Després d'escoltar el nou disc, no ens queda cap dubte que Joan Dausà es troba en una de les seves millors etapes, tan personal com professionalment. Fa més d'un any va publicar el seu tercer disc —que ha rebut molt bones crítiques entre el públic— i, a principis del mes de novembre, va publicar el nou videoclip de la cançó que posa títol al disc, 'Ara som gegants' i que ens ofereix una nova visió de la cançó.
Amb aquest tercer disc, el santfeliuenc es consolida dins del panorama musical català com un dels cantautors més populars de l'any. Això es pot comprovar amb l'èxit de vendes que ha tingut en els seus concerts on ha esgotat totes les localitats en més d'un municipi. Reus no n'és una excepció i un mes abans del concert, ja no quedaven entrades per veure Joan Dausà al Teatre Fortuny per primera vegada.
El concert serà aquest divendres, 20 de desembre, a les 21.00 hores i s'inclou dins de la programació del Festival Accents, de fet, Dausà serà l'encarregat de posar el punt final a l'Accents 2019. Des de TarragonaDigital.com hem parlat amb el cantant perquè ens expliqui com li ha anat la gira, què li espera per aquest 2020 i què veurem al Fortuny.
Joan Dausà torna a Reus amb més energia que mai
—A Reus ja havies vingut, però al Teatre Fortuny has actuat mai?
—Sí, havia vingut al Bartrina i al Bravium, però crec que al Fortuny no hi he estat mai.
—Reus veurà un nou Joan Dausà?
—Sí, serà un format molt diferent perquè és un concert de final de gira, d'una gira molt diferent de les gires anterior. De fet, havíem vingut amb l'altra banda, o sigui, que és nova banda, nova proposta escènica, més energia, més intensitat... a veure què els sembla a les persones que han repetit!
—Has tocat en teatres i auditoris i en escenaris de grans festivals, on et sents més còmode tocant i on t'agrada més tocar?
—El bo dels teatres i auditoris és que la gent està còmodament asseguda, disposada a gaudir de l'espectacle —entès com a espectacle, altres elements a part de la música—. En canvi, en altres festivals a vegades t'obliga a anar més per feina perquè segurament estàs compartint públic amb altres grups, segurament hi ha gent que no et coneix i que ve a tafanejar a veure que tal... i, per tant, en el teatre és una mica com sentir-se a casa.
—Ja és un fet que aquest últim disc ha tingut molt més èxit que els anteriors, quina creus que ha sigut la font d'aquest èxit?
—Jo crec que al final, si aquest disc ha funcionat, és perquè hi havia una feina feta prèvia en els discos anteriors en què comences a connectar amb un públic, en què tu també vas aprenent com funciona tot això... però sí que és veritat que aquest disc ens el vam prendre potser encara més seriosament, li vam donar molt temps de maduració, vaig pensar molt què volia transmetre a través d'aquest disc i d'aquests concerts. Sempre l'he presentat com un disc en el qual jo ja anava 'en sèrio'. Els altres discos, evidentment també, però va ser un moment de dir «Vinga va! Ara sí que vull dedicar-me a la música, vull explicar com entenc la vida a través de la música i farem aquest disc que es diu 'Ara som gegants'». Ens vam prendre molt seriosament la comunicació, el com plantejar la gira... i sí que s'ha notat perquè la gent també se l'ha fet seu i hem crescut plegats.
—Dius que aquest disc és un reflex de què has viscut i que t'hi sents identificat, quines experiències hi trobem reflectides?
—Els dos discos anteriors, el 'Jo mai mai' i 'On seràs demà', eren discos d'onze cançons que agrupades feien un disc, però no hi havia un contingut compartit, un missatge que les vertebrés a totes. Volia seguir transmetent i parlant sobre coses dures que ens planteja la vida, tristes i sobre bons moments —que això és el que feia també amb els altres discos—. Però en aquest nou disc, també he volgut transmetre la vitalitat amb què jo entenc la vida pròpiament dita. Jo sóc molt relativista, crec que tot té un sentit, que hem vingut a aprendre i que tot ens fa créixer i això és el que em faltava als altres discos, una mica més de llum, de positivisme... i crec que és el que fa que me'l senti més meu.
—Creus que ha sigut un punt d'inflexió en la teva carrera? Joan Dausà és un cantant consolidat en el panorama musical català?
—Jo crec que si fos així (que t'ho deixo decidir a tu) seria perquè hem anat pujant esglaons, mai hi ha hagut un salt molt de cop ni molt bèstia. Fins i tot, la gira del 'Ara som gegants' s'ha anat fent gran a mesura que avançàvem i, per tant, és un projecte que des que va néixer —que farà gairebé 10 anys— no ha parat d'anar sumant a poc a poquet, i és així com s'ha anat fent gran. Tot ha estat conseqüència d'una cosa que ja havia passat abans, per tant, tot el que ha anat passant ens ha fet aprendre i ens ha fet créixer.
El cantant supera les seves pors en aquest últim disc
—I 'Ara som gegants', és una metàfora d'aquest creixement?
—No podia ser-ho perquè hauria semblat pretensiós d'una manera desproporcionada[riu]creure que això havia de tenir un èxit i que això havia de créixer fins a ser gegant. Era més una qüestió de creixement personal, emocional i col·lectiu i, per tant, era un disc d'autoanàlisi i d'anàlisi social, de com podem superar allò que ens bloqueja, allò que ens frena o allò que ens té ancorats al passat i anar cap endavant i entendre-ho com quelcom que ens va ajudar a créixer.
—Per què vas trigar tant a publicar el videoclip de la cançó 'Gegants'? Va sortir aquest novembre i el disc el vas publicar l'abril de l'any passat
—Hi ha una cançó del disc que es diu 'Ara som gegants' que parla d'una història de superació personal i col·lectiva que no tenia videoclip i també tenia un plantejament de producció intens, dens, tirant a trist, nostàlgic... i acabant la gira, com que ens havia anat tan bé, vaig pensar a fer un petit joc, un regal a la gent que ens segueix, que és adaptar-la i entendre-la com a 'gegants'. Volia que la mateixa història fos explicada en un lloc més lluminós, més positiu, més de superació i era un joc de final de gira que hi vaig voler afegir el vídeo on es jugava a superar les teves pors saltant d'una manera simbòlica. Al final, ja no és tan important el que ens passa sinó la manera en com ho vivim i com ho encaixem.
—És veritat que ten vertigen? Què vas sentir en saltar d'aquell trampolí?
—Sí, sí, tinc vertigen, és veritat, però ho analitzes i entens que al final és un treball personal teu i mental, però que no pot passar res i ho superes. El moment en què vaig saltar, vaig començar a pujar escales sense parar i vaig saltar, no vaig pensar.
—Ho tornaries a fer?
—Sí, si calgués sí.
—Com portes això de ser pare? Tindrem una cançó dedicada a la Valentina?
—Doncs mira, cansat però feliç, a vegades a les nits costa descansar però molt bé, és una nova vida. I del tema de la cançó, hem fet una cançó familiar però no sé què passarà amb ella, no tinc res pensat.
«Sempre m'ha acompanyat aquest flirteig amb la música d'autor»
—Tens algun referent musical? El podem intuir en aquest disc?
—Jo vaig escoltar molt a casa el Serrat, el Llach i la cançó d'autor. Sempre m'ha acompanyat aquesta manera d'explicar les coses a través de cançons. Però no especialment han estat influents en aquest disc en concret. M'acompanyen sempre, perquè jo entenc la música com a música d'autor, més enllà que després m'acompanyi una banda o que després ho transmetem d'una manera més pop. Jo crec que és una cosa que m'ha acompanyat sempre, aquest flirteig amb la música d'autor.
—Ets molt autocrític?
—Sóc autocrític, però també delego tant i confio tant en el criteri dels companys que tinc al voltant, que arriba un moment que jo delego. O sigui, jo faig la cançó (faig la lletra, la melodia) i la producció musical la comparteixo amb la banda i amb uns productors i opino poc aquí, perquè confio més en el seu criteri que en el meu. Confio en mi al moment de fer la cançó, però al moment de produir-la i de decidir com ha de sonar, em deixo portar bastant.
—I amb les lletres t'hi capfiques molt o el que surt en aquell moment ha de ser allò?
—Cada vegada m'exigeixo més amb les lletres però sí que hi ha una essència que es manté, que és que l'embrió surt de cop. L'embrió d'una cançó neix en un moment d'inspiració, de connexió personal... i després, un cop ja tens l'embrió, pots ser més exigent en com el fas créixer i com el desenvolupes. En això potser sí que li dedico més temps intentant trobar la millor manera d'explicar el que vull explicar.
—Has publicat tres discos, has guanyat un Gaudí, has compost la cançó per l’últim anunci de l’estiu d’Estrella Damm i has participat en diverses sèries i pel·lícules catalanes. Hi ha algun somni que encara et quedi per complir?
—La veritat és que ens han passat coses molt maques que no em podia imaginar i potser la gràcia de totes és que tampoc les esperes i, per tant, jugo una mica amb això, anem a sorprendre'ns, a deixar-me portar i que passi el que hagi de passar i a gaudir de cada cosa que et sorprèn.
Hora de fer balanç
—Ja estàs a la recta final de la gira, tens intenció de seguir treballant en un nou disc o tens algun altre projecte musical o prefereixes fer una aturada com ja vas fer anteriorment?
—La idea és acabar la gira al gener i anar fent cançons per un nou disc que pugui sortir a principis del 2021, anar sumant cançons a aquest repertori, però primer m'agradaria acabar la gira i deixar respirar una mica.
—I tens algun projecte cinematogràfic pel mig?
—No, això són coses que van sortint i que van passant, però sí que és veritat que alguna cosa que em diu que m'he de centrar en la música i m'agradaria fer un disc a l'alçada del 'Ara som gegants'. Sí que em van sortint que poden ser divertides de fer però ja veurem... sí que ara vull centrar-me més en la música.
—Ara que ja acabem l’any, quin balanç fas d’aquest 2019? Ha sigut positiu en general?
—Sí, a nivell personal sí i professionalment també. Ha sigut un any de consolidació i la gira m'ha fet molt feliç. Hem treballat tots molt a fons perquè es consolidi i, per tant, molt, molt contents de tot això també. A nivell social una mica més preocupat perquè o som una mica més responsables entre tots plegats, o acabarem destrossant-nos, destrossant-nos i destrossant el planeta que ens hem donat.
