Gonzalo Boye és un advocat mediàtic que no necessita presentació. Aquest divendres, 28 de setembre, ha participat en la cloenda del IV Congrés de l’Advocacia Catalana que s’ha dut a terme al Palau de Congressos de Tarragona.
L’entrevista amb la qual han finalitzat el Congrés, que ha portat 400 advocats a Tarragona, tractava sobre «llibertat d’expressió i ideològica, com afecta el dret europeu a la defensa d’aquests drets. Minuts abans Boye ha atès a les preguntes de TarragonaDigital.
— Com es troba el president Puigdemont?
— Vaig estar amb ell el diumenge i el dilluns i està bé, molt fort, molt decidit, molt serè.
— Aprofito, i li agraeixo, que ens ha concedit aquesta entrevista per preguntar-li sobre els aspectes legals del procés. L’1 d’Octubre, legalment, què va ser?
— Va ser una jornada de llibertat d’expressió. Un exercici de llibertat d’expressió, de dret de manifestació, de dret de reunió i això s’ha criminalitzat per part del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional.
— Per tant, vostè descarta que fos un delicte de rebel·lió?
— Sí, sí, ho descarto totalment. Aquí no hi va haver cap delicte aquell dia i, si hi hagués algun delicte, s’hauria de mirar els prop de 1.000 ferits que hi va haver.
«Els polítics que són a la presó hi són per les seves idees»
— El president Puigdemont per què no es va presentar quan va ser convocat per l’Audiència Nacional el dia 2 de novembre de l’any passat?
— El dia 2 de novembre ell ja es trobava a Bèlgica. Quan s’interposa la querella, ell es trobava a Bèlgica i, evidentment, ha sigut una forma de seguir defensant les seves idees perquè si no ell avui estaria a la presó, juntament amb la resta de consellers, i haurien arrasat amb Catalunya probablement, des del punt de vista de la presó provisional.
— Els polítics que sí que van acudir a la seva cita amb la justícia, i ara estan a la presó, són presos polítics?
— En la meva opinió, sí.
— Per què?
— Bàsicament perquè estan allí per les seves idees, no han comès cap delicte. Van exercir drets democràtics, com ha dit el tribunal d’Schleswig d’Alemanya, i aquells drets democràtics aquí s’han vist criminalitzats com es criminalitza sempre al contrari.
— Els polítics que estan a la presó, estan a la presó per posar urnes?
— Estan a la presó per plantejar que tenen dret a decidir, ja sigui manifestant-se, ja sigui posant urnes…
— Però el dret a decidir també s’expressa a les eleccions…
— Sí, però això no vol dir que no es pugui convocar un referèndum. En les darreres eleccions crec que va quedar de manifest que comptaven amb el suport majoritari de la societat catalana i continuen empresonats. Hi ha alguns dels presos que han sigut elegits com a diputats autonòmics i que van ser proposats, i anaven a ser elegits, probablement, com a president de la Generalitat i això s’ha frustrat per una actuació judicial.
— I com valora aquesta actuació judicial?
— La valoro com una ingerència del poder judicial al poder polític. És a dir, tan dolent és per a mi que un polític es posi a dir-li a un jutge el què ha de fer, com que un jutge es posi a dir-li a un polític el què ha de fer.
«La solució al problema català no s'hauria de cercar als tribunals»
— Té solució el problema català?
— Sí, tot problema té solució i aquest també la té. El que passa és que no s’hauria de cercar als tribunals.
— I quina seria la via, la política?
— És un problema polític i l’han de resoldre els polítics. Malauradament els advocats estem posats en una discussió que no és la nostra.
— A Espanya hi ha separació de poders?
— Jo crec que hi ha separació de poders. El que està fallant darrerament són els pesos i contrapesos als distints poders. És a dir, el que no pot ser és que el poder judicial no tingui cap contrapès