PiMEC Baix Camp ha renovat, recentment, la seva junta. La segueix presidint José Maria Caballero, però el 20 % dels seus membres són de nova incorporació. Hi són representats un ampli ventall de sectors, fet que, tal com destaca el seu president, els permet conèixer totes les problemàtiques i reivindicacions. Un 33 % de les empreses que formen part de PiMEC Baix Camp són indústries, un altre terç són empreses del sector serveis i un 20 %, del comerç.
La patronal de la petita i mitjana empresa també compta amb socis de la construcció i de grups col·lectius, com entitats comercials o econòmiques. Per tot plegat TarragonaDigital ha conversat amb José Maria Caballero, per tal de fer una radiografia de la situació econòmica de Reus i el Baix Camp i per conèixer cap on pot anar el seu futur.
Les línies d'actuació de PiMEC Baix Camp
—Quines línies de treball es planteja la nova junta de PiMEC Baix Camp?
—S'ha de continuar fent el que hem fet fins ara; van arribant noves activitats, normes legislatives, i no podem abandonar la lluita de la defensa de les petites empreses, com en el tema de la morositat o qualsevol cosa relacionada amb els autònoms i les petites empreses. PiMEC dóna el suport per estar a l'altura en la defensa de qualsevol llei o normativa.
—Quins resultats pràctics porta, això?
—S'ha incorporat fa un parell d'anys o tres, la qüestió de la contractació pública, que les petites empreses en quedaven excloses. Es lluita contra això, es lluita per la separació dels projectes per lots perquè les petites empreses hi puguin accedir.
La formació, que també l'hem anat fent i no l'abandonarem pas; al contrari, incorporarem noves activitats, noves informacions i formacions, com les que s'estan fent sobre finançament o la possible apujada d'interessos. Estem lluitant perquè la formació dual sigui una realitat.
—Aquí a Reus ja hi ha hagut algunes experiències, no?
—No està funcionant. Jo tinc una empresa i estic utilitzant la formació dual, i és una formació, per mi i ho hauria de ser per a tothom, molt interessant. Vol dir incorporar els joves al món empresarial; fa quatre anys que tenim persones de formació dual, d'instituts, i és una satisfacció veure com joves amb molt poca edat s'incorporen al món empresarial; fins i tot ells es queden molt sorpresos.
—Llavors, què creieu que falta perquè s'apliqui?
—Segurament ens falten coses a uns i als altres; que els col·legis de formació s'acostin a les empreses i les empreses s'acostin als col·legis i a la universitat; que es formin joves per a les necessitats que té el món empresarial.
«La Cambra porta molt de temps una mica inactiva»
—A l'àmbit econòmic hi ha entitats com les comercials, la Cambra, l'Associació de Polígons... Quina radiografia en feu, d'aquest àmbit associatiu empresarial, a Reus i al Baix Camp?
—Com a PiMEC representem la petita i la mitjana empresa, som una patronal i els donem resposta en el que necessiten. La qüestió dels polígons va ser una iniciativa de l'Ajuntament per reflotar l'APIR. Ho hem fet amb molt d'ajut per part de l'Ajuntament, del regidor Marc Arza, i ara mateix el seu president és el Gerard Pagès, que també forma part de la junta de PiMEC. L'entitat funciona a banda, i des de PiMEC hi donem suport.
—I pel que fa a la resta d'entitats?
—La Cambra representa, obligatòriament, 23.000 empreses del Baix Camp, el que passa és que les empreses no saben si les representa la Cambra. Porta molt de temps una mica inactiva, la parcel·la que defensa la Cambra no sabria dir-te quina és, pràcticament va 'a salto de mata'. Està fent amb molt d'èxit la Fira del Vi, la Ganxet Pintxo, ara s'ha posat amb el tema de les avellanes...
Amb el Ganxet Pintxo ha sortit una associació de restauració que té identitat pròpia, i que a nosaltres ens agradaria que formés part de PiMEC, perquè obtindríem una representació de restauradors que actualment tenim a mitges amb el Tomb de Reus, que és soci de PiMEC, i que trobo que estan fent una molt bona feina. El tema comerç està funcionant molt bé a Reus, el Pau Salvadó —membre de la junta i president dels comerciants del Pallol— i el Joan Bergadà —membre de la junta i CEO de Ramon Bergadà mecanització d'oficines— estan fent molt per al comerç de Reus des de PiMEC.
—Dieu que en comerç s'està fent una bona fenia, quin és el sector econòmic on cal destinar més esforços?
—Per a PiMEC, els autònoms. Als que es dediquen al sector agroalimentari en concret se'ls ha de defensar perquè puguin exportar, perquè hi hagi sortida ràpida dels productes cap a Europa. Reivindiquem el Corredor del Mediterrani i l'A-27, que seria beneficiós per a tots els sectors. També el turisme té una sèrie de reivindicacions i necessita que se li presti atenció. Un àmbit que està molt en auge és el del Priorat, i PiMEC també hi estem treballant.
El futur de l'àmbit econòmic
—Quina radiografia feu, de la situació econòmica actual?
—Estem funcionant, però sembla ser que no es funciona com es preveia. Tenim elements amb els quals hem d'estar a sobre, com la compra on-line. El comerç de Reus ja està entrant en la venda on-line, però és una qüestió que fa mal al comerç local. PiMEC està lluitant perquè el comerç de proximitat funcioni, en col·laboració amb aportacions de l'Ajuntament, com els preus raonables dels pàrquings. Estem veient moltes traves, això sí, en la successió de negocis, que és una altra de les lluites de PiMEC.
—Què demanen, en aquest aspecte?
—Qui deixa el negoci probablement el tenia en regla fa quinze o vint anys; avui possiblement la normativa no ho permeti. El que estem demanant a l'Ajuntament és una treva, un espai a la nova generació que vulgui seguir el negoci, perquè si no se li donen aquestes facilitats, tanca. Parlem de l'àmbit mediambiental, antiincendis... d'acord, potser no estan d'acord a la norma, però és que si no hi hagués una successió, seguiria obert.
—Exceptuant el traspàs de negocis, com valoren l'actuació de l'Ajuntament en aquest àmbit?
—Estem contents amb el que es fa a Reus, hi ha un gruix important d'emprenedors, empresaris i empreses que acaben sent punteres, i al Tecnoparc en tenim alguna. S'estan generant noves empreses, però se'ls han de posar facilitats per part de l'administració. PiMEC està per treballar la transformació digital de les empreses, la indústria 4.0; les Cambres estan una mica apartades.
—Què voleu dir?
—El que passa és que PiMEC es nodreix de socis, mentre que els de les Cambres són obligatoris. Ara que hi ha d'haver eleccions, que no n'hi ha des de l'any 2006, n'estarem pendents, i pretenem que el ple de la Cambra estigui format per empreses representatives del territori, no per una Repsol, amb tots els respectes, i que és del tot legítim.
Ha d'estar representada per empreses del territori, que tinguin els seus interessos aquí. Repsol sí que estarà interessada en l'A-27 i el Corredor del Mediterrani, però una altra de les coses que tenim aturades i també reivindiquem és l'aeroport. Una de les que funciona bé és el Port, perquè té una idiosincràsia diferent. En forma part el president de CEPTA, el de PiMEC, que defensen els interessos de les empreses.
—Hi ha alguna cosa que falti a tots els sectors econòmics que representa PiMEC?
—Ens falten professionals per a la indústria, per al comerç, per a la restauració, ens falta formar tota aquesta gent. Els graus mitjans i superiors tenen més nivell del que tenia la Formació Professional. Abans un FP no podia tocar un autòmat, ara els de grau sí. Tenim molta gent a la universitat que ha sortit preparadíssima per dissenyar ales d'avió, però no tenim qui les col·loqui, i si els tenim, marxen; aquest és el problema.