La Pilar Just tenia un futur prometedor a Barcelona, però un dia va decidir abandonar-ho tot i tornar a casa. Volia viure on havia crescut, a la comarca del Priorat, i es resignava a pensar que aquest territori no tenia futur, tal com deia la generació dels seus pares. Ara és la presidenta de la DO Montsant i, juntament amb la seva parella, és propietària d’un celler. Parlem amb ella de vi, de dones en el món de l’agricultura i del futur de la comarca.
—Quina és la teva relació amb el Montsant i com arribes a ser la presidenta de la DO?
—Vaig entrar al món del vi el 2003. No tenia celler propi, m'elaboraven el vi amb el meu raïm a un altre celler. Allí em van dir que la DO Montsant volia una dona per formar part de l'organització. I vaig entrar a formar part de la junta de la DO. Tot eren homes. He participat com a membre de la junta durant dues legislatures. En la segona molt implicada en temes d'investigació i autoconeixement. I a les últimes eleccions em van animar a posar-me al capdavant.
—Què et va portar a unir-te al món del vi?
—Jo sóc d'aquí del Montsant. Sóc d'aquella generació que els nostres pares creien perduda pel Priorat. Deien que no hi havia futur, que era la comarca més deprimida. Jo vaig anar a Barcelona a estudiar, em vaig llicenciar en economia i matemàtiques financeres. Vaig treballar d’això a Barcelona, em guanyava molt bé la vida, però no m'omplia i vaig decidir fer un canvi de vida. Ho vaig deixar tot i vaig venir aquí a muntar-me un nou projecte. Vam comprar una finca amb la meva parella, per viure-hi, i com que hi havia el boom del tema del vi vam decidir plantar vinya. I la vinya és una cosa que t'atrapa. El 2003 fem la nostra primera anyada. I ara ja tenim celler propi.
—Entres a la DO per ocupar aquesta quota femenina que no existia. Sents que les dones estan prou representades en el sector vitivinícola i agrícola?
—Jo quan començo a representar la DO fora sento que em miren una mica amb reticència. A mi m'han arribat a dir que jo feia només la tasca comercial. Quan a mi el que més m'agrada és la part de la vinya i l’elaboració. Aquí al Priorat si no hagués estat per les dones, quan la gent no es guanyava la vida amb la terra, no s'haguera conservat l'agricultura. Aquí han tirat la pagesia endavant moltes dones, mentre els homes anaven a treballar a fora. Moltes dones que s'han jubilat han sigut pioneres en el manteniment del patrimoni agrícola de la comarca.
—Què ha canviat dins de la DO d'ençà que et vas posar al capdavant?
—Jo trasbalso la DO. Munto tres línies de treball: autoconeixement, control i qualitat i promoció. Durant aquests tres anys hem fet estudis de sols, estudis sobre com s'expressen les varietats autòctones en funció del tipus de sòl, promoció a tercers països i comunitat europea. Hem picat pedra a països com el Japó, Xina, Estats Units, Alemanya, Suïssa, Dinamarca, etc. I alhora hem fet una tasca de control molt exhaustiva. Una cosa que no s'ha fet a cap altre DO catalana. Volem ser molt transparents de cara al consumidor i que tot el vi que porta l’etiqueta del Montsant sigui del Montsant. Hem iniciat una tasca de control i inventariat de totes les parcel·les.
—Quina quantitat de vi s'exporta?
—El 50% de la producció de la DO s'exporta. Els principals mercats són els Estats Units, Alemanya, Canadà i el Japó. Tot i que exportem a més de 30 països.
—La resta es consumeix en mercat intern?
—Mercat català, i un petit percentatge, mercat nacional.
—Hi ha algun objectiu d'expandir-se més a altres comunitats autònomes?
—És molt complicat. Els vins de la DO Montsant són els vins que creixen més a Catalunya. Però quan tu vas a altres territoris amb altres denominacions d’origen la presència de vins d'allà és 100%, no hi ha cartes amb vins d'altres DO. I aquí a Catalunya, en canvi, això no passa.
—Ens falta vendre més els nostres vins i menys els d’altres territoris?
—Sí. Tu vas a la costa de Tarragona, on hi ha més possibilitats de comercialització dels nostres vins, i això costa. Hi ha molta presència de vins forans. Rioja, Ribera del Duero, etc. El que tenen altres DO nacionals nosaltres aquí no ho tenim.
—Aquesta tasca de valorització de la DO s'hauria de fer a tot Catalunya? Sents que a vegades no creiem prou en la qualitat del vi que es fa aquí?
—El 80% els cellers a Catalunya són cellers familiars, són cellers que no arriben a les 150.000 ampolles. Això vol dir que els recursos que pots destinar a promoció no són els que poden destinar altres cellers de la resta d'Espanya que venen vi i que tenen capacitat per regalar-ne. Nosaltres si regalem vi ens morim. La nostra viabilitat econòmica està en valoritzar el producte i vendre cada ampolla al seu preu. El que crec és que ens falta aquesta visió de conjunt del sector del vi català. Aquestes promocions més conjuntes. Tots hem d'anar a una. Cada denominació d'origen és un instrument més de desenvolupament territorial de la seva zona.
A banda d'això, el que hem de fer valdre és que aquí a Catalunya es fan vins excepcionals. Hi ha un percentatge brutal de cellers que fan vins molt bons. La gent queda parada. Tots, dins la relació qualitat preu, són vins que estan molt bé. Això falta creure’ns-ho i falta que els gurus del món del vi també ens donin suport. En moltes publicacions prefereixen posar un vi de França o un vi d'Itàlia i no un d'aquí.
—Això també passa amb restaurants de molt renom.
—Fa poc vam estar amb tots els presidents de les DO a un restaurant d'estrelles Michelin a Barcelona i hi havia vins catalans a la carta, però la secció de vins francesos era el triple de la de vins catalans. Clar, per estar en aquests restaurants has de tenir caixet. Amb botelles a preus molt alts. Però la qualitat hi és en els vins catalans, falta potenciar-ho i fer veure al consumidor final que aquest és un país de grans vins.
—És una feina més de promoció i de màrqueting. És un dels objectius de la DO?
—L'objectiu de la DO és que els nostres pagesos i els nostres cellers puguin guanyar-se bé la vida perquè hi hagi un futur per la nostra comarca. I la DO Montsant és un element més de contribució en tot això. Fem tota aquesta tasca perquè el viticultor pugui vendre el seu raïm a un preu més elevat.
Hem de saber valoritzar el producte perquè el preu mitjà de venda dels cellers d'aquí sigui cada vegada més elevat. Però tot això com es fonamenta?, acompanyat d'aquestes tres línies d'actuació de la DO: Un autoconeixement molt profund del que tu tens entre mans, de poder valoritzar el producte i poder dir el meu producte és així per això, partint d’una base científica. També fent un control rigorós i exhaustiu per saber què es produeix a cada parcel·la. I aquesta tasca de promoció de poder explicar tot això al consumidor final i a l’importador, distribuïdor i sobretot a les publicacions internacionals, que és el que a la llarga et dóna caixet.
—Em deies que quan vas marxar a Barcelona la generació dels teus pares us anomenaven la generació perduda per la comarca. Tu ara has tornat. Realment hi ha una generació que vol tirar endavant el Montsant i la comarca del Priorat o encara depèn molt de la generació anterior?
—El dinamisme que té la DO Montsant és gràcies a la gent jove que està treballant dins la DO, amb visions molt més modernes. Amb més ganes de fer coses i de dedicar-hi temps. Jo sóc de Pradell de la Teixeta, quan va néixer la meva neboda, la més gran, filla de pares de la meva generació, era l'única nena que hi havia al poble acabada de néixer. De la quinta de la meva filla gran, en canvi, ja són sis nens. I això era impensable aquí a la comarca del Priorat. I que marxi un autocar del poble cada dia amb 30 i escaig nens que vénen a estudiar a Falset, això també era impensable. I són aquestes generacions que van marxar perquè creien que aquí no hi havia res, les que ara, en canvi, creuen en el futur del territori.
—Per tant, el futur de la DO està garantit?
—S'ha de picar molta pedra encara. S'ha progressat molt però encara s'ha de progressar molt més.
—Com veus la DO Montsant d'aquí a 10 anys?
—Jo sóc molt optimista. Abans fèiem promoció a Barcelona i s'hi apuntaven 15 o 18 cellers. Ara en fem una i s'hi apunten 40 i escaig cellers dels 56 que som aquí. I alguns no s'apunten perquè o són massa petits, o no estan tan arrelats al territori, són empreses de fora. Això era impensable abans. La gent creu que estar dins de la DO Montsant és un plus, i nosaltres treballarem per això. La DO està al servei de tots els viticultors associats i si no anem tots a una com estem fent ara no podrem posicionar la DO Montsant. Crec que s'estan sembrant les bases perquè tothom es cregui que està dins l’empara de la DO és un plus a l'hora de vendre el seu producte.
—I la veus, també, amb més representació femenina?
—Espero i desitjo. Hi ha moltes enòlogues. A l'escola d'enologia hi ha moltes dones.Tenim un futur important. I no només en el món del vi. La dona ha passat d'estar en segon pla a estar amb corresponsabilitat amb l'home. En el món del vi això es dóna. Tenim aquí grans enòlogues i grans celleristes. Però bé, tenim el handicap de la família. Jo crec que amb ganes i empenta tot se supera. Jo tinc 3 fills i estic aquí. Crec que es pot compaginar tot.