L'Arnau Sanromà és una de les joves promeses en l'àmbit teatral que la ciutat de Vallsha pogut descobrir en els darrers mesos. Té 19 anys i, en l'actualitat, estudia Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. Pel que fa a la seva trajectòria dalt dels escenaris, va començar a actuar a les obres de teatre de l'escola. També, en diverses edicions, ha encarnat un botarga o una de les dames del ball de Vells, per la Festa Major de Sant Joan de la capital de l'Alt Camp.
L'any 2019, com a membre destacat del Grup del Teatre Principal, va ser un dels protagonistes de l'exitosa proposta 'Peter Pan' i també dels tradicionals Pastorets, per Nadal. Avui, TarragonaDigital conversa amb el jove actor i desgrana alguna de les seves aspiracions escèniques més immediates.
- Com et ve l’afició pel teatre?
Bé, penso que és una cosa bastant vocativa. No sé exactament si hi va haver un punt d’inflexió però recordo que, de petit, em fascinava el món del clown. De fet, és el que sempre he volgut ser i a casa sempre havíem muntat espectacles amb el meu germà, quan jugàvem a ser altres... Potser ve d’aquí.
- Per algú que es troba en la primera línia de l’entitat, com es pot definir el Grup del Teatre Principal?
El Grup del Teatre Principal (GTP) penso que és una entitat que et permet entrar en contacte amb el teatre d’una forma fàcil i local. L'associació gestiona projectes interessants que són molt necessaris per als pobles i ciutats que es troben fora de l'oferta centralista en què ens veiem immersos actualment.
- Creus que el GTP pot anar més enllà de les propostes que fa amb Pastorets, per Nadal, i del ball de Vells per la Festa Major?
Definitivament sí. De fet, en els últims cinc anys el GTP ha portat a escena diverses propostes que marxen totalment de les que es fan tradicionalment, entre elles 'Dins del Bosc' i 'Peter Pan'. Sortir dels projectes estables sempre és una aposta pel grup que, per sort, han sigut rebudes amb molt d’èxit per part de la ciutat.
- En aquest sentit, tens algun projecte que t’agradaria que l’entitat es plantegés a mitjà termini?
De moment no, però sempre es poden tenir coses rondant pel cap... Ara mateix estic centrat a aprendre molt de l’ofici i els resultats ja vindran més endavant.
- Després de les dues posades en escena de Peter Pan, quina valoració fas d’aquesta obra?
Va suposar un gran repte per a tothom qui es va veure involucrat, sobretot per la complexitat i la posada en escena per les que es va apostar. També va ser un repte per al públic vallenc, que no està acostumat a aquests tipus de muntatges en el GTP.
- Aquest Nadal passat, els Pastorets de Valls van tornar a revalidar l’èxit i es van exhaurir les entrades en totes les sessions. Quin és el secret?
L'èxit és una suma de molts factors. Un d’ells és que hi ha gent que porta molts anys treballant a fons per tenir el que tenim ara. Val a dir que també són nous temps i, cada vegada més, hi ha gent que està més preparada i això es veu. És el resultat d’un esforç que els joves hem d’agrair a la generació que ens precedeix.
- Vist l'èxit, el GTP s’hauria de plantejar d’ampliar horaris i dies de les representacions de l’obra nadalenca?
Cada any s’amplien els horaris i dies de representació. Aquesta és una qüestió que està sobre la taula i que és molt possible que s’acabi duent a terme, però s’ha de pensar que som un equip de més de 70 persones que munten els Pastorets cada any, voluntàriament.
- Tenim a tocar les Festes Decennals, i són una oportunitat per a Valls. Què t’agradaria trobar en el programa d’actes, pel que fa a l’àmbit escènic i teatral?
Sobretot, nous aires. Hi ha moltes coses que ens perdem, com he dit abans, per no ser prop de la capital i això també s’ha de veure. Existeixen nous gèneres teatrals, altres maneres d’entendre les arts escèniques que canvia el punt de vista que hi ha sobre el teatre, que no és només un entreteniment.
- Per últim, com a usuari i actor dels teatres vallencs, quines mancances detectes en els equipaments i quines peticions tens?
Les instal·lacions dels teatres cada vegada van a pitjor. La part tècnica, com els focus, és realment antiga. Molts cops el Teatre Principal se’ns queda petit a l'hora de gestionar actors, materials d’escena, tècnics... Però res d'això sorprèn en un país en el qual la cultura està tan menyspreada, i on la gent que es dedica a ella ha de fer de tot per seguir endavant amb la professió.