La CUP de Reus ha passat de ser segona força al plenari reusenc amb sis regidors, a ocupar la cinquena posició amb tres representants. Internament no s'ha viscut com un mal resultat, sinó com un escenari més previsible que l'espectacular increment de l'any 2015. Amb aquesta situació Marta Llorens seguirà encapçalant el grup municipal cupaire, motiu pel qual TarragonaDigital l'entrevista.
Ens trobem a la plaça de la Patacada, i la portaveu de la CUP ens explica com es va viure, internament, l'escenari postelectoral. Van proposar una aliança a tres amb ERC i el PSC, una idea que, asseguren, no va ser fàcil de prendre. La repetició del govern municipal ha deixat l'oposició formada, precisament, pel PSC i la CUP, a més de Cs. Parlem amb Marta Llorens de l'inici del mandat, del govern municipal i dels pròxims quatre anys.
La CUP del mandat 2019-2023
—Com encareu aquest mandat?
—A hores d'ara ens estem situant com a nou grup municipal. Repetim dues persones de l'anterior, però la Mònica és nova al grup; ens estem reubicant i fent traspàs. Les línies estratègiques i com enfoquem el mandat ho explicarem al setembre, que farem una plenària, com fem cada mandat. No només hi assisteixen militants de la CUP, sinó que ho obrim a altres organitzacions de l'Esquerra Independentista, i allà debatrem i farem revisió dels quatre anys que han passat, a més de mirar com ens ha influït internament l'època de negociacions postelectorals.
La CUP, per molt que es quedi a l'oposició, està oberta a governar; en totes les negociacions que hem pogut fer amb JxC i ERC o amb PSC i ERC, l'opció que plantejàvem era entrar a govern. La CUP té ganes de governar, i ara no s'ha donat la conjuntura, però si realment hi ha una oportunitat, entrarem a govern. Ja ho vam dir, que pot haver-hi una moció de censura segons els esdeveniments que vinguin; abans d'entrar a govern, veurem també quina línia d'oposició fem.
—I fins llavors, quina CUP veurem?
—A curt termini, aquests primers mesos, estem adoptant una línia dura, les dues mocions que vam presentar al primer ple mostraven que assumim que fem d'oposició i que, segurament, no s'aprovarien totes dues. Una sobre habitatge, que és una línia potent que hem tingut aquests quatre anys, sobretot dels dos últims, penso, i després la Llei Aragonès, que posava en entredit el treball que està fent ERC al Parlament.
La línia és d'oposició no tan propositiva sinó més frontista. Segurament també passarà a la votació del pròxim dimecres, on es votaran els pressupostos 2019. I més amb la línia del govern; al mandat anterior el govern tenia minoria però exercia de majoria, i ara és un govern excessivament crescut que no compta per a res amb l'oposició, ja no per negociar, sinó ni tan sols per informar de per què s'han de votar uns pressupostos dimecres; segurament la nostra posició serà de rebuig a aquesta proposta. Hem d'analitzar l'expedient i les propostes, però la nostra línia és aquesta
El bagatge de les negociacions postelectorals
—Quina relació creieu que s'establirà amb la resta de l'oposició, principalment amb el PSC?
—La relació amb el PSC no anirà en funció dels nostres interessos interns o de si ens convé més o menys. Vam fer una negociació amb el PSC i amb ERC perquè crèiem que donàvem una alternativa a la ciutat. Obertament ho hem dit, i com a persona militant de la CUP ho reafirmo, que va suposar assumir totes les contradiccions internes.
Per una banda, amb l'opció de JxC, que és la dreta catalana, recordem-ho; vam plantejar quines contradiccions havíem d'assumir com a assemblea de la CUP, i per l'altra banda, governant amb el PSC, un PSC que manté, per nom i estructura, el 155.
Vol dir que, a partir d'ara tenim una aliança sense qüestionaments amb el PSC?, no. El PSC ara és el líder de l'oposició, i la meva opinió és que tenim un Andreu Martín que s'està posicionant molt com a líder de l'oposició, s'ho està creient i està agafant una línia dura, penso. Això no vol dir que PSC i CUP facin un front d'oposició al govern; la CUP funcionarà en funció de si li semblen bé o no les propostes que faci el PSC.
Que, amb el PSC, haguéssim pogut pactar uns punts per donar una alternativa a la ciutat no vol dir que la CUP hi vagi lligada. Entre els esdeveniments que vindran hi ha unes sentències dels judicis, però també tenim un cas INNOVA latent, i s'ha de veure com es desenvolupen aquests escenaris. Si es dona la circumstància que la CUP interpel·la al PSC i el PSC a la CUP, i ERC també s'hi suma, també haurem de tornar a treballar-ho.
No és el mateix treballar-ho des d'inici, amb unes negociacions i amb un cartipàs que va treballar el PSC, que fer-ho un cop passat aquest moment. Cs no els anomeno perquè és obvi que no hi podem fer res, no hi farem res, per dignitat.
—Creieu que us ha passat factura, haver plantejat aquesta possible aliança de govern amb el PSC?
—En un inici les persones tendim a fer anàlisis des de l'emoció perquè qualsevol decisió la relaciones amb les teves conviccions, també polítiques, i òbviament hi ha una part de visceralitat. Som persones amb bagatges i trajectòries polítiques i de militància diferents, i els dies de negociacions van ser moments durs, però penso que tots aquells quinze dies també ens han reforçat i ens estan reforçant com a assemblea a l'hora de fer un salt qualitatiu als debats polítics interns que hem tingut.
Crec que no s'ha de valorar tan emocionalment sinó amb perspectiva i estratègia política; passats els dies i amb perspectiva, l'assemblea de la CUP està sortint reforçada, i a partir del setembre, aquests quatre anys que vindran, penso que encara es reforçarà molt més.
L'arrencada del govern municipal
—Heu comentat que les vostres línies estratègiques les establireu al setembre, però quines creieu que haurien de ser, les prioritats del govern?
—S'hauria de preguntar a ERC pel fet que governin amb JxC quan, a hores d'ara, no sabem quin és el programa electoral de JxC, ni aquest ni el del 2015. JxC no té programa electoral ni línies estratègiques; va deixar anar bombes de rellotgeria llamineres en època electoral, com els 1.000 pisos socials o la idea de bomber, amb tots els respectes pels bombers i les bomberes, de l'empresa energètica municipal.
Ho vam dir a ERC, que JxC els estava avançant per l'esquerra i feia propostes fins i tot de la CUP. Aquí no hi ha una línia de govern; quina és la que creiem que hauria de ser?, doncs els valors que podria aportar la CUP. Si realment hi ha una proposta d'habitatge perquè hi ha una emergència social d'habitatge, s'han de fer propostes concretes; també hi ha la nova licitació de la brossa.
I a més relacionat amb la Llei Aragonès, de com s'estan fent les contractacions i les externalitzacions; hi hauria d'haver un treball per afavorir que no ens costi tants diners a la ciutadania, que tingui bona qualitat... Es tracta de satisfer les necessitats de les persones, en habitatge, en pobresa energètica, en ecologisme i en feminisme.
—I creieu que el govern no les té, aquestes línies d'actuació?
—De línia de govern no n'hi ha, i creiem rotundament que ERC s'està supeditant a JxC, que amb aquest pacte se sent molt més reforçada perquè Ara Reus és el gos de l'amo del senyor Pellicer. Quan no és capaç de fer alguna cosa, ho fa el seu aliat, que és Ara Reus, i amb aquesta estructura se sent molt fort davant d'una ERC que, encara que hagi pujat, no s'ha sobreposat a les polítiques de JxC, i el que sí que ha fet és seguir el joc terrible i pervers de les cadires.
Hem tingut un intercanvi de cromos i tenim a la senyora Noemí Llauradó presidenta de la Diputació i al senyor Pellicer com a alcalde de Reus, i qui dia passa, anys empeny. De línia estratègica no n'hi ha cap i a hores d'ara, no penso que hàgim de criticar la línia de JxC sinó la manera com està afrontant aquest mandat ERC. Va sortir eufòrica de les eleccions, Noemí Llauradó volia ser alcaldessa, volia ser la primera alcaldessa republicana, i li donàvem suport.
No dic que posar una dona al capdavant d'un govern ja sigui garantia de fer polítiques feministes, no. Sempre hem dit que col·locar una Angela Merkel o una Margaret Thatcher no et garanteix fer polítiques feministes, però sí que era un pas per fer un canvi de paradigma a la ciutat, i s'ho va deixar perdre només pels calés i pel joc de cadires.
El projecte de JxC ja sabem que no existeix, un projecte de JxC per la ciutat, no existeix. Ara, posem més entre les cordes ERC i critiquem aquesta opció, perquè plantejava una mena de govern sòlid per la ciutat i, una vegada ha entrat al govern, ha estat anul·lada per JxC. Diran que els donem l'oportunitat perquè estem a l'inici de mandat, però les línies que plantejaven no s'han vist per enlloc.
—Parleu de posar contra les cordes ERC, però la seguiu veient com una possible formació aliada en una moció de censura o per treballar des de l'oposició. Quina relació hi ha, ara mateix, entre la CUP i ERC?
—La que vulgui ERC. Estem oberts a donar aquesta alternativa a la ciutat; els aliats més naturals, per moltes diferències que hi hagi, i que existeixen, és ERC. Vol mantenir-se sent republicana i sent d'esquerres i apropar-se a fer polítiques realment satisfactòries per a la ciutat?, a nosaltres ens tindran. Però és ERC qui ha de decidir què vol, si ens vol tenir de cara o de cul.
S'ha de veure que la CUP té projecte, que el treballem. Una altra cosa és que agradi a tothom; és una política anticapitalista, d'esquerres, però la CUP té projecte. Seguirem amb aquesta línia, i si veiem que ERC segueix donant la mà a JxC i no aporta res, la CUP mantindrà la crítica dura a la posició d'ERC. Si veiem una ERC que vol fer un canvi de rumb, estem obertes a aquesta opció, però també ens hem de fer valdre.
Les aspiracions de la CUP
—A què us referiu?
—No som el germà petit de la política institucional; se'ns tracta amb molt de paternalisme, com si no poguéssim incidir, com si no fóssim capaces de treballar, i la CUP tenim projecte i capacitats de treball molt grans. Ens hem de fer valdre, un xec el blanc no el donarem mai, però si veiem que hi ha motius, ho pensarem i ho treballarem. El grau d'incidència al plenari no és el mateix amb tres que amb sis, i ho hem d'assumir, som realistes.
Crec que s'ha d'apreciar la sinceritat i l'honestedat; no és per posar-me medalles, però l'única persona que va ser una mica realista a la porra preelectoral vaig ser jo —va ser l'única que, a la porra que els candidats van fer a la televisió reusenca, no es va col·locar com a guanyadora, sinó de quarta força—. No pot ser que Ara Reus es vegi com a alcalde.
L'honestedat, a la CUP, la tenim; vam analitzar que les sis regidores que vam tenir al mandat anterior era quelcom inusual per un context; ara, amb tres regidores, veiem que és una evolució natural de la CUP. Tornem al mateix, quan ho analitzes emocionalment, dius 'quin canvi...', però amb perspectiva i analitzant el nombre de vots, penso que no és un mal resultat.
Hem augmentat el nombre de vots del 2011, gairebé en tenim 4.000, és l'evolució normal i afrontant un context molt complicat, perquè la gent votava en clau de presos polítics. Mirant el grau d'incidència que pot tenir al plenari, i plantejant que, per molt que pugui tenir tres regidores, si la CUP entra a govern, també treballarà, ens farem valdre.
—Aquesta entrada a govern es podria produir sumant-se al govern actual de JxC, ERC i Ara Reus?
—Amb Ara Reus no, i no canviarà. No hi ha entesa, però Ara Reus tampoc vol la CUP. I també per dignitat, com a portaveu de la CUP tinc una denúncia contra la meva persona i, per tant també, contra la CUP. No puc anar a governar amb una persona que ens ha denunciat. I també per línia política, és clar.
Si no hi hagués Ara Reus, amb totes les contradiccions internes que ens suposaria governar amb la dreta catalana, plantejant un escenari en clau nacional, la CUP potser ho hauria de tornar a revisar. Però avui en dia, amb Ara Reus, no, i fins i tot diré que amb Ara Reus i Daniel Rubio al capdavant, és inviable.