Fa quatre anys, Ana López va prendre les regnes del projecte socialista a Cambrils i es va presentar a les eleccions succeint qui havia estat alcalde de la vila, Robert Benaiges. Amb tres regidors, López va accedir al pacte per fer alcaldessa Camí Mendoza (ERC), juntament amb la CiU de Mercè Dalmau, amb qui han forjat una bona relació després d'haver coincidit, en els mandats anteriors, en posicions oposades.
[predef]eleccions-cambrils-312[/predef]
Ana López comanda novament el projecte socialista aquest 2019, amb una candidatura continuista i un projecte amb tota la intenció de «liderar», tal com diu, el nou govern municipal de Cambrils.
—Repeteix com a candidata després de quatre anys d'experiència de govern. Com valora la seva tasca?
—Molt positivament. Si un mira tot el que s'ha fet a Participació Ciutadana i Promoció Econòmica, cal estar satisfet. El servei de Promoció Econòmica, i en especial el servei d'assessorament a l'empresariat i a l'emprenedoria, ara es pot donar d'una manera integral a la Torre del Llimó. Hem anat ampliant les línies d'actuació i hem assentat les bases perquè aquest equipament sigui un referent econòmic en un lloc, el nucli antic, que ha de ser el pal de paller dels orígens de Cambrils.
—Aquest servei ha estat el gran èxit del mandat?
—Ja s'anava treballant i continua sent el gran desconegut. Ha estat un èxit aglutinar-ho tot en un equipament.
—Han estat els tercers socis d'un pacte amb ERC i el PDECat. Quin és l'estat de relació amb aquestes dues formacions?
—Hi ha hagut moments de crisi i de vegades hem anat a diferents ritmes. Es nota molt quan hi ha experiència de govern, perquè et poses d'acord més ràpid i no hi ha tants recels ni desconfiances. Haver-te de guanyar la confiança d'un soci quan tu tens molt clar que, un pic has signat un pacte, has d'anar a totes a complir el pla de mandat, de vegades desgasta. Així doncs, amb Convergència i en particular amb la Mercè Dalmau ha estat un pacte productiu.
—I amb ERC?
—Anàvem a diferents ritmes i de vegades també ha distorsionat molt el tema de la bandera. Nosaltres som un partit que quan som al govern som molt lleials, encara que creiem que determinades polítiques ens puguin desgastar. Si hem acordat quelcom, anem fins al final i no pensem en clau partidista.
—Per tant, molta més entesa amb Mercè Dalmau que no pas amb Camí Mendoza.
—No és que tingui mala relació amb l'alcaldessa, però amb la Mercè veníem d'una relació d'oposició més agra en època del govern Benaiges, però vam ser molt ràpides a l'hora de posar-nos d'acord. Hem tingut molt bona sintonia perquè tenim una forma de treballar similar.
—Repetiria el pacte de govern actual?
—Les persones també canviaran. Per tant, no ho sé. Però jo el que vull és liderar el projecte.
—La fragmentació no és cosa nova a la Costa Daurada, però com afecta que hi hagi una dotzena de llistes que es presentin a Cambrils aquest diumenge?
—És preocupant. De vegades tenir experiència en política es critica, però en un municipi com Cambrils, amb 34.000 habitants i una gran població turística, en cal. I necessites no haver d'estar ensenyant segons quins mecanismes per avançar més ràpidament. Com deia, els que tenim experiència de govern sabem avançar en clau no-partidista, i crec que això, als nous partits, els costa una mica més.
El projecte del PSC a Cambrils
—Centrem-nos en el PSC. Han optat per una candidatura continuista respecte a la de fa quatre anys. Per què?
—És important envoltar-se de les persones que et puguin fer ombra, que en saben més que tu en moltes qüestions. Per això és molt important que el Josep Maria Vallès fos el número 2 pel seu coneixement de Cambrils en tots els àmbits. Era imprescindible perquè jo repetís. La Yolanda Quílez també ha fet una bona tasca. I després també hem incorporat gent nova, fresca, amb ganes, per fer de contrapès a la moderació que de vegades comporta l'experiència de govern. Hem fet una llista amb joventut i experiència, combinant molt bé tots dos factors. Provenen de molts sectors laborals... estic satisfeta amb la meva candidatura.
—Quines prioritats destaca del programa socialista?
—La clau és que les persones, al marge de la seva edat, puguin desenvolupar el seu projecte vital a Cambrils. Siguis adolescent, adult, gent gran... cal mirar Cambrils des de totes aquestes òptiques. Alhora, per prestar tots els serveis que volem, cal que hi hagi feina. És la prioritat. Per tant, cal desenvolupar Cambrils i diversificar l'economia: cal potenciar el comerç local sense oblidar els serveis consolidats com el turisme, que és la clau de la nostra vila. Hem d'allargar la temporada, però, i d'aquí la nostra aposta pel turisme esportiu. I també prioritzem la indústria, potenciant l'oferta del polígon Belianes i el Vilagrassa, que és més de caràcter comercial.
—Un polígon Belianes que ha estat protagonista de polèmiques per possibles il·legalitats.
—Hem encarregat un estudi que ens ajudi a desencallar el polígon. No es troba en situació il·legal, com de vegades es diu. Hi ha alegalitats perquè es va fer fa molts anys i de vegades, per la seva incertesa, la gent no hi aposta. Per això hem encarregat aquest estudi extern, que ens ajudi a fer una diagnosi dels problemes i ens ofereixi propostes de solució.
—Tornem al programa. Si observem les 100 propostes, destaca el gruix en matèria social. La primera és la creació d'una Oficina Local de l'Habitatge. Per què?
—Si sempre hem dit que cal donar un servei integral de Promoció Econòmica, passa el mateix amb l'habitatge. Hem d'anar més enllà. Tenim eines de combat contra els desnonaments, ens ve a sobre una pujada de preus del lloguer que impedirà l'accés a l'habitatge de la gent jove, i hem de preveure sòl per pisos de protecció oficial per a la seva emancipació. En definitiva: que la gent de Cambrils no n'hagi de marxar per problemes d'habitatge.
—Pel que fa al turisme ja ho deia: com a gran part de la Costa, el gran repte és la desestacionalització?
—Sí. Com deia, apostem pel turisme esportiu. És important també pel factor de cohesió social. Tothom hauria de passar per la zona esportiva per veure el bon ambient que hi ha. Per això també defensem un nou pavelló que, després d'un estudi que hem realitzat, creiem que ha d'anar a aquella zona. Primer pels cambrilencs, però com deia, també per les instal·lacions que necessitem si ens decidim a apostar pel turisme esportiu.
—També em deia fa un moment que cal potenciar el comerç local. Com?
—Tenim un pla d'actuació que volem que es desenvolupi. Volem fer un urbanisme comercial: allà on hi ha eixos comercials, cal que hi hagi plataforma única perquè el carrer sigui més agradable i atractiu. Pensem també en el mercat, del qual ja tenim fet l'estudi de remodelació. També el voltant del carrer de Pau Casals mereix una sacsejada, així com la remodelació de Jaume I, tenint en compte que podríem simplificar el projecte que teníem per no hipotecar espais comercials.
—Un mal endèmic, la plaça del Pòsit. Com s'ha de resoldre?
—Teníem un problema entre privats on l'Ajuntament, més enllà d'intervenir, podia fer poc. Ara sembla que s'ha desencallat. Veurem com evoluciona al setembre i si realment comença l'obra.
«No desmantellar les vies seria estancar Cambrils»
—Un altre gran tema en comú amb la resta de la zona és el desmantellament de les vies del tren, que reclameu des de fa anys.
—És bàsic perquè Cambrils es pugui desenvolupar socialment i econòmicament. Serà en cinc o deu anys, però nosaltres hem de començar a planificar-ho. Revitalitzarà, unirà barris... no serà ràpid, però hem de pressionar ara per no perdre l'oportunitat, cosa que significaria estancar Cambrils. No hi podem renunciar.
—En canvi, hi ha plataformes d'usuaris que creuen que cal deixar les vies on són pel famós TrenTram. Què els respon?
—Hem de ser realistes. Si en l'època socialista, abans de la crisi, ens deien que no era viable; si en tots aquests anys la Generalitat no ha tingut diners... quant trigarem a veure la realitat del TrenTram? Hi ha alternatives! Donosti fa servir autobusos elèctrics, per exemple. La Generalitat que estudiï el que vulgui, però mentrestant nosaltres treballem pel desmantellament de les vies, sense renunciar a un transport públic de qualitat que ara mateix no tenim.
—Per acabar: per què creu que els cambrilencs han de votar diumenge Ana López?
—Perquè tinc l'experiència suficient per fer un Cambrils més inclusiu i crear ocupació de qualitat. Sé els problemes de la societat cambrilenca i vull gestionar el present i les incerteses que sorgiran, planificant el futur. Estem en un món molt global i de vegades cal prendre decisions ràpides. El PSC té projecte català, espanyol i europeu, i això ens obre moltes portes. Aquesta és la nostra idea principal: anirem a picar i a obrir totes les portes perquè el que volem és que Cambrils avanci en tot allò que li pertoca.
El perfil de la candidata, per Miquel Bonet
«I tu què diràs? Això que arribo a casa rendida, que tinc alts i baixos i que tota l'adrenalina que tinc de dia se me'n va al vespre?» «Dona, doncs sí, la meva funció és fer veure als lectors quin tipus de persona voten.» «Ah, doncs sóc una persona molt normal.» Així es va acabar la meva transacció periodística amb Ana López, després de dos cafès i un minicroissant (jo) i un minicroissant i dos cafès amb llet (ella), que es va beure freds. Més que res perquè a López li agrada xerrar i a mi escoltar.
És difícil negar que Ana López és una persona normal. Em cita al hall de l'Ajuntament i baixa quatre minuts tard. Du arracades i penjolls poc discrets sobre roba tirant a fosca i botines negres. Fa un dia frescot i, com que és fredolica, declina la terrassa. A la cafeteria —el Can Vicenç del costat del pavelló— la coneixen i ja saben com li han de fer el cafè. Són les deu, però ja fa hores que roda. S'aixeca a les 6:30 i fa els habituals equilibris dels mortals amb la canalla abans d'anar a treballar a l'Ajuntament. Per molt que el seu ofici actual sigui el de política, ja se n'adona que això de la conciliació no ho hem resolt bé. «Sort dels avis, no?» «Sort dels avis».
Ara ja els té encarrilats, 12 i 8 anys, i pot dedicar més temps a la regidoria i a la campanya. El seu marit, Carles Castillo, també es dedica a la política, també al PSC. Però en l'àmbit nacional, cosa que el manté més lluny de Cambrils. López se'm queixa una mica —amablement— perquè en un article anterior vaig dir que Castillo havia renunciat a ser l'alcaldable de Cambrils —com confessa ell mateix en una entrevista publicada. Era el moment de rellevar Benaiges, l'històric alcalde socialista de Cambrils, i tot apuntava a Ana López com a successora. Intueixo que li va costar fer el pas endavant, que se sentia lligada a la feina i a la família i que va aparèixer vertigen de posar-se a primera línia de foc. El partit, en una maniobra molt d'estil House of Cards, va pressionar-la amb la possibilitat d'escollir Castillo. I va funcionar.
D'on surt Ana López? López va néixer a Suïssa fa 44 anys, al país dels referèndums, perquè sons pares hi van anar a treballar, al sector de l'hostaleria. Quan van poder fer una mica de calaix i es van plantejar tornar a l'originària Astúries es van quedar a mig camí, on ja hi havien estiuejat un parell de cops. Ana va créixer a Nou Cambrils. Ella afirma que no es mira gaire les zones de vot que li són més propícies, i a més la composició electoral de la ciutat canvia molt ràpidament, però és clar que Nou Cambrils, la Parellada i alguna zona del nucli antic li són favorables. Però continuem. Els López, a Cambrils, van prosseguir el negoci familiar: gestionant apartaments turístics i un restaurant a l'Avinguda Diputació. Oberta des del 1983 entre Salou i Cambrils, la pizzeria Costa Verde la porta ara el germà d'Ana López, però en plena temporada d'estiu encara li toca, a la regidora, anar-hi a pencar i 'barallar-se' amb els clients. Durant l'any, ella és l'encarregada de dur els papers i els números, tot i que els últims anys la seva dedicació professional a l'Ajuntament és gairebé completa. De jove va estudiar un cicle formatiu d'administració i, a banda de les funcions al PSC i al consistori, la gestió de l'empresa familiar ha estat la seva única feina.
També de molt jove i també per herència familiar —son pare era del PSUC— es va començar a interessar per la política. López comença a militar amb 18 anys al PSC, que és un partit —potser l'únic amb la CUP— que encara creu en la formació de quadres des del planter. Cita Carme Chacón o Pere Navarro —que la va cridar per formar part de la seva executiva nacional— com les persones del partit de les quals n'ha après més. En l'àmbit local, el mateix Benaiges o Josep Maria Vallès, que ara és el seu número 2 i que posa d'exemple d'eficiència i de polític municipal de gran valor per al municipi. Tots ells la van preparar per tenir l'oportunitat de comandar el PSC de Cambrils, sobretot arrel del trencament del Procés, on López ha mostrat un ferm rebuig 'sentimental'.
A López li agrada remarcar la lleialtat amb què ha donat suport al govern i deixa entreveure unes simpaties que prefiguren futurs pactes, arribi ella a l'alcaldia o no. De les companyes de govern, molta proximitat amb Mercè Dalmau i molta tensió somorta amb Camí Mendoza i el seu equip, de qui dubta de la seva preparació per exercir la presidència del consistori. Un altre amb qui ha tingut una relació complicada als plens és amb Ivan Sanz, el regidor d'Assemblea de Cambrils que ha estat més agressiu contra el tripartit cambrilenc. Amb la resta, i en un ajuntament on malgrat tot l'ambient no sol ser crispat, relacions que oscil·len entre la cortesia i la indiferència.
«A mi el que m'agradaria és poder estar més a la Torre del Llimó —on ha centralitzat la seva àrea de Promoció Econòmica—, dedicar-me més a treballar per la ciutat i menys als actes públics i de representació; és la feina política que més m'agrada.» Però bé, s'ha de ser una mica a tot arreu. Ha estat una hora i mitja de conversa, repassant les interioritats de l'ajuntament, i ara em toca queixar-me a mi: no m'agrada gaire que em treguin l'estació de tren del costat de casa. «Ho entenc. Però el qui viu a Vilafortuny ho té igual de lluny i hem de mirar Cambrils globalment, en tota la seva dimensió». Davant d'aquesta apel·lació al bé comú he de callar. Acabem parlant sobre una obsessió comuna, la vertebració de les ciutats del camp de Tarragona i la seva relació. Fins que s'adona que fa tard. «Ja són dos quarts de dotze? Si tinc una roda de premsa!» I se'n torna a l'ajuntament, d'on no sembla que n'hagi de sortir en molts i molts anys.