Al bell mig del carrer de la Cort de Valls roman, imponent al pas del temps, la seu social del Centre de Lectura. La balconada amb les balustrades blanques i l’entrada àmplia del cafè capten l’atenció dels vianants que diàriament transiten per la via, talment com si, a simple vista, poguessin endevinar la quantitat de tertúlies, exposicions, conferències, balls i trobades acadèmiques que ha albergat l'edifici al llarg de la història.
En aquest sentit, fa 158 anys que aquesta societat local promou la cultura, la llengua i l'esbargiment a la capital de l’Alt Camp. Es tracta d'una de les associacions vallenques en actiu més longeves i, des de fa unes setmanes, a l'interior de la seu corren aires renovelladors amb l’elecció de la nova junta directiva. En aquest sentit, Pol Montserrat n’és el president i tal com explica a TarragonaDigital, el Centre de Lectura de Valls «enceta una altra etapa, amb un nou impuls i amb un full de ruta que retornarà l'orgull i l’esplendor que havia tingut, l’entitat, dècades enrere».
— Històricament, què ha representat el Centre de Lectura per al món cultural de Valls?
El Centre de Lectura va viure el seu període de màxima esplendor des de les últimes dècades del segle XIX fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Durant aquest període la nostra entitat era considerada el màxim exponent de la cultura a la ciutat. Es feien vetllades literàries amb literats de renom, excel·lents concerts amb músics brillants de l’època, o els esplendorosos balls de Carnaval o de la Festa Major de Sant Joan que s’organitzaven. A més, en aquest període l’entitat va tenir molta activitat gràcies a les diferents seccions recreatives que tenia, amb grups temàtics que feien referència al món de la cultura, però també amb seccions de caire esportiu com la de ciclisme, la de futbol o la secció excursionista Montagut. Posteriorment, van sorgir altres seccions com va ser la del billar. Altres fets remarcables poden ser el fet que el Centre de Lectura va ser l’entitat encarregada de la difusió de les sardanes a Valls, van ser els organitzadors de la primera ballada de sardanes a la plaça del Pati per unes festes de Santa Úrsula.
Aquesta promoció del món de la cultura per part del Centre de Lectura no es va quedar solament tancada dins de Valls, sinó que durant la dècada dels anys 30 del segle XX, es va promoure l’obertura de seus de l’entitat a diferents pobles de l’Alt Camp, una de les que es va consolidar més va ser la que es va crear a Cabra del Camp. Malauradament, amb l’esclat de la Guerra Civil, aquest projecte d’expansió i de tenir més presència a la comarca es va veure frustrat.
A dia d’avui es definim com a una entitat necessària a Valls. Aquesta promoció transversal del món de la cultura, i al ser una entitat polivalent es porta a que tots aquells projectes que una persona a títol individual o un grup de persones vulguin dur a terme a la ciutat, puguin trobar en el Centre de Lectura una entitat que els pot acollir i poder realitzar els seus objectius.
— I manté aquesta activitat en l'actualitat?
Durant aquests quasi 160 anys de vida la societat ha experimentat canvis molt profunds en tots ens sentits, i el Centre de Lectura s’ha hagut d’anar adaptant a aquests canvis. Actualment, l’índex d’alfabetització a la nostra societat quasi que és del 100%, per tant, el foment de la lectura i l’ensenyança de l’escriptura ja no tindria sentit que fos l’objectiu principal de l’entitat. Encara que, lligant-ho amb el foment de la literatura, amb la conservació de la biblioteca de l’entitat, la programació de presentacions de llibres o amb les mateixes Jornades Culturals del Centre de Lectura, que organitzem per Sant Jordi, hem volgut mantenir aquest objectiu i esperit primitiu que tenia l’entitat cap a la lectura.
Actualment, definim el Centre de Lectura com a una entitat polivalent, ens centrem en el món de la cultura, però a dins d’aquesta intentem tocar totes les tecles. Amb els actes que programem volem fomentar el món de la música, l’alt, la literatura, el cinema, la història, el patrimoni, les tradicions, i perquè no, obrir-nos a nous horitzons.
— Quants socis conformen l’entitat? Es pot constatar un degoteig en la pèrdua d’associats, en comparació amb l’esplendor viscuda dècades enrere?
Actualment l’entitat està conformada per una setantena de socis. En el període de màxima esplendor el Centre de Lectura va arribar a tenir quasi 400 socis. Amb aquests números es pot veure que estem molt lluny dels socis que s’havia tingut. El Centre de Lectura té dues tipologies de socis. La primera, i que potser pels canvis que ha anat experimentant la societat és la que s’està perdent, aquells que formen part de l’entitat per un sentiment de pertinença familiar, col·lectiu o de ciutat. Tenim fins i tot famílies que continuen pagant el títol de soci del pare o l’avi quan aquest ja fa anys que va morir. O com pot ser el meu cas, jo vaig decidir fer-me soci del Centre de Lectura perquè el meu besavi matern ho era.
Malauradament, els canvis que ha experimentat la societat ha fet que la gent li costi participar de forma voluntària i desinteressada en el teixit associatiu de la ciutat, la pèrdua de socis no ens passa solament a nosaltres, sinó que és un problema congènit a moltes entitats. La societat actual no es conforma solament a formar part d’una entitat pel que he explicat anteriorment, sinó que necessita quelcom material, únic i de forma constant, i en els moments que vivim a les entitats se’ns fa difícil de proporcionar-ho.
«Els joves criden als joves»
Si abans parlàvem dels canvis que ha viscut i viu la societat, en els joves aquests canvis encara són més profunds. Les juntes directives que ha tingut l’entitat aquests últims anys anaven molt mancades de persones joves, per tant, era difícil que persones allunyades del món dels joves els entenguessin i tinguessin idees per fer que s’interessessin pel Centre de Lectura. En aquesta nova Junta tres dels vuit membres girem entorn dels 25-35 anys, per tant, ens serà més fàcil apropar-nos als joves amb projectes i activitats que els hi puguin ser atractius. Ens centrem amb la premissa que, els joves criden als joves.
— Tu ets un d'aquests joves. Què t’ha motivat a encapçalar la direcció de l’entitat?
Al 2012 vaig donar-me d’alta com a soci del Centre de Lectura després de saber que un dels meus besavis materns havia estat soci de l’entitat. També, durant aquell any es va celebrar la commemoració dels 150 anys de la fundació amb un programa especial d’actes, els quals van ser molt reeixits i d’alta qualitat, això també va fer que m’acabes d’animar a formar-ne part. Després d’uns anys participant activament amb l’entitat, la llavors presidenta, Rosabel Jové, em va demanar a veure si volia entrar a formar part de la Junta Directiva ocupant el càrrec de secretari que havia quedat vacant. Vaig acceptar.
Després d’aquests anys com a secretari, els quals he gaudit i he tingut l’oportunitat de conèixer a moltes persones, Rosabel Jové, per temes personals va prendre la decisió de deixar la presidència, i els membres de l’anterior Junta em van animar a que fes el pas de preparar una candidatura i presentar-me com a president. Així va ser, vaig tenir la sort que aquelles persones a qui els vaig demanar que m’acompanyessin van acceptar, i vam aconseguir fer una candidatura forta amb la Pilar, Meritxell, Isaac, Román, Pere, Àngel i José Pedro. Finalment, l’Assemblea de socis ens van elegir per una unanimitat.
«De mitjana, fem un acte a la setmana»
Ara l’entitat es troba en un moment diferent que el segle passat, és evident, el món i la societat es troben en un moment diferent que ara fa cent anys. Potser si l’entitat no s’hagués mogut de l’estil del segle passat ja hauria desaparegut com els hi ha passat a tantes societat culturals i recreatives de la ciutat. De totes maneres, el moment en què es troba el Centre de Lectura és d’estabilitat. Durant aquesta temporada tenim uns cicles que es van repetint d’una temporada a una altra, com pot ser el cicle de cinema de tardor, o el cicle literari de les Jornades Culturals que organitzem per Sant Jordi, posant en relleu algun dels gèneres literaris i homenatjant algun dels personatges que hi ha jugat un paper important a Valls o al territori. També, tenim altres cicles com el de les Vetllades de Música que vam començar la temporada passada, o cicles especials de llarg recorregut com pot ser el que vam iniciar al mes de gener d’enguany repassant la vida dels Vallencs Il·lustres.
També participem en el que són les dates assenyalades per la ciutat com són la Festa Major de Sant Joan o la Fira de Sant Úrsula, organitzant actes propis de l’entitat però compartits al programa general de la festa i oberts, com tots els actes que organitzem, a tot el públic que ens hi vol acompanyar. Tots aquests actes equivalen a una mitjana d’un acte la setmana.
— Per últim, quin full de ruta planteja la nova junta a mitjà termini?
Realment, la nova Junta ha entrat a liderar l’entitat en un moment molt complicat per la situació sanitària que estem vivint. Els punts forts del pla d’acció de la nova junta es centren en tres. El primer, diversificar la temporada cultural, buscant noves idees i horitzons per poder fer activitats diferents que puguin atreure públics diferents. Aquí hi va lligat el fet de recuperar les antigues seccions que havia tingut l’entitat. El segon punt seria aconseguir nous socis, relacionat amb el primer punt, obrint a noves activitats podem fer que noves persones s’interessin pel Centre de Lectura. I finalment, el tercer punt que engloba els dos és recuperar aquell orgull per part dels socis i la ciutat de tenir una entitat com és el Centre de Lectura i la necessitat que continuï molt activa.
