Les eleccions municipals del 26 de maig arribaran just després d'unes eleccions al Congrés i al Senat que, segur, tindran impacte en les locals. La previsió general ara mateix és que els plens municipals quedin formats per multitud de partits amb relativament poca representació, enterrant definitivament les majories absolutes. Enmig d'aquest panorama general es parlarà, també, de qüestions estrictament locals com, en el cas de Reus, l'àmbit sanitari, el de la via pública, el cultural o qüestions concretes com el servei de recollida de la brossa.
En aquest darrer capítol, al plenari municipal i a les rodes de premsa, han pres protagonisme la CUP, en solitari i a favor de la municipalització del servei, i Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Ocupació i de Recursos Humans, i futur cap de llista d'Ara Reus. Rubio ha repetit diverses vegades que la recollida de brossa no és una competència de Medi Ambient, sinó que correspon a Via Pública, però tot i això no ha defugit les topades sobre la qüestió.
Ara Reus davant de les pròximes eleccions municipals
—A Reus, l'origen de tot plegat, heu fet un relleu al capdavant. Què més en podem dir, de la futura campanya electoral d'Ara Reus?
—El Jordi Cervera ocuparà la tercera posició de la llista electoral. Va ser un dels condicionants que vam posar quan vam fer relleu, hem fet un traspàs net, que en política no s'acostuma a veure. Pel que fa a les nostres línies principals d'actuació, Reus ha de recuperar la capitalitat. Reus ha tingut una obediència, deguda a l'estructura dels partits de tota la vida, i hem tingut alcaldes i regidors que s'han sotmès massa vegades a l'opinió de Barcelona o de Madrid, o que han hagut d'aixecar un telèfon per saber si podien votar a favor o en contra d'uns pressupostos. Ara tenim l'oportunitat de trencar aquesta dinàmica.
—Les eleccions sembla que haurien de produir plenaris, almenys, tan atomitzats com ara. Repetiríeu el govern actual, si ho permetessin les circumstàncies?
—No em tancaria, no sé si repetiria, però no em tanco a explorar ni aquesta via ni altres. El nostre partit ha tingut un posicionament molt clar en temes municipals i, en clau nacional, hem sigut l'únic partit que ha respectat la institució en els moments de màxima tensió d'aquesta ciutat. Lamento que els partits, tots excepte el nostre, estiguin canviant i modulant alguns discursos polítics que abans queien molt en els extrems i ara estan buscant aquests ponts de diàleg de centre moderat.
No hem sigut mai un partit ni de blanc ni de negre, ni de sí ni de no; celebro que aquests partits, que havien caigut als extrems per una banda o per una altra, estiguin ara intentant reconduir aquesta política cap al centre, però aquesta política l'hem abanderat nosaltres i, per tant, som els que més tenim a guanyar enfront de la resta, que estan modulant aquest discurs, perquè pensen que estan perdent més que guanyant.
—Per tant, hi ha patits amb els quals no pactaríeu mai?
—Amb la CUP, amb la CUP no m'hi puc entendre. I si arribés Vox a aquesta ciutat, tampoc. El nostre discurs ha sigut un discurs de molta moderació; Reus és molt plural i té moltes sensibilitats polítiques. Al nostre partit i a la nostra llista hi haurà molta sensibilitat política, perquè quan Reus ens uneix, deixem la part ideològica a banda.
El servei de recollida de brossa
—Quin balanç feu del pas d'Ara Reus pel govern de la ciutat?
—Positiu, hem estat gestionant un 40 % del pressupost municipal, hem estat capaços de tirar endavant, en matèria de recursos humans, un nou conveni laboral i la creació dels nous organigrames de l'Ajuntament de Reus, que no s'havien fet els últims 40 anys. La Fundació Mas Carandell la vaig agafar amb pèrdues econòmiques de 130.000 euros l'any; actualment fa dos anys que tanco en positiu.
—El capítol concret del servei de la brossa ha portat polèmica, en quin punt està?
—Lamento que, quan el debat polític es traspassa i entra a l'atac personal, com el que jo he patit per part de la CUP, hem hagut d'emprendre les accions legals per falses acusacions contra la meva persona. Jo entenc que hi ha d'haver diferències d'opinió, i m'agafo a l'informe extern que va fer l'empresa al qual la CUP s'agafa per dir que hi ha un import d'1,2 milions d'euros d'estalvi.
Aquell informe diu diverses coses; que hi ha més debilitats i amenaces que fortaleses i oportunitats, en el fet de municipalitzar-lo; que en l'àmbit econòmic, que semblava un estalvi, li cauen uns impactes econòmics com el fet que subrogar el personal suposaria que passessin a treballar menys hores i per cobrir les hores restants hauríem d'incrementar el nombre de treballadors. A més, Intervenció General de l'Estat no ens permet crear més empreses a l'Ajuntament de Reus i se'ns fa complicat, per no dir gairebé impossible, haver de crear una empresa que es dediqués només a la recollida.
Hi ha treballadors que, actualment, estan treballant per una empresa amb contractes fixes o indefinits; per entrar a l'Ajuntament cal fer un procés per treure's unes oposicions; estaríem parlant que 200 famílies haurien de fer unes proves on es pot presentar més gent i, possiblement, quedarien al carrer. També hi ha la compra de maquinària; una empresa que compra cent vehicles l'any, no és el mateix que un Ajuntament que en compraria sis.
—Per tant, des del govern s'ha optat per prorrogar el contracte mentre no es torna a licitar el servei, no?
—La licitació de la brossa hauria de sortir aviat; a tres mesos de les eleccions seria poc prudent treure una licitació que li donarà una vigència, al servei de recollida, dels pròxims deu anys. A la brossa, que és el contracte més important d'aquesta ciutat i seria poc prudent treure'l ara, estàs embarcant les pròximes dues legislatures i mitja. Seria convenient que, el pròxim govern que entri, que haurà de fer un nou pressupost municipal, adapti la necessitat de Reus pel que fa al servei de recollida de neteja.
Si sabem que, actualment, tot i que té una bona valoració, té molts aspectes a millorar, que podem implementar sistemes de recollida porta a porta, que hem de mirar com reciclem més i millor, com hem de ficar les noves tecnologies al servei dels treballadors... Són qüestions que avui no poden entrar a la nova licitació en joc perquè el pressupost és prorrogat, perquè els partits de l'oposició no han volgut transaccionar amb el govern un pressupost.
La trajectòria d'Ara Reus
—Amb quina filosofia s'expandeix, la marca Ara?
—Ens ve a buscar la gent que té ganes de fer coses a les seves ciutats i pobles i, a través de les xarxes socials i la pàgina web, hem anat obrint una xarxa d'entorn d'uns 30 municipis. Les darreres que hem signat han sigut Cambrils, La Bisbal del Penedès i una ciutat molt important, com és Sabadell. Estem tenint una entrada en el món polític perquè hi ha una mancança, donem resposta al cansament dels partits polítics tradicionals.
—Heu establert l'estructura d'Ara Catalunya. Com s'entén, en un partit que repeteix que només és municipalista i no està lligat a cap esfera superior?
—Tot just és això. Nosaltres, el moviment, l'entenem com un moviment transversal i amb independència entre municipis. El programa electoral de Reus no és el mateix que el de Tarragona, ni Tarragona li ha de dir a El Vendrell què ha de votar al plenari. Nosaltres, el que entenem és que la política ha de néixer dels pobles i ciutats i s'ha d'elevar a les instàncies supramunicipals. Amb Ara Catalunya vam fer un registre per tenir aquella patent de marca, però no tenim la intenció ni la logística ni la possibilitat de fer un Ara Catalunya i presentar-nos al Parlament.