La Desbandada és, tot i que gairebé no cal presentar-los, un grup de rock urbà format l'any 2013 al Vendrelli que, en només set anys de vida han llançat tres discos que els han catapultat cap a alguns dels escenaris més importants d'Espanya, com el Viñarock, i a compartir escenari amb referents com Los Suaves, Boikot, Gatillazo, Desakato i molts d'altres.
Tal com el grup ha explicat a TarragonaDigital, actualment es troben en la fase de producció d'un nou disc, que s'espera que estigui acabat a finals d'aquest any i que segons han declarat «està sent un procés completament diferent al que havíem fet fins ara».
A Tarragona han actuat diverses vegades a la TAP on, en una de les ocasions, van compartir escenari amb Rosendo. El seu últim 'invent' ha estat el de montar un concert 'a tres bandas' amb els grups Tregua, de Galicia; i Gritando en Silencio, de Sevilla. Es tracta d'una 'performance' en què els tres grups confluiran interpretant cançons conjuntes, intercanviant-se cançons i amb aparicions estel·lars. Els tres grups tocaran 'Juntos y Revueltos' per primera vegada a l'Hospitalet de Llobregat, a la Sala Salamandra, demà dia 6 de març.
Per si queda massa lluny, els tres grups també oferiran el seu concert dissabte dia 7 de març a la Sala Redstar de Valls. Les entrades ja es poden adquirir a la pàgina web de La Desbandada.
Un grup català que canta en castellà
—Com sorgeix la Desbandada i el més important, Per què? És a dir, per quin motiu decidiu que us heu d’ajuntar i formar un grup?
Balta Hurtado. Vaig ser jo. Jo ja venia d’un grup anterior que vaig deixar per cansament, però necessitava un altre grup. Llavors vaig enredar al Lluis, al Pinto i finalment s'hi va incorporar el José Luis i vam formar La Desbandada.
—La Desbandada és un grup de rock, que es podria englobar dins el que s’anomena rock nacional i comparat amb els grups catalans, perquè al final sou catalans, desentona de la tendència actual dels grups que estan sorgint ara. Quins són els vostres orígens o referents musicals?
J.L.: Primer de tot, reivindiquem que som un grup català, perquè som un grup nascut i criat al Vendrell, tot i cantar en castellà. Al grup som quatre persones amb dos perfils d’edat diferents i ens agraden diferents estils, Des del del rap que li agrada molt al Balta, a mi que m’agrada el rock americà igual que al Pere Pinto, el guitarrista, tot i que a ell li agrada també el punk-rock i el pop espanyol. Aquests són els gèneres que més hem escoltat, i la nostra música sona a aquest rock urbà espanyol que tots coneixem, però per exemple, també penso que també tenim molts sons dels Lax’n’Busto, que també hem escoltat molt i són del nostre poble també.
B.H. Tot i que la comparació és complicada, ja que la llengua dona una sonoritat a la música i una cançó cantada en un altre idioma no és mai igual de potent, estem contents d’haver heretat totes aquestes referències dels Lax’n’Busto, el rock urbà espanyol i altres.
—La banda, com heu dit, va ser formada cap al 2013 i al 2014 ja vau gravar el primer disc, el segon al 2016 i finalment al 2018 el tercer. Podriem parlar d’un nivell de producció bastant alt. Com expliqueu el fet d’haver tret tres discs en tan poc temps i tan exitosos?
Realment som una banda de música que corre molt. Sempre tenim idees al cap i si no estem preparant noves cançons, estem inventant concerts i comunicant-nos tot el dia, i al final tens la necessitat de plasmar en un disc tota aquesta feina. No sabem estar quiets.
— S’ha dit molt que sou els hereus de Marea, Extremoduro, La Moda i molts dels referents del rock nacional dels anys 90. Esteu còmodes amb aquestes valoracions?
J.L.: Sí, perquè són grups que ens agraden i que hem escoltat tota la vida. No defugim d’aquesta etiqueta, però sí creiem que el nostre estil està evolucionant i ens sap greu que la gent es segueixi quedant amb aquests tòpics.
B.H.: Molts d’aquests grups que has dit ja estan plegant i el relleu generacional és necessari, creiem que la gent no s’ha de quedar estancada amb aquests grups i buscar un ‘succedani’ a Extremoduro, ja que no és bo per la música. Nosaltres no defugim d’aquesta afirmació, però al final fem la música que ens agrada i estem evolucionant, igual que ho ha de fer la música en general, ja que també creiem que en aquest aspecte, les bandes de música s’estan perdent.
Si no es dóna suport a les petites bandes locals que aposten per un local d’assaig, per fer gires de concerts, les bandes acabaran desapareixent.
Tres discos exitosos i en producció el quart
— Tot i això, analitzant el nom dels 3 discos, veiem que l’últim es diu ‘Acabamos de empezar’, que d’alguna manera fa referència a que fa poc temps que toqueu. Vient tot el que heu fet, fins a on voleu arribar? En què esteu treballant actualment?
Realment no tenim res pensat. Volem tocar i tocar, allà on ens contractin i seguir fent música i gravant discos. I fins on arribem. Ens agradaria, a curt termini, poder fer el salt a llatinoamèrica, arribar a l’altra banda de l’Atlàntic i poder fer una gira de concerts allà, però tot i això no tenim sostre. Seguirem fent la nostra fins a arribar on arribem.
El que sí que ens agradaria anunciar és que estem treballant en un nou disc. Tenim la intenció que surti a finals d’aquest any 2020 o a principis del 2021. Estem molt contents perquè està sent un procés totalment diferent del que havíem fet fins ara i creiem que pot acabar sent un disc molt reconfortant per nosaltres.
— Per què? Què ha canviat en aquest nou disc?
B.H.: Doncs fins ara jo componia a casa i ho portava al local d’assaig, i els altres s’anaven afegint. Per tant, manava la lletra per sobre de la música. Aquest disc però, l’estem fent íntegrament al local entre tots, i estan sortint temes molt bons, ja que partim de zero. Passem moltes hores allà tancats i potser, de sobte, el Lluis comença un ritme, després s’hi afegeix el Pinto i el José Luis i jo començo a improvisar una melodia.
Per exemple, portem gairebé cinc mesos treballant en una sola cançó, quedant cada dia al local d’assaig i fent que aquesta cançó vagi creixent. Personalment m’ho estic passant molt bé i està sent tot molt bucòlic, com si fos una ‘Jam Session’.
— Com es compagina una feina 'normal' amb ser una estrella del rock?
J.L.: Amb molta feina, molts mals de cap, ajuda de la família i amics i, en definitiva, treballant molt. Nosaltres no ens hi dediquem professionalment encara, jo tinc un bar, el Pinto és camioner i el Balta té una empresa de gestió de músics.
En el meu cas, a vegades he hagut de deixar el bar a algú responsable per anar a assajar o per anar a un concert, i aquesta és la dificultat. Si tens un concert a Sevilla, per exemple, has de ser-hi havent assajat, amb les cançons apreses i amb ganes de donar-ho tot. Després al dilluns, jo obro el bar, el Pinto engega el camió i tots seguim amb la nostra ‘altra vida’. És complicat però ho fem amb gust.
— I pel que fa a la fama?
És realment estrany, perquè som persones corrents que sempre hem tingut feines normals i que de cop i volta et trobis en un festival al País Basc, de públic, i que un noi et pregunti si es pot fer una foto amb tu perquè t’ha reconegut com a baixista de La Desbandada, és molt estrany al principi, però al final ho acceptes.
'Juntos y Revueltos' un format mai vist
— Parlem del concert d’aquest divendres. En què consisteix i com va ser concebut?
B.H.: Creiem que aquest concert serà una experiència molt bona, però alhora ens fa molta por. Tot va sorgir d’un altre grup amb qui som companys a l’agència, Tregua, que van gravar una cançó en directe i em van convidar a cantar.
Allà, a Coruña, vaig coincidir també amb el cantant de Gritando en Silencio, i com ens portem molt bé tots tres, vam començar a donar-li voltes a la idea de crear un concert conjunt. La setmana següent el cantant de Tregua em va trucar dient-me que ho tenia tot pensat i que engeguéssim la gira.
No volem revelar res encara, però serà un concert tipus ‘performance’ on no pararà de fluir la música i de cantar gent diferent del panorama musical.
— Heu preparat algun tema conjunt entre els 3 grups?
Això és secret, però el que sí que serà interessant, personalment, serà veure i escoltar una cançó del nostre grup tocada per Tregua, o nosaltres tocant una cançó de Gritando en Silencio.
Per qui s'hagi quedat amb ganes d'esbrinar en què consistirà, l'esperem demà a l'Hospitalet i dissabte dia 7 a Valls.