A Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, hi ha el Museu i el Forn del Vidre, l’únic equipament d'aquestes característiques de Catalunya dedicat a la tradició. A més, s'ofereixen demostracions en directe de vidre bufat. També es poden trobar setrills, porrons, peixos de decoració, almorratxes, o qualsevol peça feta a mida en mans d'un dels últims artesans catalans dedicats a la professió. El Paco Ramos és l'ànima del lloc, el mestre vidrier que hi treballa des de 1997.
- Com neix la seva inquietud en l’art del vidre?
El meu pare ja treballava el vidre i m’agradava la seva feina i l’ambient que s’hi respirava. Als 15 anys vaig començar a treballar en una fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat i allà feia copes i gerros, i aprofitava les estones lliures per provar de fer les meves creacions i dissenys. Més endavant vaig ser cap de taller i professor de vidre calent al Centre del Vidre de Barcelona fins al 1994, moment en què volia canviar d’aires. Amb la meva dona, ens va sortir l'oportunitat de venir a Vimbodí i estar al capdavant del forn vidrier. Això era l'any 1997 i ja porto 23 anys dinamitzant el Museu del Vidre.
- Quants artesans hi ha actualment a Catalunya que es dediquin a l'art del vidre?
Al país hi ha molt poques persones que es dediquin a treballar el vidre bufat, i es podria dir que sóc dels únics artesans en aquest àmbit. Jo treballo sol, sense cap ajudant, tal com ho feien els mestres vidriers que vaig conèixer quan jo era més jove.
- Per tant, es podria afirmar que vostè és dels últims artesans...
A dia d'avui, pot ser perfectament que sigui l'últim artesà que es dedica professionalment al vidre bufat. Moltes persones del gremi, en l'actualitat, es dediquen a fer demostracions en fires i exposicions, però no fan del seu ofici la manera de guanyar-se la vida.
- Quina demanda hi ha de les peces de vidre? Hi ha alguna peça que sigui el producte estrella?
Hi ha un client per a cada peça. Normalment, en les excursions de gent gran i de l'Imserso es poden vendre un nombre considerable de peces i tots els models que faig tenen bona acceptació i sortida. Es podria destacar, però, la sèrie Vimbodí, una proposta que vaig fer quan vaig arribar al poble amb els setrills coneguts com a «Matrimoni» de pagès i a partir d'aquests objectes més tradicionals n'he desenvolupat molts d'altres.
- Creu que és un mercat suficientment valorat?
És totalment fals el concepte de qui té més diners, gasta més. Per l'experiència que tinc, puc afirmar que persones ben vestides i carregades de joies m'han intentat rebaixar considerablement el preu d'una peça. No obstant això, la gent que coneix l'ofici i valora la manufactura artesanal de l'objecte de vidre sap quin preu tenen els productes i els valora com a tal i això gratifica molt.
- Ens podria explicar quin és el procés creatiu d’una peça de vidre, d'ençà que rep l’encàrrec fins que el client se l’emporta?
Amb el vidre calent s'ha de ser molt ràpid i hàbil, ja que si es refreda es trenca fàcilment. Abans de començar una peça, s'ha de tenir tot preparat i previst, com el tipus de canya que faràs servir o quines eines necessitaràs. També has de preveure que la peça creada funcioni perfectament, com un porró o un setrill. En el cas dels colors de la peça, aquí tinc molta llibertat per a proposar creacions, i sempre funcionen.
- Què fa únic i especial el Museu del Vidre de Vimbodí?
El Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet és un espai viu. Nosaltres fem demostracions d'allò que s'ensenya i que hi ha exposat en les vitrines. Aquest aspecte és una de les coses que més em va motivar a l'hora de formar part d'aquest museu, ja que crec que si els visitants veuen com es treballa el vidre i com es fan els objectes, sabran valorar el fet que aquí un setrill valgui 25 euros i no 5, i estaran disposats a pagar aquest preu.
«Més de 8.000 visitants anuals»
L'experiència de tindre públic i de les visites escolars que ofereix el Museu del Vidre és molt positiva i durant l'any passen pel taller moltíssims centres educatius d'arreu del territori. He de reconèixer que em va costar una mica acostumar-me a tindre persones mirant mentre treballo, ja que a vegades et fan preguntes i he d'interrompre la feina. El més gratificant d'això és veure la cara de sorpresa dels nens al crear una nova peça de vidre bufat que surt del no res, amb un tros de pasta calenta acabada de treure del forn.
- El Vitrum és la festa del vidre artesà. Què destacaria d’aquest esdeveniment i de la programació d’enguany?
El festival Viturm el visc des de dins del taller, ja que és un dels moments de més feina de l'any i amb un volum més alt de visitants. Altres expositors tenen una visió més global de la fira, ja que treballen i venen pels carrers del poble. Trobo que cada any, aquesta fira millora, i això és bo després de 5 anys, ja que qualsevol festa d'aquestes característiques que passi de 4 o 5 edicions comença a ser interessant. Si una fira, amb aquests anys, no té interès i no se li dona impuls, acabarà despareixent, però per sort aquest no és el cas del Vitrum de Vimbodí.
- Per últim, quin futur preveu a l’art del vidre en la seva creació artesanal?
N'estic segur que l'ofici d'artesà del vidre té futur, però hi ha una qüestió clau que cal resoldre. L'aprenentatge o la formació en aquest àmbit és gairebé inexistent si no és que ja ha desaparegut. Per tant, costa molt poder formar nous aprenents que garanteixin el futur de la professió, ja que no hi ha cap espai ni escola per a formació i algunes persones venen a parar al nostre Museu per resoldre aquesta mancança. A dia d'avui, et pots formar en forja o en ebenisteria, però no en vidre.