Els Consells Esportius Comarcals s’encarreguen de posar fil a l’agulla a l’activitat esportiva —no competitiva— de vora 30.000 escolars de les comarques de Tarragona. Han elaborat una sèrie de protocols específics per seguir dempeus aquest nou curs i ara demanen un pas més per blindar l’esport escolar entès com a eina de salut i de cohesió social. L’horitzó, però, presenta núvols negres. I l’esport federat ja està vivint el seu primer cap de setmana d’aturada.
«L'esport escolar és segur perquè no altera els grups estables de nens»
—Per què els Consells Esportius insisteixen a reivindicar que la pràctica esportiva és segura?
—Perquè és segura. Tot el que està a la nostra mà, garanteix els mínims que hem de garantir. El nostre model d’activitat esportiva preserva els criteris de bombolla i de grups estables entre els infants, i no contempla ni mobilitat, ni barreja de grups, ni desplaçaments, que és el que a partir d’aquest cap de setmana aturarà les competicions.
—Parlem, doncs, d’un esport extraescolar que no competeix.
—Nosaltres cobrim el vessant no federat de l’activitat esportiva escolar. El que prioritzem és, senzillament, la inclusió de la pràctica esportiva a l’abast de qualsevol nen i nena del territori. La resta, per a nosaltres, és del tot secundari.
—Un model social?
—Un model que aposta per la pràctica esportiva i no pels resultats ni les competicions. I que aspira a arribar a tothom de la mà dels diferents conselles esportius de cada comarca. Això es tradueix en una implementació més econòmica i més pròxima de l’esport per a qualsevol infant del territori.
—Insisteixo, per què és un model d'esport segur?
—Perquè la traçabilitat i el seguiment dels nens i nenes és molt elevada: treballem en un esquema molt localitzat. Ni es relacionen amb altres grups, ni ens desplacem a altres zones sanitàries. Només fem esport per mantenir-los actius. Perdre aquesta activitat esportiva suposa un cost gravíssim per a la salut bàsica dels menuts.
—Què vol dir?
—Que un tancament com el de la primavera arrossega un deteriorament per a la salut que ja vam veure al març i a l’abril, i que hem constatat a la represa després de sis mesos de no fer res. El gran valor del nostre model esportiu és precisament evitar el sedentarisme. Reivindiquem la necessitat d’un esport amb totes les limitacions que calgui, però viu i actiu.
«S'està agreujant la barrera econòmica que permet l'accés a la pràctica esportiva»
—Un esport accessible a tothom.
—El dret de qualsevol infant a la pràctica esportiva és essencial, per criteris de salut i per criteris d’equitat i cohesió social. És una realitat que la precarietat laboral i econòmica de molts pares està condicionant les possibilitats de milers d’infants. I és imprescindible que ens esforcem per evitar que ningú, ningú, quedi ara mateix a banda.
—L’esport de Tarragona diferencia entre rics i pobres?
—Diferencia en el sentit que qui es pot pagar l’extraescolar té quelcom cobert, mentre que qui no pot pagar-ho està trobant més dificultats que mai. És una barrera econòmica que existeix, que s’està agreujant i que no permet a tothom l’accés a una pràctica esportiva sana.
—Per què alceu la veu ara?
—Perquè veiem a l’horitzó uns problemes de salut i de cohesió social que passen directament per l’accés a l’activitat esportiva. Tenim al davant enormes bosses de persones sense accés a l’esport i sense accés a socialitzar de forma saludable per raons massa sovint econòmiques. No ens ho podem permetre, i menys en aquest moment crucial.
—Quina és la proposta dels Consells Esportius?
—Un pla de xoc ambiciós que prioritzi aquesta necessitat d’una activitat esportiva assequible i necessària vinculada a l’entorn escolar. Demanem al govern incrementar la partida actual d’1,2 milions a 5 milions d’euros, creiem que és assumible. I que és una inversió que arribaria a cobrir els mínims de 50.000 nens i nenes de tot Catalunya.
—Per què a l’entorn escolar?
—Perquè és l’espai que agrupa la totalitat dels infants sense bretxes econòmiques. Amb aquests recursos es pot articular un programa mínim amb monitors per assegurar tres hores d’esport segur a la setmana que mantinguin actius els nens que, d’altra manera, no s’ho podrien permetre. Els ajudaria a fer salut i a preservar l’equitat social en un moment on perilla.
—Això està en perill?
—Hi ha moltes famílies que ara mateix no es poden permetre que els seus fills facin esport! La justícia social ens diu que hem d’equiparar les possibilitats de tothom, i la realitat és que l’esport escolar i l’esport de competició federada no estan equiparats pressupostàriament en aquest país. És el moment d’ajudar els qui menys recursos tenen.
«El cost d'una nova aturada seria massa alt i massa injust per als infants»
—La UCEC ha elaborat uns protocols específics per adaptar-se a les dificultats del moment.
—No tenim altre objectiu que garantir l’activitat física dels milers d’infants que no la tenen garantida, i per això hem elaborat una sèrie de protocols que ens permetin passar els pròxims mesos sense renunciar-hi. El cost d’una nova aturada, com deia, seria massa alt i injust per a ells. Cal posar el focus en l’activitat esportiva, i no en la dinàmica de competicions.
—No hem après res?
Hem après que estàvem en una situació feble i precària i que avui vivim en una realitat encara més feble i encara més precària. Crec que anirà per llarg i que haurem de repensar tots els models esportius del país en base a aquest pla de xoc a llarg termini. S’estan agreujant les desigualtats, també entre els més menuts.
—Vista la situació actual de la pandèmia, sembla que pinten bastos.
—No fa bona pinta, en absolut. I l’esport, recordem-ho, és l’activitat extraescolar que mou més nens i nenes del nostre país. No podem deixar-ho en mans de la por, la resignació i el tancament altre cop. Si perdem l’esport escolar, el salt enrere en salut i en igualtat social serà enorme per a milers d’infants. No ens ho podem permetre.