídeo de l'entrevista.