TarragonaDigital entrevistarà tots els portaveus municipals a l'Ajuntament de Tarragona durant les pròximes setmanes. Aquest mitjà cerca parlar amb els líders polítics tarragonins, a l'esquerra i a la dreta, abans que entrin en dinàmica de precampanya electoral i el discurs ja sigui menys fresc i més fabricat. Comencem aquesta ronda d’entrevistes de menys a més representació al consistori. La primera, Arga Sentís, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona.
Sentís ha estat durant vuit anys la veu tranquil·la, la consciència calmada, d’unes esquerres tarragonines que són majoria al plenari de Tarragona (PSC, ERC, CUP i ICV sumen 17 dels 27 regidors) però no han actuat com a tal durant aquest mandat municipal.
— Les pròximes eleccions municipals suposaran per vostè el punt final a vuit anys a la plaça de la Font. Defineixi, sisplau, amb una paraula el seu pas pel consistori tarragoní i expliqui el per què.
—El meu sentiment és de gratitud, a la gent que va confiar en mi per encapçalar un projecte col·lectiu, a la que ens va votar i també als que no ho van fer però, des de la complicitat o des de la discrepància, ens hem trobat durant aquests anys. I als treballadors municipals,i a moltíssima gent! Ser regidora de la teva ciutat és un honor i un gran aprenentatge. També he de confessar que em queda un regust d’impotència, de no haver estat capaç de poder canviar determinats rumbs i polítiques.
— Destaqui un polític, o política, amb qui hagi compartit consistori i que li hagi deixat un bon record. I destaqui’n un o una, que no li hagi deixat tan bon record?
—Només un? Doncs admiro molt l’esperit de servei públic i la integritat de Paco Zapater. I estic molt contenta de la bona relació que les regidores del mandat anterior vam aconseguir construir, per damunt de les nostres diferències, una bona relació que mantenim i cuidem. La veritat és que he après moltes coses de molts companys i companyes. Ara mateix no em va al cap ningú que m’hagi deixat mal record.
«Tarragona no es pot permetre, amb Ballesteros o sense, l'immobilisme»
— L’Alcalde Ballesteros cerca un quart mandat com a batlle de la ciutat. Segons el seu punt de vista, Tarragona va a millor o a pitjor?
—Jo crec que el que no pot permetre’s Tarragona, amb Ballesteros o sense Ballesteros, és mantenir l’immobilisme, aquest anar passant resignadament sense marcar el seu propi rumb. I això va més de projectes que de persones.
— Fem una porra. Quin creu que serà el nou consistori que sortirà de les eleccions del pròxim mes de maig?
—No m’hi veig capaç de fer un pronòstic! I menys amb aquest panorama tan complicat en què les coses canvien tan ràpidament! Crec que no hi haurà majories absolutes i que s’hauran de fer pactes. Confio que siguin pactes que portin la ciutat cap a governs de progrés i polítiques d’esquerra.
«Tarragona és una ciutat d'esquerres»
— Vostè creu que Tarragona és ara una ciutat d’esquerres?
—Tarragona és una ciutat d’esquerres. Només cal mirar el plenari de l’ajuntament: hi ha una majoria de regidors d’esquerres, una altra cosa és que aquesta majoria no hagi estat capaç d’acordar una majoria de govern. Tarragona és una ciutat progressista, oberta, creativa…Ho demostra cada dia la seva gent.
— I aleshores…
—Desgraciadament els seus representants tendeixen a veure-la, no sé per què, més grisa, tancada i conservadora del que és en realitat, i així aquesta mirada esbiaixada i poruga acaba reforçant la part més conservadora i tradicional. Com una mena de profecia autocomplerta. Li cal un govern municipal que s’atreveixi a mirar-la com és, una ciutat de moltes veus, culta, creativa, mestissa i valenta.
— Per què a Tarragona no quallen «els governs del canvi»?
—Suposo que hi ha moltes causes diferents. Segurament ens falta determinació i coratge. Esperem que el 2019 en siguem capaços!
— Quin és l’estat actual de les relacions entre Iniciativa i Podem Tarragona?
—Ara mateix el repte que tenim tots plegats és construir un espai polític, el dels comuns, que siguin en el seu funcionament intern exemple de les propostes de democràcia radical, inclusivitat, participació i cura per les persones que defensem la ciutat.
— I aquest espai, com ha de ser?
—Ha de ser un espai, per tant, que superi els personalismes, els vetos i les quotes de partit, que sigui capaç de construir un projecte per a Tarragona amb la participació de tots els inscrits i tots els qui s’hi vulguin implicar i d’escollir la llista de les municipals per primàries obertes. Entenc que aquest és el camí que va molt més enllà de «relacions entre partits» que serien més pròpies d’allò que alguns anomenen vella política.
«Que la polarització del procés no acabi en fractura social és el gran repte de Tarragona»
— Com ha afectat el procés a Tarragona?
—A Tarragona és especialment visible la polarització de la societat que ha causat el procés perquè s’ha instal·lat sobre una ciutat que tenia una fragmentació urbanística i social molt accentuada. Com que la fragmentació també és urbanística és molt més perceptible la diferència, només cal mirar les banderes que es pengen als balcons a les diferents zones de la ciutat.
— Per tant…
—Que aquesta polarització no acabi en fractura social és el gran repte d’aquesta ciutat que sempre, durant tota la seva història, s’ha construït amb gent que arribava d’arreu., I d’altra banda la paralització que ha comportat el procés ha tingut també conseqüències negatives per a Tarragona.