Camí Mendoza ens rep al seu despatx de l'Ajuntament de Cambrils pocs minuts després de les dotze del migdia. Porta tot el matí atenent als mitjans de comunicació i després nostre encara té més entrevistes. És un dia on tot va sobre previst. Una circumstància que no ha estat la tònica en una legislatura plena de grans problemes sobrevinguts, com els atemptats terroristes de fa gairebé un any o la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa del desembre de 2015. Feia mig any que era alcaldessa.
Mendoza va guanyar les eleccions de manera inesperada al maig de 2015. La seva formació, Esquerra Republicana, ni tan sols havia aconseguit representació al consistori en els anteriors comicis de 2011. La victòria en unes eleccions molt fragmentades la va catapultar a l'alcaldia, gràcies també a un pacte a tres amb CiU (actual PDECat) i PSC. Un govern amb clar accent femení.
—Portem més de tres anys de legislatura, que ha estat complexa. Quin balanç general en fa del seu primer mandat?
Avui en dia hi ha poques majories clares. En qualsevol mandat amb pactes has de fer de més i de menys per tirar endavant el municipi. Però hem demostrat que sabem fer els equilibris suficients per seguir governant tots junts amb el govern actual. A més a més, vam arribar a l'Ajuntament i vam trobar una situació econòmica complicada. I si volíem actuar amb responsabilitat, no hi havia una altra solució que eixugar el deute. I a part de la situació econòmica, hem hagut de gestionar i encaixar assumptes sobrevinguts, com la crisi de la Cooperativa o els malaurats atemptats. Això tampoc ho ha posat fàcil.
—Precisament l'oposició ha criticat que després de tres anys d'inacció i només eixugar deute, a un any de legislatura es tornin a endeutar en tres milions per fer noves inversions.
És el seu discurs com a oposició. Però és que ara és el moment que es permet invertir. Hem rebaixat el deute, hem pogut aconseguir un préstec. I ara podem a fer inversions físiques. Hem tingut l'encert de no haver retallat serveis. Amb la situació econòmica actual hem mantingut i hem incrementat en la mesura del possible els serveis a les persones, que no ha estat fàcil perquè els recursos són els que són.
«La situació amb els socis de govern està ja normalitzada»
—En alguns moments hi ha hagut tensions entre els propi govern. Com és la relació entre les tres formacions?
Cordial i correcta. En temes puntuals anem més a una, en d'altres hi ha més desavinences però s'arriba a l'acord i es tira endavant.
—Però hi hagut algun moment on s'han fet evidents aquestes desavinences. Un exemple és el ple on el PSC va demanar suport explícit després que el CDR demanés expulsar-los del govern.
Està encarrilat. És normal que en qualsevol govern hi hagi moments tensos per desavinences. Però t'asseus en una taula, parles amb tranquil·litat i les persones s'entenen si es volen entendre. La millor manera és parlar i així es va solucionar. D'aquesta manera, la situació està normalitzada.
—D'aquesta manera, el pacte de govern no corre perill? Sobretot tenint en compte que durant alguns moments va planar sobre l'aire una possible moció de censura del PP.
Fins al final de legislatura, no hi ha d'haver cap problema. Aquesta moció no suma (numèricament, faria falta el suport del PSC perquè tirés endavant) i a dia d'avui no tinc cap element sobre la taula que em faci estar intranquil·la en aquest sentit.
—I per al 2019, sabem que es presentarà a la reelecció. Quin serà el projecte del nou mandat?
És aviat per parlar d'aquest tema. Sí que els estem treballant però estem centrats en l'acabament d'aquesta legislatura. Ens interessa acabar el mandat complint uns sèrie de compromisos i inversions, ja siguin acabades o posades en marxa.
—Queda un any per acabar el mandat. Quins són aquests propers projectes que es tiraran endavant?
En aquest mandat hem posat el focus en la realització del pont de la N-340. És un projecte que venia del govern anterior i que hi havia uns diners reservats per a dur-lo a terme. Però el nostre compromís va ser de destinar-hi uns diners perquè el projecte fos realitat. A més, el compromís va ser que les obres no afectessin a l'estiu i així ha estat perquè s'ha obert la circulació durant aquests mesos. El pla està anant sobre el previst, amb petites millores que s'hauran d'anar arreglant.
—Suposo que es refereix a què hi ha un punt amb problemes de visibilitat.
S'ha vist que hi ha un punt concret que, per la manera que està feta la barana, hi manca visibilitat. Però aquesta qüestió es troba en mans dels tècnics i s'arranjarà tan aviat com sigui possible. L'obra, que va començar a l'octubre, està prevista que duri entre deu i dotze mesos i així serà. Serà una millora brutal pel municipi. Sense anar més lluny, el Museu, que estava amagat, s'ha fet molt més visible i es millorarà molt la mobilitat i la connectivitat entre els barris. I si veiem aquesta millora, com no es pot entendre que també reclamem l'altra millora, amb el desmantellament de les vies?
—Més projectes estructurals abans d'acabar el mandat?
L'avinguda Charles Darwin. Les obres s'han programat per tal de no interferir en el Festival de Música de Cambrils, que està a la mateixa zona. Aquest obra veurà la llum imminentment i el període de durada és força breu, de manera que es veurà finalitzada en aquesta legislatura. Una altre projecte on hi estem treballant molt és l'avinguda de l'Esport, que té una gran magnitud. La nova estació de tren no es pot entendre sense l'avinguda de l'Esport.
—Com la beneficiarà?
L'estació serà una infraestructura molt important perquè donarà servei al municipi i, si està ben connectada, també es pot convertir un punt estratègic a la comarca. Tant com l'avinguda Charles Darwin va de nord a sud (i uneix l'estació amb el nucli de Cambrils), l'avinguda de l'Esport va en perpendicular. Comença a l'avinguda Charles Darwin i acaba a la carretera de Montbrió, just davant del polígon industrial, on hi ha l'A-7 i l'AP-7. Per això és tan important aquesta avinguda. Sí que la prioritat era relligar l'estació amb el municipi però l'avinguda de l'Esport és una obertura brutal.
—Millorarà la connectivitat des de fora de Cambrils.
S'hauria de convertir en una entrada natural al municipi i en un accés per donar molt d'ús a l'estació. Gent de pobles com Mont-roig, Vinyols, Botarell han d'anar a Reus o Tarragona per agafar el tren perquè hi ha poques freqüències a Cambrils. A Tarragona i Reus costa aparcar i aquí hi tindrem una zona d'aparcament àmplia, que ajudarà a incrementar l'ús d'aquesta estació per a la comarca.
«Quan entri en funcionament el Corredor del Mediterrani posarem una llançadora des del centre de Cambrils»
—Seguim amb infraestructures ferroviàries. El desmantellament de la via actual està més a prop?
L'Informe d'Impacte Ambiental obliga al desmantellament de la via. A més, que és una reivindicació molt antiga. No és tracta d'un projecte d'aquest govern, fa vint anys que els diferents governs el reclamen. La gent ho demanava i per aquest motiu es va demanar que un cop entrés en funcionament el Corredor del Mediterrani, les vies havien d'anar per fora. Per això tampoc s'entendria que es mantinguessin. A més, una vegada entri en funcionament el nou servei, posarem una llançadora per tal d'apropar la gent del centre del municipi a l'estació.
—La prioritat és treure la barrera arquitectònica que suposa?
El traçat de les vies del tren, tal i com passava amb el pont, és una barrera arquitectònica alçada, que va de punta a punta del terme municipial. I tenim població a tot el llarg de la via del tren. El que volem és rebaixar els desnivells a tot arreu on sigui possible per aconseguir una millor connexió entre els barris. Ara bé, som conscients que és una inversió molt costosa i que va a llarg termini. Dependrà molt de la feina que hi faci Foment amb el projecte de desmantellament de la via i després, de la manera i dels període amb què Cambrils ho pugui assumir.
—I una vegada desmantellades les vies, quin projecte s'hi vol fer?
El POUM preveu que el traçat només pugui ser un traçat viari. Perquè ens entenguem, no s'hi podran construir edificis. Ha de ser una gran avinguda en la qual s'hi pot integrar el tramvia o el mitjà de transport que es consideri adequat, si s'arriba a l'acord i hi ha el pressupost per fer-ho. Entenem que Cambrils ha d'estar connectat amb Salou i que si hi pot haver un mitjà públic que uneixi els dos municipis, hi estem predisposats.
—Entrem en matèria econòmica, el turisme és la principal activitat del municipi. S'ha fet una aposta per turisme familiar, gastronòmic i esportiu. N'esteu contents?
Estem contents del municipi en general i dels condicionants naturals i urbanístics que ens dona. Intentem tindre-ho tot en les màximes condicions perquè, de tot plegat n'hem de treure profit. Estem fent una política turística que va en la bona direcció. Com que estem centrats en el turisme esportiu, intentem captar clients a qui oferir el que tenim. Per això es va fer una aposta pel ciclisme. Tenim muntanyes, tenim bones instal·lacions hoteleres per poder-los acollir i a més mengem bé. Per això fem campanyes molt focalitzades a aquells països que els pot interessar més. Ho estem encarant bé. A més, estem molt contents del tant per cent de turistes repetidors que hi ha a Cambrils, que és molt elevat i que indica que s'hi troben molt a gust.
—El polígon Belianes té un problema de fa anys. S'està solucionant?
La situació s'està desencallant. Sí que l'anterior govern ho va iniciar en certa manera però vam posar la directa amb aquest tema i s'ha avançat molt. Hi havia un problema històric de regularització d'activitats. Entre l'administració i els empresaris costava molt acostar postures. Cada vegada s'estan regularitzant més activitats. N'hi ha que estan més avançats que altres, sobretot perquè es van establir diverses fases al seu moment. Però del total d'empreses, la gran majoria s'han posat les piles i estan regularitzant les respectives activitats. Des de l'Ajuntament hem exigit però majoritàriament els empresaris s'han conscienciat de la importància de regularitzar la seva situació. A més, hem posat les màximes facilitats perquè entenem que és una necessitat que es regularitzi. S'han fet reunions tècniques, tantes com ha convingut o s'han allargat els terminis si algun empresari ha necessitat més temps.
«No és cert que s'hagi negociat amb els manters els horaris de venda»
—Aquesta setmana hi ha hagut un enfrontament entre manters i policia a Salou. Uns manters que venen els seus productes a Cambrils.
Els manters tenen una xarxa ben organitzada. Tenim un producte il·legal. Si es pogués eradicar aquest producte acabaríem amb la base del problema. Però mentre hi hagi producté difícilment tenim eines per poder-ho solucionar. Les accions policials són l'únic instrument que els municipis tenim avui per avui però no ho soluciona. Es pot fer pressió alguns dies per tal de dificultar-los-hi la feina però es mouran a altres municipis. El que tampoc volem és arribar a violència. Per tant, fas mesures de pressió però fins a cert punt.
—Us heu plantejat algun altre tipus d'actuació?
Hi ha el producte però també la clientela. Per aquest motiu, des de l'any passat les platges disposen de cartelleria informativa. I des d'enguany, hem començat una campanya a peu de carrer, on es reparteixen folletons i es fa difusió per conscienciar als compradors. A més a més, es pot multar als compradors (hi ha uns cartells al Passeig Marítim que ho avisen) però és una eina que no agrada als visitants. Per això primer es fan les campanyes de sensibilització.
—S'ha negociat amb els manters perquè només treballin en un determinat horari?
No és cert. Primera notícia. La manera de procedir és fent actuacions aleatòries de la Policia Local, sense avisar. I sobretot en aquells horaris on és més probable que els manters estiguin treballant.
—Fa temps que a Cambrils es parla de les ocupacions d'edificis.
N'hi ha de diferents tipus. Una cosa és que una família necessiti un sostre per viure però si n'hi ha d'altres tipus, aquestes són les que hem de treballar i lluitar per evitar. Tot i que també hem de treballar perquè les persones que necessiten un habitatge no hagin d'ocupar i trobin altres maneres d'accedir a un habitatge digne. Però les normatives no ajuden gens a poder lluitar contra aquest fenomen social. Avui per avui, des de l'administració local fem totes aquelles accions que la llei ens permet però no és gaire. Si no hi ha una ordre judicial, ni tan sols els Mossos d'Esquadra o la Policia Local poden fer gran cosa.
—Una problemàtica que ha agafat volada des de l'ocupació de l'antiga residència Montemar.
En aquest cas concret, els veïns tenen diferents sensibilitats. Escoltem a tothom i fem el poc que podem des de l'administració local. La part privada també hi juga el seu paper però ho deixem tot a les mans del jutge. Això sí, entenem que és un edifici que no reuneix cap tipus de condicions i que, de fet, estava tapiat justament perquè no estava en condicions.
«La ràdio és deficitària però Cambrils, per la seva dimensió, la necessita»
—Un dels projectes que més interès ha posat el govern és la reobertura de Ràdio Cambrils. Serà realitat dins d'aquest mandat?
Jo ja voldria que estigués oberta. A hores d'ara ja hem aconseguit aprovar el reglament i escollir el consell consultiu. El tràmit següent és fer el procés de selecció del personal. Ha estat un procés complicat però comptem que la reobertura es faci dins d'aquesta legislatura o al llarg de 2019, com a molt tard. Era una petició dels cambrilencs. Quan es va haver de tancar l'emissora per les circumstàncies econòmiques, molta gent la va trobr a faltar. És un mitjà deficitari com a servei públic però entenem que Cambrils, per la seva dimensió, necessita tenir un mitjà de comunicació públic.
—L'oposició ha fet molt d'èmfasi en què Ràdio Cambrils sigui plural i no partidista.
Segons la Llei Catalana de l'Audiovisual, si vols obrir una emissora local amb diners públics, han d'estar molt clars els objectius de neutralitat i informació pública. Per això, per assegurar aquests criteris, la reobertura s'ha allargat més del que voldríem. La normativa és molt més ferma en aquest aspecte del que ho era anys enrere. El reglament que hem aprovat ja està basat en aquesta normativa. D'aquesta manera, ni l'alcalde ni el govern no poden fer res sense que l'oposició no ho vulgui. Està tot força blindat en aquest sentit. I crec que ha de ser així.