Un acte a Tortosa, algunes reunions de gabinet i la seva primera entrevista pública des que ha assumit el càrrec, concedida a aquest mitjà, TarragonaDigital.com. Aquests han estat els primers passos de Noemí Llauradó (Reus, 1978) com a presidenta de la Diputació de Tarragona. És la primera dona i la primera membre d'ERC que assumeix aquest càrrec i la segona reusenca, després de Francesc Cailà (1979-1980).
Llauradó, que ja ha renunciat a l'acta de diputada al Parlament de Catalunya, combinarà la vicealcaldia de l'Ajuntament de Reus —en haver, finalment, reeditat el pacte amb Junts i Ara Reus— amb la presidència de l'ens supramunicipal gràcies a l'acord amb JxCat. Conversem amb la presidenta Llauradó sobre com valora els acords i els moviments dels darrers dies i com preveu el seu mandat a la Diputació, en la seva primera entrevista al càrrec, ja des de l'imponent despatx presidencial del Passeig de Sant Antoni.
—Poc es podia esperar quan va entrar en política, fa quatre anys, que avui seria la ‘presidenta’ Llauradó.
—Fa quatre anys, possiblement no. Però en quatre anys passen moltes coses. El que sempre he tingut clar és que la política municipal és la que més m’atrau. És l’administració més propera a la ciutadania i aquella en què les polítiques que duus a terme tenen un impacte més directe a la població. Tenint en compte aquesta preferència per la política més propera, potser tenia més sentit un càrrec de l’àmbit més local, com la presidència de la Diputació, que no pas, per exemple, el de diputada —que ja he deixat. Ara bé, he de dir que ha estat una experiència fantàstica i la repetiria, que et permet el contacte sovintejat i directe amb el Govern i amb els tràmits de la legislació.
—Tot i haver deixat l’acta, combinarà la vicealcaldia a Reus amb la presidència de la Diputació. Provoca vertigen ser la política amb més poder de la regió?
—Jo no ho diria, que soc la política amb més poder. Els polítics som servidors públics, i això ho tinc molt interioritzat perquè la meva professió és, precisament, la de treballadora pública, perquè soc funcionària de la Generalitat de Catalunya. Per tant, la nostra feina és servir i això implica una gran dosi d’humilitat i de contribució a ajudar la regió. No soc una persona amb molt de poder; al contrari, tinc molta responsabilitat i estic molt honorada d’exercir tots dos càrrecs.
L’acord amb JxCat
—Noemí Llauradó no s’imaginava fa quatre anys ser la presidenta de la Diputació de Tarragona. Però, i aquest passat dilluns, s’ho imaginava, o va tenir dubtes?
—Home… evidentment que això ja feia unes setmanes que es treballava i no em va agafar per sorpresa. Les negociacions tenen els seus terminis i els seus condicionants. Per tant, fins que no va estar fet, calia actuar amb molta prudència. Per responsabilitat, i per estar a l’alçada del càrrec que representa la presidència de la Diputació.
—Ho dic perquè hi va haver moviments de darrera hora per forçar un pacte entre JxCat i el PSC.
—El que és més important és que s’ha arribat a aquest acord. És un pacte natural, i més en el context nacional en què ens trobem i això és el que vaig dir al discurs d’investidura. Tenim presos polítics, exiliats, s’hi afegeix el fet que Puigdemont, Junqueras i Comín no van poder prendre possessió dels seus escons al Parlament Europeu… tot plegat fa que es prenguin decisions amb un caràcter marcadament nacional i que es puguin tancar acords entre les dues forces, amb aquest objectiu comú de la construcció de la República. De fet, no hem perdut gens el temps i ens hem posat a treballar. Ens hem posat en contacte i properament haurem d’articular tot el cartipàs.
—Considera JxCat un soci fiable malgrat aquests moviments d’última hora?
—Som socis a la Generalitat de Catalunya! I també a Reus! Tot plegat ens dona una àmplia experiència i aquí a la Diputació també pot funcionar molt bé.
La Diputació, moneda de canvi de l’Ajuntament de Reus?
—Quin pes han tingut les negociacions i els acords a Reus en la decisió de la presidència de la Diputació?
—L’acord és territorial i no es pot localitzar en un únic municipi. Cal tenir present la demarcació i tots els municipis que la conformen. S’ha pres en clau territorial, de la demarcació. Sí que és cert que ha estat influït pel context nacional i la situació de màxima excepcionalitat democràtica. Però el pes que hagi pogut tenir Reus no és diferent al que hagin pogut tenir altres municipis de la demarcació.
—El fet que vostè sigui la presidenta de la Diputació no ha anat lligat a la seva renúncia a optar a l’alcaldia de Reus?
—No vaig renunciar a l’alcaldia. Vaig dir que el meu pacte preferent era un acord independentista amb JxReus i la CUP. Ens hauria agradat poder-lo liderar, sent conscients que la llista més votada va ser la de Junts. Finalment, el pacte que hem signat, amb JxReus i Ara Reus també té majoria republicana i independentista. N’estem molt contents, així com també de poder ostentar la vicealcaldia.
—Un pacte amb JxReus i Ara que vostè havia descartat, però finalment hi acaba accedint i a més assumeix la presidència de la Diputació.
—No va lligat, en absolut. Insisteixo que en el pacte de la Diputació tots els municipis tenen el mateix pes. L’únic que ha influït és el context d’excepcionalitat democràtica, que aconselleva un pacte entre ERC i JxCat.
—En aquest sentit, al ple d’investidura es deia que el pacte s’havia fet a Barcelona. Què hi respon?
—És fàcil opinar quan no es coneix la realitat de primera mà. L’interès principal sempre és el territori i la proximitat. Representem Tarragona i la seva gent.
—Però l’acord s’ha signat aquí o no?
—I tant.
El relleu de Josep Poblet
—Pren el relleu de Josep Poblet, que ha ostentat la presidència de l’ens els darrers dotze anys. Porta menys de 48 hores al càrrec, però ja ha tingut ocasió de parlar-hi?
—Just abans del ple d’investidura vam tenir ocasió de trobar-nos al despatx presidencial i vam fer el traspàs, que va estar a l’altura d’una persona de la talla del president Poblet, a qui admiro, com vaig dir en el discurs del ple. He tingut ocasió d’escoltar-lo en diversos actes aquests darrers anys i crec que té una talla política important que cal reconèixer. Trenta anys donen per una gran experiència i intentarem construir sobre els projectes que ell ha conduït al capdavant dels seus governs els darrers dotze anys.
—Què li ha dit Poblet; quins consells li ha transmès?
—El més important per a mi és que per qualsevol qüestió s’ha posat a la meva disposició i li vaig prendre la paraula. Per qualsevol necessitat que tingui, faré ús d’aquesta amable oferta, el trucaré i en parlarem.
—Si hem d’adjectivar l’etapa Llauradó respecte la de Poblet, l’hem de qualificar de ‘continuista’ o ‘trencadora’?
—Ni trenca ni continua. És una etapa diferent, com ho seria amb qualsevol altre president. Cadascú hi deixa la seva empremta. Sí que és un equip de govern que mai no havia existit, així com mai ERC havia estat al govern. Per tant, segur que hi haurà algun accent diferent, però construint sempre sobre allò que ja està fet en positiu, que creiem que és molt, i sempre mirant de beneficiar el conjunt de la ciutadania.
—Creu que té el llistó alt?
—Moltíssim. Sé que hi ha molta responsabilitat. També hem generat certes expectatives i cal que hi estem a l’alçada, però també de la bona feina que s’ha fet fins ara.
—El mandat de Josep Poblet s’ha caracteritzat per la neutralitat política de la institució davant del procés independentista. Veurem a la façana la pancarta de ‘Llibertat presos polítics’?
—Nosaltres ens vam comprometre, com a govern, a defensar els drets i llibertats dels nostres representants i de la societat i hem de mirar quina és la millor manera de fer-ho.
—Per tant, la penjaran o no?
—Hem de mirar la millor manera de reflectir la defensa dels drets i llibertats.
—Té pensat, com a presidenta de la Diputació, visitar els presos o els exiliats?
—Sí. Ho tinc al cap i dependrà de la seva disposició, però tinc la intenció de poder-los visitar i en tinc moltes ganes. Al desembre em vaig reunir amb l’Oriol Junqueras i el Raül Romeva, i anteriorment també amb la presidenta Forcadell. M’agradaria tornar a repetir les visites.
L’etapa Llauradó
—Amb escasses hores de càrrec, poc podem parlar encara de gestió pura i dura. Però quins objectius té en el mandat que ara comença?
—Tenim molt al cap poder impulsar polítiques socials. Les enfocarem a la manca d’habitatge. També als temes mediambientals i a revertir l’impacte del canvi climàtic; i un altre dels problemes que cal tractar és el del despoblament en algunes zones del territori, que pot comportar conseqüències tan negatives com hem vist en els darrers dies amb l’incendi a la Ribera d’Ebre.
La transparència i el bon govern seguiran sent claus, però incentivarem la participació, tant de la ciutadania, amb algun tipus de projecte; com de la mateixa estructura de la corporació a l’hora de prendre decisions.
—Un dels projectes cabdal en què està involucrada la Diputació, de la mà de la URV, és la Regió del Coneixement de la Catalunya Sud. Seguirà sent una prioritat?
—Anirem sempre de la mà de la Universitat. La URV representa aquesta voluntat d’actuar com a entorn metropolità, que existeix de fet, però que de dret no acaba d’estar configurat. Entre el Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre som 800.000 habitants i hem de començar a mirar com podem gestionar serveis de forma comuna i com podem intensificar l’economia basada en el coneixement, que és el futur. Tenim molt de camí per recórrer i ens hi hem d’implicar.
—Una de les finalitats del projecte és que el territori pugui tenir competències pròpies. Hi està d’acord?
—M’agradaria poder parlar amb els alcaldes que ja han començat a participar en el projecte, per estudiar i compartir criteris de forma consensuada.
—Imminentment hi haurà el ple de cartipàs. Alguna decisió presa, pel que fa a noms?
—No. Tot just dimarts vam prendre possessió. He anat a un acte, hem fet alguna reunió i estem immersos en una voràgine d’actes i ens estem ubicant. Pas a pas. Tenim 30 dies, però ho desvelarem a poc a poc, sense pressa però sense pausa.
—En parlava fa un moment, la conjuntura ha volgut que hagi assumit la presidència pocs dies després de l’incendi de la Ribera d’Ebre. Què pot fer la Diputació perquè, com diu l’eslògan, la comarca ‘rebroti’?
—Analitzarem i quantificarem l’impacte tan devastador d’aquest incendi. A partir d’aquesta anàlisi, entre les diferents administracions donarem un cop de mà als municipis que ho han patit.
—Acabem: ara que tot just arrenca, com li agradaria que es recordés el seu mandat quan arribi el final?
—Soc la primera dona republicana que presideix la Diputació de Tarragona. És una fita històrica ara que comprovem que la igualtat no és efectiva: de 27 diputats, només som 7 dones. Els grups no són paritaris, tret d’ERC. Espero que sigui recordada com la primera dona presidenta dela Diputació… però no l’última.