Les empreses químiques de l’àrea metropolitana de Tarragona compten amb 6.000 llocs de treball, en concepte d’ocupació directa, segons dades de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. L’Estat compta, a tota la província, amb més de 1.000 treballadors.
A la ciutat de Tarragona, l’Autoritat Portuària, un dels quatre ports més importants de l’Estat, compta amb 242 treballadors. L’altra gran patum de la capital, a l’altra banda de la ciutat, a la Rambla Vella, és la Xarxa Social i Sanitària de Santa Tecla. Parlar de la Tecla és parlar de Tarragona.
Santa Tecla compta amb més de 500 anys d’història i per volum, «és una casa gran», amb 2.700 treballadors, se situa molt per sobre dels altres grans motors econòmics del territori. TarragonaDigital ha entrevistat a l'adjunt a la direcció general de la Xarxa, Joan Aregio.
Aregio, després d’una llarga carrera política amb llocs de responsabilitat tant a la plaça de la Font, la seu de l'Ajuntament de Tarragona, com al govern de la Generalitat de Catalunya, ocupa, des del passat mes de setembre, el càrrec d'adjunt a la direcció general de la Xarxa Santa Tecla, responsable directe del vessant social amb 600 treballadors a les seves ordres,
— Senyor Aregio, què tal aquests primers mesos a la Tecla?
— És una institució molt important que compta amb un projecte molt il·lusionant. Penseu que aquesta casa compta amb 2.700 treballadors, és una casa gran que va a velocitat de creuer a la qual tu t’has d’adaptar. Donem molts, molts serveis, tant sanitaris com socials.
— Quan dieu que és una «institució molt important», es pot entendre que Santa Tecla també és un poder polític?
— A veure no, jo crec que no, sí que crec que la Tecla té pes social, no hem d’oblidar que comptem amb més de 2.700 treballadors i més de 500 anys d’història. També vull puntualitzar que qualsevol que gestioni serveis públics ha de tenir sensibilitat política, però això no vol dir política partidista. Amb més de 500 anys no cal barrejar-se amb determinades coses, no té cap sentit.
«Vam entrar a la Casa Sant Josep per modernitzar la seva gestió»
— Els serveis socials de la Tecla treballen diferents camps: infància, discapacitat, vellesa. En l’àmbit dels menors, per què va entrar Santa Tecla en una institució també tan tarragonina com la Casa Sant Josep?
— Hi entra per la situació de la Casa, perquè se’ns demana que hi entrem i perquè entenem que és necessari adaptar-la als nous temps, modernitzar la seva gestió.
— Encara sobre infància, quins tipus de serveis ofereix el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, a l’avinguda Catalunya?
— Pel que fa als serveis parlem de temes conductuals, d’aprenentatge... De menors amb problemes puntuals que es poden corregir amb teràpia, amb suport. Podem avançar, també, que millorarem la ubicació d’aquest centre i el portarem aquí, a l’edifici de les oficines de la Tecla perquè se’ns ha quedat una mica petit.
«Està en mans de l'administració dignificar la feina dels treballadors del tercer sector»
— Un dels serveis que tenen en cartera és el d’ajuda a domicili, amb una majoria d’usuaris de la tercera edat. Com s’ha de demanar i quins són els criteris perquè te’l donin?
— T’has de dirigir a l’administració local, l’ajuntament si és un municipi de més de 20 mil habitants i si no al consell comarcal, i ells et valoren i el diuen el servei que et toca i que necessites.
— Els treballadors del servei d’ajuda a domicili, i en general els treballadors del tercer sector, estan mal pagats. Li faig la pregunta directa: quant cobren de mitjana aquests treballadors?
— Si realment les administracions volen que el tercer sector, una de les columnes de la societat del benestar, estigui homologada en l’àmbit europeu, s’ha de dignificar els salaris. És una manera de donar professionalitat a un sector que té molta professionalitat però que no rep el mateix tracte que altres sectors del seu entorn.
— I quin és el paper que han de jugar les administracions?
— L’administració hi té un paper fonamental. No pels convenis laborals, que al cap i a la fi els convenis obliguen a les empreses i treballadors sinó perquè els serveis socials, quasi tots, en un pes molt important, són concertats amb l’administració. L’administració té les seves tarifes congelades des de l’inici de la crisi econòmica. En definitiva, la millora de les condicions laborals d’aquest sector és un repte de tots de cara al futur.
— Per últim, en aquest repàs a la cartera de serveis de la Xarxa, vostès també són els titulars d’una altra institució històrica tarragonina, la Fundació Estela. En un territori amb tants agents socials, quines són les relacions d’Estela amb les altres fundacions?
— És una fundació històrica, amb unes arrels molt fondes que, de mica en mica, ha generat un teixit de relacions amb la resta d’entitats de la comarca. Recordo, per exemple, que fa no gaire, durant l’acte de reconeixement de l’Ajuntament de Tarragona als representants tarragonins als ‘Special Olympics’, em vaig trobar amb nois i noies d’Estela, de Solc... En resum, vull dir que les relacions d’Estela són molt bones amb els altres agents.