La Conca de Barberà és un territori plural, eminentment agrícola i amb moltes realitats. Així defineix la comarca el president del Consell Comarcal. Actualment, Magí Trullols també és regidor de l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt per la Federació d'Independents de Catalunya (FIC), municipi del qual n'ha estat alcalde els darrers quatre anys. En l'anterior mandat, ha estat conseller comarcal, concretament responsable de l'Àrea de Benestar Social.
El polític colomí en el discurs de presa de possessió del càrrec, el 16 de juliol d'enguany, va assenyalar com a objectius estratègics d'aquesta legislatura el subministrament d'aigua als pobles de la Baixa Segarra, la millora de la xarxa viària de la comarca i de telecomunicacions i revertir la pèrdua demogràfica que s'està produint en aquests moments a molts municipis. Avui a TarragonaDigital desgranem alguns d'aquests temes transcendentals per al futur més immediat de la Conca.
- Com definiria la Conca de Barberà dins del context comarcal català?
La comarca no està ben tractada per part de la Generalitat de Catalunya, ja que l'administració no destina prou recursos al nostre territori. D'entre moltes altres necessitats, la Conca requereix d'inversions potents en les vies de comunicació terrestres i telemàtiques per tal de facilitar la qualitat de vida dels comarcans. Sembla que a vegades anem a demanar caritat per poder abastir-nos de recursos, i no hauria de ser així. Les administracions s'haurien d'interessar més per les mancances de cada zona i fer els possibles per solucionar els greuges.
«Un dels principals problemes de la comarca és el despoblament»
La Conca de Barberà, a causa de certes mancances en serveis, d'infraestructures o de recursos bàsics com l'aigua potable, arrossega un degoteig de despoblament que s'ha de frenar. En l'actualitat, la comarca té uns 20.000 habitants i no podem baixar d'aquest llindar, ja que podem perdre l'accés a ajudes per part de l'administració per no arribar a un topall concret.
Per tant, s'ha de combatre aquest fet com sigui, amb polítiques encarades a l’ocupació juvenil, a la formació i a l’habitatge. També hem d'enfortir el teixit industrial que tenim i trobar les formules més exactes per tal que noves empreses s'instal·lin als nostres pobles. Només d'aquesta manera evitarem que la gent marxi.
- Creu que l’obertura del túnel del coll de Lilla pot ajudar a revertir aquesta situació?
N'estic segur que millorarà la comunicació territorial entre les diverses comarques veïnes i pot propiciar els fluxos de població. Les mancances en les vies de comunicació és un dels problemes més greus que pateix la Conca, amb carreteres totalment precàries. Aquesta realitat la tenim sobre la taula i s'ha reivindicar més inversió.
- L’envelliment és una altra de les constants actuals de la comarca...
L'envelliment, en part, és bo que hi sigui, ja que això és símptoma que hi ha una bona qualitat de vida i la gent viu molts anys. A la comarca comptem amb una conselleria de Benestar Social molt potent, que ofereix molts serveis i ajudes per revertir la tendència i promoure l'arrelament dels joves al nostre territori.
- Aquest estiu, les festes majors de la Conca de Barberà no han comptat amb el servei de bus nocturn que oferia el consell. A què és degut la supressió d’aquest servei?
El Consell Comarcal ofereix aquest servei a cada municipi, que decideix si el vol o no i valora si és necessari. Hi ha pobles que han detectat que el desplaçament dels joves a un esdeveniment concret no garanteix que assisteixin al concert o a la festa, sinó que deambulen pel poble i causen molèsties als veïns.
- Quin ha de ser el paper del Consell Comarcal en l’oci nocturn de la comarca?
El bus nocturn era una mesura implementada amb la finalitat d'ajudar al jovent en els desplaçaments intercomarcals. Entenem que agafar el cotxe a la nit pot ser un perill, i es va aposar per això però no s'ha pogut treure el rendiment que es plantejava. Penso que cada municipi té les seves característiques i en qüestió d'oci i joventut, els ajuntaments hi tenen molt a dir.
- Darrerament, des del Consell també hi ha hagut una aposta molt clara per les polítiques d’Igualtat...
En Igualtat treballem d'una forma molt intensiva gràcies al Departament de Benestar Social. També, a nivell dels ajuntaments de tota la comarca s'estan fent actuacions contínuament.
- La Conca també és una comarca pionera en la gestió de residus i la recollida selectiva de brossa. Quins són els propers passos en aquest sentit?
La gestió de residus és una de les coses que ha tirat endavant el Consell Comarcal de les quals em sento més orgullós. La Conca ha fet un canvi substancial en la recollida selectiva i hem arribat al llindar del 50% del total. Estem per sobre de la mitjana catalana i volem arribar al 70%. Per fer-ho possible, en un futur hi haurà 7 municipis que faran el porta a porta en la recollida de brossa i els 11 restants ho faran amb contenidors tancats, amb una targeta.
Som de les comarques capdavanteres en implantar d'una forma total aquestes mesures. Hem de tenir clar que si no prenem mesures dràstiques amb aquest tema, anem cap a una situació medioambiental crítica. No és un problema de comarca o de territori, sinó de planeta i nosaltres hi posem el nostre granet d'arena.
- La Baixa Segarra pateix un greuge important en el subministrament d’aigua en els pobles. Cap a on es vol arribar en aquesta matèria i quins passos seguiran?
Aquest és un dels problemes més greus de la comarca. Alguns municipis ubicats a la Baixa Segarra no tenen aigua o no és potable, cosa que és totalment inconcebible i tercermundista en ple segle XXI. Aquesta realitat és una de les lluites més importants que té sobre la taula el Consell Comarcal, i hem començat a treballar per tal de trobar solucions.
A inicis d'aquest mes hem tingut una reunió amb l'Agència Catalana de l'Aigua i en tenim una altra de prevista amb la Diputació. La situació és molt greu i impensable en qualsevol punt de la geografia catalana, i abastir d'aigua els pobles ha de ser un projecte de país. En aquest sentit, dedicarem tots els esforços que facin falta perquè en acabar aquesta legislatura tots els pobles de la Conca de Barberà i de la Baixa Segarra disposin d'aigua corrent potable. Tenim un preprojecte redactat i ara ens falta trobar el finançament.
- Per últim, com a exalcalde de Santa Coloma de Queralt, quin paper juga el seu municipi en la realitat tan plural de la Conca de Barberà?
La pluralitat de la comarca i de Santa Coloma de Queralt és causada per la Baixa Segarra. Hi ha una diferenciació, fins i tot de caràcter, respecte a d'altres pobles de la Conca. El cultiu principal de la zona és el cereal, amb el blat i l'ordi, i no hi ha vinya. Per tant, hi ha unes diferències notables, també a nivell de paisatge, que ens fan diferents. Ara bé, aquesta diferència genera riquesa dins de la Conca i ambdós territoris estan perfectament integrats. Prova d'això és que un colomí presideix el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
