Brahms, Mozart, Mendelssohn, Schönberg... Grans mestres de la música clàssica que han esdevingut referents de milions de músics al llarg de la història. A Catalunya, i amb tres membres del Camp de Tarragona, tenim el plaer de poder reviure els grans clàssics (mai millor dit) a través d'un dels quartets amb més projecció en l'àmbit estatal.
Desenes d’auditoris europeus ja els han pogut escoltar, són el Quartet Gerhard. El Lluís Castán (violí), la Judit Bardolet (violí), el Miquel Jordà (viola) i el Jesús Miralles (violoncel) són quatre músics excel·lents, tot ells catalans, que han viatjat arreu d’Europa —i han arribat fins al Japó— amb el seu quartet de corda nomenat en honor al compositor vallenc, Robert Gerhard —. L'idealisme, la innovació i la constància d'aquest il·lustre compositor van ser els ingredients que van desembocar en la tria del seu nom per a la formació: «Va ser el compositor català més important del segle XX», asseguren—.
La música que es porta a la sang
Tots quatre compten amb 'antecedents' musicals a les seves famílies i potser perquè els corria per les venes van decidir aventurar-se i escollir la música com a forma de vida. La música és passió, un camí que mai acaba, i potser per això sumat al seu inconformisme, el destí els va portar per camins similars fins que, cadascú amb el seu instrument a la mà, els va ajuntar per acabar formant aquest quartet de corda.
Un quartet que acumula prestigiosos reconeixements i premis a les seves vitrines: a Suïssa, França, Itàlia, Espanya, Alemanya... Ells asseguren que mai s'arriba a l'excel·lència i que precisament el repte és cada cop voler saber més, però el cert és que ara no només reben classes, sinó que també són molts els futurs músics que les reben per part seva, sigui en residències o en un dels seus darrers projectes, l'acadèmia de corda a Vic fundada per Gerard Claret i el Cuarteto Casals en la qual transmeten els seus coneixements.
Actualment viuen a Berlín però el Lluís és un reusenc de tota la vida; la Judit és de Vic; el Miquel de Tarragona i el Jesús de Vinaròs. Aquesta nit el quartet ha fet una parada a la demarcació i ha passat per l’església de Prades. Avui, dissabte, 24 d'agost, seran a Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà.
Peces de música clàssica del segle XVIII a l'actualitat
L’any que ve arribaran al desè aniversari com a quartet i ja poden presumir d'haver editat dos CDs —‘Portrait’ (2016) i ‘Harmonia Nova’ (2017)— i ens avancen que, a finals d’aquest any, començaran a gravar el seu tercer disc a Bèlgica.
Tot el que interpreten i inclouen als CD's són peces de grans compositors de la història de la música clàssica i els serveix com a carta de presentació: «La nostra feina és com la d'un actor, interpretem aquestes peces però intentem transmetre la nostra força i punt de vista sobre elles». Un procés que sembla molt senzill a priori perquè no hi ha la part de creació, però no és així: «Per a cada peça passem per un procés que pot arribar a durar mesos».
Aquestes peces no són escollides a l'atzar. Tenen una certa coherència i «intentem identificar-nos amb el missatge que hi ha darrere de cada peça». Malgrat això, no descarten arribar a compondre les seves pròpies peces, un repte que ara veuen llunyà.
La música clàssica ha evolucionat al llarg dels anys
Els quatre integrants expliquen que «la música clàssica que es fa avui dia és molt diferent de la que es feia al segle XVIII» i creuen que aquest estil musical «segueix sent un reflex de la societat, igual que la pintura». En aquest context, actualment, la música clàssica s'ha homogeneïtzat molt i «abans hi havia moltes escoles i cadascuna tenia el seu to particular, però ara això ja no passa».
La formació explica que a Alemanya i als països germànics tenen molta més tradició per aquest estil musical que a Espanya i una de les raons és que «la Guerra Civil va fer molt mal a la música clàssica, si no estaríem al nivell d'Alemanya». «Si comparem números entre la música clàssica i el futbol, a Alemanya potser hi ha més gent que va a un concert de música clàssica que a un partit de futbol».
Trencant els tòpics: la música clàssica no ha perdut públic
La música clàssica és un gènere musical del qual no se’n parla massa i no és tan popular com d'altres, tot i això, els quatre intèrprets asseguren que no ha perdut públic. Això sí, «és molt concret». A la vegada, però, asseguren que «cada vegada està canviant més aquesta imatge 'carca' de la música clàssica i està millorant aquesta visió antiga i avorrida».
El Quartet Gerhard a poc a poc s'ha anat fent un nom durant aquests deu anys i ja pot presumir de ser un dels quartets de corda amb més projecció en l'àmbit estatal. Durant els concerts el públic que tenen és nombrós: «Si ho compares amb música pop no, però, en general, hi ha bon públic». Sobre el perfil de persones que vol gaudir de la seva música asseguren que a l'Estat la mitjana d'edat acostuma a ser més baixa: «Depèn del lloc, per exemple, a Alemanya el públic és molt gran però cada cop arreu estem veient gent més jove, com per exemple al Palau de la Música».
10 anys del Quartet Gerhard i d'anècdotes
Deu anys de concerts i gires per tot Europa donen per molt més que experiència i èxits. A la seva esquena hi porten també una motxilla d'anècdotes, tan bones com dolentes. Entre vols perduts o agafats en l'últim minut i imprevistos en actuacions, un dels moments més divertits que recorden té precisament a veure en un dels seus moments àlgids, quan van actuar al Japó.
Allí el Quartet Gerhard hi va arribar gràcies al seu talent i esforç, ja que van classificar-se entre els deu millors del món en un concurs. Malauradament es van quedar a les portes de la final i per passar el disgust van decidir explorar Osaka fins a acabar en un dels típics karaokes japonesos. Allí, un autòcton va veure en ells The Beatles pel que van acabar cantant 'Yesterday' i menjant sushi amb el seu 'nou amic' japonès. Una petita història enmig de deu anys d'una carrera que només acaba de començar.