Robert Figueras és enginyer tècnic agrícola i pagès de professió. Des de 2015, és l'alcalde d'Alcover amb la candidatura d'Alcoverencs pel Canvi, una agrupació de persones independents amb diverses ideologies que comparteixen un interès i estima pel poble. El batlle mai ha militat en cap partit i assegura que aquest ha estat el principal al·licient per tornar a encapçalar la candidatura. En les passades eleccions municipals del 26 de maig va revalidar la majoria absoluta amb l'obtenció de 7 regidors en el plenari municipal.
- Vostè és un dels alcaldes més joves de la comarca. Com animaria a la joventut a tindre aspiracions polítiques?
Quan et poses en política per primera vegada, tens cert pànic a la situació, ja que desconeixes totalment com funciona l'administració pública. Des de fora es veu d'una manera i quan ets dins te n'adones que és completament diferent, per tant, animo al jovent a fer el pas. L'Ajuntament d'Alcover té una composició molt diversa en el plenari, amb edats i ideologies molt diferents, des de persones jubilades a gent d'una vintena d'anys. Aquesta unió entre gent gran i gent jove és molt important i enriquidora per al mateix municipi, ja que a l'hora de prendre decisions es tenen en compte els diversos punts de vista i realitats existents. Hi ha d'haver diversitat d'opinions i de punts de vista perquè, en definitiva, qualsevol poble és això, pluralitat i varietat.
- Abans de ser alcalde, no militava en cap partit. Quin va ser el motiu pel qual va decidir presentar-se com a cap de llista?
No militar ni formar part de cap partit polític va ser un dels al·licients que em va animar a formar part d'una candidatura de gent del poble que no estava vinculada en política i que l'única motivació que ens movia era treballar per Alcover. Això, Alcoverencs pel Canvi ho porta en el seu ADN i l'agrupació està formada per veïns i veïnes del municipi que no militen en cap partit. Aquesta realitat té coses molt positives, ja que permet treballar i pensar en la realitat veritable del moment, i quan formes part d'un partit o d'unes sigles, a vegades poden existir altres elements implícits que condicionen la presa de decisions.
- Com definiria el seu estil de fer política?
És difícil de contestar, això ho hauria de dir la gent del poble. Jo intento escoltar i donar resposta a totes les inquietuds que hi ha a Alcover. A vegades ho puc fer d'una manera més encertada que d'altres, però sempre s'intenta que les accions que es proposen siguin per al benefici de tothom.
- Des de 2015 és alcalde d’Alcover. Què destacaria de l’anterior legislatura?
Els últims quatre anys m'han servit d'aprenentatge. Quan accedeixes per primera vegada en un Ajuntament, entres en un desconeixement total, ja que els processos que han de seguir les coses són molt més complexos del que es veu des de fora. En aquest sentit, en la passada legislatura s'ha picat molta pedra per saber com funcionava l'ens. L'anterior equip de govern i el seu alcalde ens han ajudat molt i ens han explicat la funció pública d'un Ajuntament com el d'Alcover. A part d'aquest fet, hem tirat endavant la majoria de projectes que vam plantejar el 2015 i això ens avala per encarar l'actual legislatura amb moltes garanties.
- I quins són els grans eixos de treball del govern municipal per als propers quatre anys?
Amb el nostre programa electoral hem intentat visualitzar, des de diversos punts de vista, les necessitats del municipi de cara a aquesta legislatura. Ens han sortit 120 actuacions o punts per a treballar en diversos eixos. Per una banda, la Cultura és un dels trets distintius d'Alcover, amb el Convent de les Arts com a emblema i que cada vegada té més a prop l'objectiu final del projecte, que és esdevenir una residència d'artistes. Si tot va bé, a finals del 2020 podrem dir que aquesta residència estarà en ple funcionament. La Fira de Bandolers és un altre dels projectes culturals de la vila amb potencial, i el que s'intenta en cada edició és engrescar i involucrar més volum de població en l'esdeveniment.
En l'eix social, es volen buscar solucions i recursos per dotar el municipi d'habitatge social. També voldríem que Alcover comptés amb una piscina descoberta per tal d'ampliar l'oferta esportiva del poble. Urbanísticament, volem fer actuacions en l'anomenat tomb de ravals, per tal de seguir amb la mateixa dinàmica d'arranjament que hem fet en el centre històric de la vila o al passeig de l'Estació.
Per últim, en l'eix mediambiental, comptem amb dos projectes molt importants per Alcover en curs. Per una banda, la depuradora municipal és una reivindicació que el municipi ha fet, des de 1999, a la Generalitat de Catalunya. A dia d'avui, s'ha licitat la redacció del projecte i esperem que comptem ben aviat amb aquest equipament. Per altra banda, la Central de Biomassa és un projecte molt interessant pioner al Camp de Tarragona.
- En quina fase es troba la Central de Biomassa i quins beneficis aportarà a la població?
Des de 2010, Alcoverencs pel Canvi ha insistit a engegar la Central de Biomassa. La Diputació de Tarragona va veure amb molt bons ulls aquest projecte i va aportar el 25% del finançament. Un 50% més del finançament és a través del FEDER i el 25% restant l'ha posat el consistori municipal. En l'actualitat, s'ha fet la licitació dels plecs de clàusules de l'obra i creiem que a principis de 2020 es començarà a construir.
Aquesta xarxa de calor va més enllà i volem que l'equipament es pugui nodrir dels nostres boscos. Per tant, a través de l'Associació Forestal de les Comarques de Tarragona, s'ha engegat una campanya amb els propietaris dels boscos de l'entorn d'Alcover per tal de fer un pla de gestió forestal conjunt. Això permetrà tenir un major manteniment dels espais i reduir el risc d'incendis, alhora que l'estella generada d'aquests boscos es podrà utilitzar en aquesta Central.
- També ha assegurat que el Convent de les Arts és el projecte cultural més emblemàtic dels últims anys. Com valora les últimes temporades programades i quina projecció de futur veu a l’equipament?
En els últims quatre anys, és evident que s'ha anat consolidant la programació estable al llarg de l'any. De mitjana, tenim més de mitja entrada en tots els espectacles, i molt del públic que ve és de fora d'Alcover. La programació actual és molt digna i acceptada per la crítica cultural. De cara al futur, com comentava abans, l'objectiu final de l'equipament és aconseguir una residència d'artistes, ja que en l'actualitat ens costa trobar allotjaments i recursos per poder acollir-los.
- La C-37 té un índex de sinistralitat important. Ara que sembla que les obres del túnel del Coll de Lilla avancen a bon ritme, i que el desdoblament de la C-37 està aprovat, validat i en exposició pública, en quin punt es troba el projecte realment?
En els últims anys, hi ha hagut una pressió política important per tal de reivindicar l'acabament de les obres de l'A-27. Ara que sembla que tenim el túnel a tocar, l'Ajuntament d'Alcover exigirà fermament a la Generalitat de Catalunya que es faci efectiu el desdoblament de la C-37, ja que de moment no està previst. S'ha de tindre clar que aquesta via s'ha convertit en un dels punts més conflictius del territori, i si no s'hi fa res, amb l'obertura del túnel del Coll de Lilla aquesta situació empitjorarà, ja que les connexions entre les dues vies no són les adequades. L'equip de govern també exigirà que es minimitzi al màxim l'afectació que puguin tenir els veïns arran d'aquesta actuació.
No es pot pretendre fer una carretera que uneixi el Port amb el centre del país, i que tots els cotxes que venen per la C-14 i que volen anar cap a la A-27, circulin per la C-37. Això farà que el volum de vehicles d'aquesta via es vegi augmentat exponencialment. També s'ha de tenir en compte que els camions amb mercaderies perilloses no podran passar pel nou túnel del Coll de Lilla, i irremeiablement transitaran per la C-37 i generaran una altra perillositat pel nostre terme municipal.
- Els rescats a la zona de la Vall del Glorieta, a causa de la imprudència d’alguns excursionistes, ha estat un dels temes habituals d'aquest estiu. L’incivisme i la brutícia és una altra de les constants en aquest punt natural d’Alcover. Hi ha prevista cap actuació o regulació d’ús d’aquests espais per part del consistori?
La Vall del Glorieta forma part del terme municipal de Mont-ral i d'Alcover. La problemàtica que comentes no se soluciona només a nivell alcoverenc, sinó que hi ha d'haver una implicació directa d'altres municipis o fins i tot institucions. En aquest context, hi ha dos aspectes a tenir en compte: l'incivisme de la gent i els problemes que pot generar un alt volum de gent transitant per aquest espai natural en una època amb un alt risc d'incendi.
En l'última legislatura es va aprovar el pla d'evacuació de la vall del riu Glorieta, i això no ho té cap altre municipi de Catalunya, tenint en compte la perillositat que té el nostre entorn. Juntament amb Protecció Civil i el Departament d'Interior, s'han buscat les millors fórmules per actuar davant d'una situació d'emergència d'aquest espai. A part d'això, aquest estiu des d'Alcover s'ha tancat l'aparcament d'accés a la vall en diverses ocasions en situacions de risc alt d'incendi però a Mont-ral no s'ha fet cap acció i les persones accedien a l'espai des d'aquest punt.
Per altra banda, l'Ajuntament d'Alcover també ha reclamat a la Generalitat poder fer un simulacre d'evacuació de la Vall del Glorieta per tal de generar uns documents amb les deficiències que té l'espai i amb solucions per tal que el consistori les pugui utilitzar. Fa tres anys que treballem a diverses bandes amb l'administració per tal de trobar solucions. La gent ha de visitar aquest entorn natural conscient del lloc on va i de la perillositat que té.
- Alcoverencs pel Canvi ha tingut un paper decisiu en la constitució del nou Consell Comarcal de l’Alt Camp. Quins beneficis pot aportar, per al seu poble, que un partit alcoverenc hagi entrat en el pacte comarcal?
L'objectiu del nostre partit és treballar per Alcover i l'únic sentit d'entrar en el pacte comarcal ha estat en benefici del nostre municipi. Vam plantejar cinc propostes imprescindibles que beneficiaven els alcoverencs i Junts per Catalunya les va acceptar. Aquestes condicions són una partida fixa per al manteniment de camins, una tècnica de Joventut municipal per desenvolupar polítiques de joventut descentralitzades del Consell Comarcal, una tècnica d'Habitatge que treballi a les instal·lacions alcoverenques, una modificació de les rutes escolars en el transport públic d'Alcover i que el nostre municipi passi a formar part del pacte industrial Camp de Valls.
- Per últim, si algú li demanés una definició d’Alcover...
Treballar per allò que més t'estimes és molt gratificant i no es pot definir. Alcover ho és tot.
