No és el mes de maig que María José Figueras (Tarragona, 1956) hagués esperat per tancar el seu segon any com a rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La crisi del coronavirus ha posat a prova la capacitat d'adaptació de la institució, que fins a mitjans de març era de base presencial i que ara s'ha hagut de refer a contrarellotge i a través de les pantalles.
L'emergència obliga que, per primera vegada, el juliol 2020 aculli un sistema d'avaluació únic sense precedents a la URV. El sotrac no serà només acadèmic, sinó també econòmic. Magnitud incerta. Figueras ja ha advertit que l'impacte de la pandèmia supera els 6 milions d'euros i queaquells estudis amb menys demanda no tenen garantit el seu futur mentre els números no surtin. La rectora, que aquest cop ens atén per telèfon en lloc de fer-ho al despatx, no amaga la seva gran preocupació.
Figueras, sobre l'avaluació virtual: «No és l'escenari òptim, pero no existeix cap alternativa millor»
— Rectora, quin final de curs veurem enguany a la Rovira i Virgili?
— El juny tindrà les avaluacions contínues de cada any, al juliol es dona l'opció d'acollir-se a l'avaluació única i al setembre s'oferiran recuperacions. Tot pot canviar i desconeixem com estaran les coses en qualsevol dels tres escenaris, però és responsabilitat nostra oferir el màxim ventall de possibilitats que estigui a les nostres mans.
— Haurà de ser virtual, en línies generals.
— Un final de curs no presencial no és l'escenari òptim però, donades les circumstàncies, no existeix una alternativa millor. Hem pogut habilitar un format d'avaluació única per al mes de juliol que no té precedents, i ara treballem perquè, en els casos que sigui possible, pugui ser també una avaluació online. Sabem que exigir que tothom l'hagi de fer presencial suposaria un greuge per a molts alumnes.
— Què passa amb avaluacions tan particulars com les pràctiques?
— No ens queda altra que adaptar-nos i establir un diàleg sincer amb els estudiants. És probable que moltes pràctiques es puguin resoldre amb un treball complementari si ja s'ha fet més del 50% de les hores, o que en altres casos es pugui reprendre a partir del pròxim curs. És un escenari nou també per a nosaltres, i estem treballant per oferir solucions a l'altura.
«Hem posat al dia una universitat més oberta i més flexible»
— El curs vinent començarà al setembre?
— La nostra previsió és començar-lo amb normalitat durant la segona quinzena de setembre, tot i que adaptarem els calendaris si és necessari. Pot haver-hi un rebrot, poden haver-hi activitats endarrerides que calgui fer abans de reiniciar el curs. No ho sabem. Hem après que hem de ser molt prudents i molt flexibles, però treballem amb la idea de tornar al setembre.
— La URV ha hagut de reinventar-se d'un dia per l'altre i improvisar-se a distància.
— I em sembla increïble. Estic molt orgullosa de la nostra comunitat universitària, a qui li dono les gràcies per tan bona feina i tan intensiva, perquè aquesta etapa marcarà un abans i un després per a tots nosaltres. Hem posat al dia una universitat més oberta i més flexible amb un ventall de solucions a mida en temps rècord. Ha estat al·lucinant.
— Com ho heu fet?
— Ha estat possible perquè les eines les teníem a casa, d'altra manera seria impossible fer un procés de virtualització en un cap de setmana. Molta formació, molta estructura, molta tecnologia. Ara hem fet rodar l'engranatge a un altre ritme. Crec que aquesta crisi ens ha donat l'opció d'evidenciar la solidesa que tenim com a universitat.
— Quin escenari deixa la Covid-19 a curt i mitjà termini a la universitat?
— Preveiem una pèrdua important d'estudiants, en especial dels que vénen de l'estranger de cara al pròxim curs. També hem vist com s'havien de posposar una sèrie de congressos que havíem d'acollir, malauradament. L'escenari que ens deixa és de menys estudiants, menys matrícules i menys ingressos.
«La universitat és un ascensor social que no pot deixar de funcionar»
— Es tanca l'aixeta dels intercanvis Erasmus i dels programes de mobilitat.
— Un 30% dels nostres estudiants de grau, un 40% dels de màster i prop del 50% dels de doctorat són estrangers. La primera dada clara que tenim és que les preinscripcions de màster per al curs vinent han caigut ja un 13%, fet que es traduiria inicialment en uns 200 estudiants menys, només de màster. Però encara és aviat per fer números.
— La crisi també tocarà a estudiants vulnerables d'aquí.
— I tant. Ens cal un gran esforç i sensibilitat amb ells per garantir que ningú hagi d'abandonar la URV per raons econòmiques, en especial en aquesta situació, perquè la universitat és un ascensor social que no pot deixar de funcionar. Molts d'aquests alumnes que tenim són la primera generació d'universitaris de la seva família, i això és un orgull al qual no podem renunciar.
— Què proposarà?
— Reforçar les beques per causes sobrevingudes. Fer-les menys estrictes per donar més oportunitats d'acollir-se. També treballem per eliminar els recàrrecs de segona matrícula i el d'ajornar terminis i pagaments, perquè trobem que són facilitats que està al nostre abast crear. Farem tot el possible.
«Ens preocupa molt poder mantenir les nòmines de tot el nostre personal»
— Tem que els universitaris trobin ara menys sortides laborals dignes?
— Fins ara, el nostre ritme d'ocupació era alt. Ara no sabem l'impacte final amb què ens trobarem, és clar. Espero sincerament tenir més èxit que fa una dècada a l'hora de generar llocs de feina de qualitat, aprendre del passat i consolidar aquesta funció de pont amb les empreses que ens caracteritza. Som, en aquest sentit, moderadament optimistes.
— Optimistes?
— Hem descobert una sèrie de nínxols d'ocupació que fins ara teníem descuidats i no sabíem que necessitàvem, com ara la producció d'un estoc de material sanitari que sabem que podem tornar a necessitar. Hi ha motius per a l'esperança. Això també passarà perquè aprenguem a ser molt més exigents amb la classe política que ens governa.
— Ja sortiran els números a finals d'any?
— La situació és molt delicada. Ens preocupa molt poder mantenir les nòmines de tot el nostre personal, per exemple. Fins ara, les matrícules que pagaven els estudiants permetien cobrir aquesta despesa. Si enguany rebem moltes menys matrícules, és evident que tindrem molts menys ingressos.
— Els pressupostos 2020 de la Generalitat, però, han augmentat notablement la partida per a les universitats.
— L'increment només compensa la reducció de les noves taxes de matrícula i els augments salarials endarrerits, fet que ens deixa en la mateixa situació: no ens representa un oxigen nou. No estem gens contents i seguim a anys llum de l'economia que teníem l'any 2010, abans de les retallades. Ens aferrem a l'opció de rebre possibles dotacions extraordinàries, perquè les universitats públiques realment les necessitem.
— Dotacions extraordinàries?
— La crisi està posant en evidència la importància d'unes universitats que no podem seguir a la cua de les prioritats. Són el coneixement, la recerca i la ciència els únics que ens faran arribar a bon port, i per a això necessitem una administració sensible a aquesta font de coneixement i de ciència que som.
«Els 40.000 sanitaris infectats són l'errada més clara que mai més podem repetir»
— És a dir, més pressupost.
— El coneixement aporta valor a una societat, però sembla que aquest valor no s'acaba traduint en finançament. És el que necessitem que passi. Tots els àmbits del coneixement que dominem —salut, psicologia, enginyeria...— poden ser molt útils, però cal que els cuidem per mantenir el servei públic que qualitat que ens pertoca oferir.
— Deixi'm també que li pregunti com veu el futur a la microbiòloga Figueras...
— Els virus seguiran apareixent, perquè si no rebrota aquest serà l'arribada d'un altre de nou. Hem de saber que muten molt, nosaltres sempre els definim com uns enemics petits amb una gran capacitat d'adaptació. Ara hem vist que, en un molt absolutament globalitzat, no estàvem en absolut preparats. Els 40.000 sanitaris infectats són l'errada més clara que mai més podem repetir.
— Hem fallat en la protecció dels sanitaris.
— I en què no ens vam prendre les precaucions de forma seriosa, cosa que és un principi bàsic. No pensàvem que arribaria aquí. Hem obert un escenari de canvis que ens deixarà un món nou al qual ens haurem d'acostumar. Diuen que tota desgràcia deixa algun benefici col·lateral. Encara no sabem què aprendrem, però no tinc cap dubte que, de tot això, n'aprendrem.