Raquel Sans, diputada d'ERC per Tarragona al Parlament de Catalunya, ha creuat, fa alguns anys, la fina línia que separa el periodisme de la política, dues professions amb excessius vasos comunicants.
Sans és de les poques periodistes que han passat a exercir de política mantenint sempre les mateixes característiques: accessibilitat, educació, sentit comú i molta capacitat de treballar.
La vallenca, tarragonina d'adopció, és un nom a l'alça a les files dels republicans. Ha exercit d'enllaç de la presidenta del Parlament a la presó, Carme Forcadell; ha sigut cap de gabinet de la delegació del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona i ha protagonitzat, durant aquesta legislatura que encara no acaba, un paper destacat en la preparació dels pressupostos del govern català; múltiples xerrades de temàtica feminista i alguna intervenció memorable al parc de la Ciutadella, sobretot defensant els mitjans públics de comunicació en català.
TarragonaDigital ha repassat amb Raquel Sans l'actualitat política i les propostes dels republicans per alguns temes urgents a les comarques de Tarragona.
«Esquerra comparteix que el conflicte polític s'ha de solucionar per la via del diàleg»
— Quan seran les eleccions al Parlament?
— Ho desconec. En tot cas és una decisió que correspon al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, però pel que va dir en el seu dia, no es poden demorar gaire.
— S'entén l'aposta d'ERC pel diàleg amb el govern espanyol?
— Les dades ens diuen que hi ha un 80% de la societat catalana que creu que el conflicte polític que viu el nostre país s'ha de resoldre per la via del diàleg. I és una opinió que Esquerra comparteix. Els conflictes se solucionen parlant i aquesta és una obvietat que la nostra formació, com la major part de la societat catalana, ja hem demostrat que defensem. Malgrat totes les dificultats, malgrat tot l'escepticisme en un govern espanyol que ha d'escollir entre seguir amb la repressió o apostar sincerament pel diàleg.
— Esquerra donaria suport a un referèndum sobre la monarquia?
— Sí, i tant. Esquerra ja va anunciar a l'inici d'aquesta legislatura al Congrés espanyol que un dels objectius era el d'impulsar un referèndum sobre la monarquia. Després de les darreres informacions aparegudes, a més, considerem necessària l'abdicació de Felip VI, una investigació exhaustiva sobre les interferències polítiques i la corrupció de la corona i celebrar un referèndum sobre monarquia o república a tot l'Estat. És una qüestió de salut democràtica.
— És possible entendre's amb l'espai postconvergent si sembla que no s'entenen entre ells?
— Ens entendrem amb tothom que tingui com a objectiu la construcció de la República Catalana. Aquest és el nostre objectiu i sabem que ens necessitem a totes i a tots per poder-ho fer. Hem d'acumular forces; tantes com sigui possible. I per això ens cal un compromís ferm amb la unitat estratègica, allunyada de lluites partidistes. Estem obligats a entendre'ns i malgrat que l'entesa no és fàcil, cal que tots fem esforços i no perdrem mai de vista qui és l'adversari del nostre projecte polític.
«Cal fer autocrítica però també cal recordar que el govern espanyol va recentralitzar determinades competències»
— Les residències de gent gran estan protegides per una segona onada de la COVID-19?
— Des dels departaments d'Afers Socials i Famílies i Salut s'ha fet una feina molt intensa per aprendre de les experiències passades. Les professionals, perquè majoritàriament són dones, dels serveis socials han fet una feina ingent que no només cal aplaudir i agrair, sinó que també cal reconèixer des del punt de vista econòmic i social. Més enllà de la gestió de la crisi més immediata, la situació ens ha de fer replantejar el model de serveis socials que tenim en aquest país. No només des de l'òptica del discurs, sinó també de l'aposta econòmica que això implica.
— La conselleria de Salut ha dotat de prou medis als sanitaris?
— Ha donat tots els mitjans que hi havia disponibles en una situació de crisi i de pandèmia mundial que va desbordar qualsevol escenari previst per part de qualsevol Estat i on, cal recordar-ho, va escassejar el material arreu del món. Tampoc no hem d'oblidar que l'aposta del govern espanyol durant els moments més durs de la pandèmia va ser la recentralització de determinades competències com la compra i distribució de material sanitari. Cal fer autocrítica, perquè sempre hi ha coses que es poden i s'han de fer millor, però també cal tenir ben present el context en què es va produir tot.
«Hi ha el compromís ferm del govern per invertir els 48,5 milions d'euros en el nou Joan XXIII»
— Quina és la recepta d'ERC per ajudar a l'economia de les comarques de Tarragona?
— Ens cal una economia diversificada i forta. Una de les prioritats és fer que les nostres comarques resultin atractives per atraure i també conservar projectes empresarials i per això cal una inversió i previsió important pel que fa a les infraestructures.
— Com ara?
— La provisionalitat del tercer fil i la necessitat de començar a projectar una via segregada per a mercaderies, paral·lela a l'actual via de l'AVE, hauria de formar part de l'agenda política del govern de l'Estat. No pot tornar a passar que anem tard i malament. D'altra banda, des de 2017 que la nostra formació exigeix que el Govern de l'Estat -vam registrar una proposició no de Llei- incorpori a l'ordenament la possibilitat d'establir xarxes de distribució elèctrica tancada en polígons com el petroquímic de Tarragona, tal com ja passa en molts països europeus. Cal recordar que el cost de l'energia que paguen les indústries a Tarragona és un 25% més elevat que en altres punts d'Europa i aquest fet sens dubte els resta competitivitat. Així mateix, cal reforçar el sector turístic, que és l'altra gran pota de l'economia de casa nostra.
— Tarragona només pot viure del turisme?
— És evident que no. Com deia, cal una economia diversificada, amb una aposta clara per sectors com el turisme i la indústria que són els principals generadors de llocs de treball a les nostres comarques. Però també hem de tenir com a prioritària la inversió en el coneixement, amb la Universitat Rovira i Virgili com a motor.
— El nou Joan XXIII tirarà endavant tal com estava previst o la crisi de la COVID-19 ha fet que s'hagi d'adaptar?
— El que hi ha és un compromís ferm del govern per invertir els 48,5 milions d'euros en la construcció del nou Joan XXIII, per al qual hi ha una partida aprovada i consignada des de 2018. Ara bé, és cert que la COVID-19 ha suposat una alteració de les nostres vides i activitats i malauradament això també obligarà a certs ajustaments en la programació dels calendaris del Joan XXIII, tot i que em consta que Salut treballa perquè els terminis siguin tan ajustats com sigui possible.