Després de les eleccions municipals del 26 de maig, Andreu Martín s'ha convertit en el cap de l'oposició de Reus. El PSC va remuntar dels quatre als sis regidors i de la quarta a la tercera força del plenari, empatat en regidors a la segona, ERC. Durant el període postelectoral va semblar que podien entrar a govern de la mà dels republicans i de la CUP, però Esquerra, finalment, va optar per repetir el pacte de govern.
Entrevistem Andreu Martín com a portaveu i cap de files del PSC local en una cafeteria del centre de la ciutat. La conversa té lloc just abans que el govern anunciï que presentarà el pressupost municipal, motiu pel qual no en fem referència. Analitzem l'arrencada del mandat, tant del govern com de l'oposició, però també les cicatrius que hagi pogut deixar, entre els membres del plenari, un període postelectoral molt mogut.
El paper del PSC al plenari
—Com encareu el mandat?
—Amb una certa necessitat de saber quina és la proposta de pla de govern, que encara la desconeixem; hem passat el primer ple ordinari, que poc més que per nomenar càrrecs ha servit. Hem presentat algunes mocions per indicar quines són les prioritats, perquè el govern encara no ens ha dit res, i almenys les seves línies estratègiques, estaria bé saber quines són. Entenem que ho faran a la tardor, —amb un to irònic, afegeix— després d'un agost que dedicaran, amb molt d'ímpetu, a ficar elements de qualitat a aquest pla de govern.
—Amb un govern en majoria, quin marge de maniobra queda a l'oposició?
—Evidentment molt més petit que el que teníem al mandat anterior. Fins i tot el pla d'oposició, que tenim intenció de presentar-lo al setembre, és diferent quan et trobes amb un govern en majoria o sense. I jo sóc dels que creu que és bo que un govern tingui majoria i ho reclamava en la campanya electoral i li criticava al senyor Pellicer que, en el mandat anterior, no hagués fet prou per disposar-ne.
Ara n'hi ha, i d'entrada crec que és bo; ara, quin problema hi ha?, que si les prioritats d'aquest govern no s'ajusten a les necessitats de la ciutat... Un govern que tingui una tendència, com ens va semblar a l'inici, de fer sense demanar prèviament l'opinió de l'oposició, primer perd el que podem aportar, i segon, si les decisions o les propostes no són bones... Els recursos són limitats i amb aquests recursos s'ha de buscar el màxim d'impacte positiu en la ciutadania, és la nostra obligació.
—Tant JxR com ERC han ofert o demanat estabilitat i col·laboració al PSC, però des de l'oposició; és lògic?, i com ho entomeu?
—Crec que és lògic i és bo; el nostre grup municipal compta amb sis regidors, podem dir que està en equivalència amb els altres grups municipals, té un nombre de vots pròxim a ERC i no tan llunyà a Junts. Representem una part important de la població i la representem repetint en diverses eleccions, amb un cert lideratge en algunes zones de la ciutat; és important que siguem escoltats i que aquesta actitud vagi més enllà de la declaració.
Ens hem d'asseure en una taula de treball, que ens diguin què necessiten de nosaltres i nosaltres també els direm quina és la nostra proposta, que la tenim. Són bones intencions, em temo que més per quedar bé que per convicció, perquè si hi ha convicció, no deixes passar tant de temps per parlar amb les persones que creus que necessites perquè aportin a la ciutat. Però bé, donem una mica més de temps, donarem els 100 dies de cortesia, i al 101, passarem comptes.
Els reptes principals de la ciutat
—Quan parleu del Pla d'Oposició, us referiu a un document que marcarà la línia del PSC, o d'una estratègia pactada amb Cs i CUP i on exerciu el lideratge?
—És un pla vinculat al nostre grup municipal en relació a la responsabilitat que tenim pel que fa al lideratge, aquest mandat, de l'oposició. Anunciarà quines són les nostres prioritats, intentarem que hi hagi una valoració de la proposta de pla de govern; si existeix, perquè s'ha donat a conèixer. També tindrem presents la resta de grups de l'oposició perquè creiem que és bo que hi hagi diàleg.
Si el govern no el promou amb l'oposició, nosaltres l'intentarem promoure perquè creiem que és el que toca. Però també pretén ser un pla d'oposició quant a quina ha de ser la dinamització ciutadana al voltant de les propostes de govern i les possibles alternatives; o fins i tot a les simples necessitats que són conegudes de la ciutat i que potser el govern no les té com a prioritats.
—Quins són, els reptes principals?
—Els que preocupen més als ciutadans. Un és l'atur; és cert que s'ha reduït, estem en un nivell d'atur molt inferior, però depèn del trimestre que es consulta, continuem sent la primera o la segona ciutat de les de més de 40.000 habitants de Catalunya en taxa d'atur, i és un lideratge preocupant. Hem d'emprendre les iniciatives que calgui per deixar-lo, reclamem al govern que faci l'anàlisi que entenem que no ha fet fins ara per explicar aquesta realitat.
Un altre és l'habitatge, tant per als joves que volen iniciar un projecte vital com per a la gent que ja té família i, tot i que treballa, no tenen prou recursos per pagar lloguers que estan per sobre de les seves possibilitats. I gent gran que considerem que necessita pisos que cada vegada s'adaptin millor a les seves necessitats per viure autònomament, sense haver d'anar a centres de dia o a residències, o anant-hi tan tard com sigui possible.
—Hi ha algun altre àmbit que els preocupi especialment?
Hi ha altres temes, comuns a moltes ciutats del territori, són elements d'oportunitat de dinamització econòmica. Anem cap a una indústria 4.0, cap a iniciatives d'indústries vinculades a les tecnologies de la informació i la comunicació i a la nutrició, i tenim un àmbit com el Tecnoparc on només necessitem ser capaços d'aconseguir que la gent que ja hi està apostant i que gairebé no hi cap, no marxi.
Hem de veure com es poden desenvolupar noves iniciatives en aquest àmbit; no s'ha fet res, també hi ha moltes paraules i molt bones voluntats, però no veiem, ara com ara, cap concreció. Les prioritats són bastant evidents i bastant clares, i el que és absolutament prioritari és passar de les paraules als fets, reclamem quins són aquests processos i plans amb agenda, amb calendari, amb possibles suports externs que puguem necessitar per al finançament per tal que això tiri endavant.
És urgent perquè tothom està en aquesta línia, i el que no fem nosaltres, ho faran els altres, i ens avançaran. En depèn la inversió de qualsevol nova empresa que vulgui apostar per un lloc amb bones comunicacions, amb un raonable nivell de vida i amb oportunitats per a les noves famílies, com l'àmbit escolar, per exemple, si Reus no aposta i ho capta, ho faran altres, i ens continuarem quedant enrere.
El llegat de les eleccions municipals
—Pel que dieu, durant el mandat anireu treballant el que anunciàveu en campanya electoral, no?
—Sí, la campanya electoral no ha acabat, és contínua, perquè s'ha de mantenir la reclamació a un govern que, abans de la campanya electoral, era ineficaç. La composició és la mateixa i, a hores d'ara, demostren que no hi ha capacitat... Crec que amb la il·lusió desorbitada de qui comença un mandat amb una majoria suficient per tirar endavant els seus projectes, ja haurien d'estar saltant iniciatives.
Recordo que durant la campanya electoral era un degoteig de propostes, sortien coses estrafolàries, però diria que tots els grups de govern van fer propostes, evidentment algunes de contradictòries entre si, però aquest esforç condensat en quinze dies, més d'un mes més tard no s'ha concretat ni en una proposta. I de les que hi ha en aquests moments per entomar, moltes estan paralitzades; preocupa.
Hem de fer aquest esforç continu de posar el govern en l'evidència que ens ven una imatge que, avui en dia, és inexistent, d'una ciutat que pot tenir futur i una certa idea de per on podem avançar, però això continua sense existir. Podríem fer un relat de tot el que anem perdent; podríem dir el futbol, on el paper de l'Ajuntament no és el principal, però no és menor, perquè al cap i a la fi, té un camp on es pot desenvolupar aquesta activitat.
Ja va per la tercera divisió, i no n'hem sentit ni un comentari per part del govern, ni que sigui per demanar que qui té alguna possibilitat de fer alguna cosa, la faci. És un element més, però la sensació és que, en realitat, no es veu competència, capacitat ni solvència al govern, com no se li veia abans de les eleccions.
—El període postelectoral ha deixat cicatrius?
—A l'espai lògic de debatre quina podia ser la nova proposta de govern per a la ciutat, jo diria que sí. No només a Reus, perquè hi ha hagut una voluntat d'exclusió i de justificar una estructura a l'Ajuntament que crec que la ciutat no se la mereix. Quan sento a la senyora Llauradó, vicealcaldessa i presidenta de la Diputació, parlar d'incomoditats amb un partit democràtic, que té un programa electoral que, si no han envejat o copiat, estic segur que no els suposaria cap problema tirar moltes d'aquestes iniciatives endavant, que parli amb una visió dels uns i els altres, és inexplicable.
No sé què justifica aquest context. Una república imaginària, intentar continuar venent un escenari que no és; però són persones que estan al govern, que són el lideratge de la nostra ciutat, i és preocupant que vulguin justificar-ho basant-se en això. Que hi ha millors oportunitats o que es pot governar millor amb un altre grup, jo ho accepto, però que hi ha uns grups que, d'alguna manera, estem incòmodes governant amb ells per decisions que no tenen res a veure amb tot el que hem fet en aquest temps a la ciutat, ho trobo un mal inici.
Per tant, això marca un abans i un després, sens dubte. Quan les justificacions són aquestes, les coses són diferents. No em costa gens dir que, en el moment en què la senyora Noemí Llauradó i la senyora Montserrat Flores van entrar a govern, aleshores era el senyor Guix, de fet, nosaltres vam intentar ajudar que aquest inici de govern fos responsable per part nostra com a grup de l'oposició.
No és que volguéssim res a canvi, però la mirada amable que nosaltres vam tenir quan van entrar a govern, no l'han sabut reconèixer en cap moment. I t'adones que, el que pensaves que era d'una manera, no ho era. Creies que hi havia una Esquerra a la ciutat capaç de liderar un projecte alternatiu, i en aquest moment no hi és. Hi ha altres prioritats, i aquesta no existeix.
—Es va veure com una opció ferma, la d'arribar a pactar amb ERC i amb la CUP?
—És el que havia dit la ciutadania. Recordo els dies postelectorals amb molta gent intervenint a les xarxes socials i defensant una proposta concreta que ultrapassava el partit a qui ells, probablement, havien votat. Això no ho he vist gaires vegades, que jo recordi, a Reus. Entenc que era viable, però si la gent creu que aquestes polítiques de progrés i d'esquerra són prioritàries; que no vol dir excloure'n cap altra, no vol dir que ningú hagi de renunciar a res.
Però resulta que acabes pactant amb la dreta, i que ara tenim un govern amb majoria de dretes, perquè des del meu punt de vista, JxR i Ara Reus són perfils escorats a la dreta. ERC dona suport a això, per molt de lideratge que vulgui tenir, no deixa de ser la tercera pota d'un govern de dretes. Lamento que hagi sigut aquesta l'aposta lliure i respectable per part d'Esquerra, però és evident que t'indica que les coses no són com semblen.
Semblava que hi havia una aposta molt clara per l'esquerra; veurem quant de temps poden mantenir l'imaginari que hi ha una república i que, per tant, han d'anar amb els que donen suport a la república i, sobretot, quin serà el benefici per a la ciutadania quan, al final, has d'assumir unes polítiques més conservadores i de dretes que progressistes.