Sergi Méndez és, després de les eleccions municipals del mes de maig, el nou alcalde d'Ulldemolins. L'Ajuntament ha passat de tenir els set regidors del ple d'un mateix color, el de CiU de l'any 2015, a veure com cinc regidories quedaven en mans d'Ulldemolins Batega-ERC i el partit fins llavors hegemònic reculava fins als dos representants. L'alcalde rep TarragonaDigital a l'Ajuntament, on ens explica que encara li estan acabant d'agafar la mida.
Després de dues dècades d'alcaldia de Misericòrdia Montlleó, el nou equip municipal s'ha plantejat diversos reptes. Un de principal i urgent és revertir la dinàmica demogràfica actual i posar l'accent en tots els actius que té i que pot tenir el poble per retenir el jovent i per explicar Ulldemolins de portes enfora. Per fer-ho, ens apunta el batlle, començaran per canviar la manera de fer per aconseguir que els objectius es plantegin de manera col·lectiva.
Després de prendre possessió del càrrec han obert el plenari als veïns i veïnes del poble perquè participin, assegura, de les decisions que s'hi prenguin. Poc amant de les càmeres i del centre d'atenció, Sergi Méndez fa èmfasi en la feina d'equip que volen fer com a grup municipal, fugint d'una alcaldia personalista. Encetem la conversa al despatx de l'Ajuntament i l'acabem passejant pels carrers del poble mentre fem la sessió fotogràfica i Méndez repassa l'estat actual i la voluntat de futur que tenen per al municipi.
El diagnòstic d'Ulldemolins
—Com valoreu el resultat electoral del passat mes de maig?
—Estem molt contents; estàvem molt segurs que era el moment del canvi i que era necessari perquè així ens ho feia saber molta gent del poble. Teníem molta empenta i molts ànims, però sempre vam guardar un punt d'expectació. Potser sí que ens va sorprendre, més d'un 69 % dels votants... Això et dona satisfacció i et mostra que tens el suport de bona part del poble.
Potser aquella part que no hi va confiar en aquell moment, ara tenim l'oportunitat i la responsabilitat de convènce'ls que som una bona alternativa. El que no ens pensàvem és que, el dia de les eleccions, ens el passaríem estant pendent del sisè regidor, que va anar de molt poc aconseguir el sis a u. Pensàvem que estaríem pendents de qui s'enduia el quart regidor, era el que ens havíem plantejat.
—En quin estat diríeu que agafeu les regnes del govern municipal, en quina situació es troba, el poble?
—Crec que hem agafat un municipi que no es pot dir adormit, perquè no és veritat; és un poble que manté molt el dinamisme intern, la vida de les entitats i la gent que hi viu i dels negocis. El que sí que és veritat és que, pel que fa a projecte municipal, teníem la sensació que estàvem en una letargia, en una indefinició, sense tenir gaire clara la direcció que s'havia d'emprendre.
No ens hem trobat un municipi que estigui a l'UCI, però sí en un moment en què aquests quatre anys que ens plantejàvem podien ser decisius per saber què acabaria passant amb Ulldemolins. Podem claudicar davant de la realitat rural d'aquest i de molts pobles, o posar-nos les piles i fer que aquest poble bategui. El nom de la candidatura anava per aquí, tant pel present, 'Ulldemolins batega', com una exclamació, 'Ulldemolins, batega!' perquè pot ser que d'aquí a quatre anys sigui massa tard.
El projecte municipal
—I què és el que s'ha de fer, cap on ha de bategar, Ulldemolins?
—Creiem que ha de bategar cap a les persones que hi vivim; ha de ser un poble que tingui cura de la seva gent i sigui capaç d'oferir els serveis que es necessiten. I per altra banda, un Ulldemolins que tingui clar quin és el seu esperit, els seus valors, i sigui capaç d'explicar-ho al món fent èmfasi en els productes locals, donant vigor a l'economia local, que no és que sigui pobra ni molt menys.
De fet sobta que, en un poble com Ulldemolins, una mica aïllat i de difícil accés, mantinguem fruiteria, peixateria, carnisseria, una pastisseria que és un referent a bona part del Camp de Tarragona, una cooperativa, i uns productes que es reconeixen, un oli d'oliva excel·lent, un vi que és molt característic per la zona on som... I pensem que és precisament això, ens ho hem de creure i hem de ser nosaltres els primers que expliquem què està passant aquí dalt.
—Parleu de l'economia i els productes locals, quin paper hi ha de jugar, l'Ajuntament?
—És important que l'Ajuntament sigui facilitador, són negocis privats i no pots entrar en segons què, però sí que podem jugar el paper de posar les coses fàcils, d'ajudar altres persones que tinguin ganes d'emprendre i aplanar aquest camí. I d'altra banda, ser els primers que expliquin què està passant o què s'està fent aquí.
Podem jugar un paper important també en la dinamització; molts dels negocis que hi ha al poble són serveis i comerç, molt vinculat al turisme. Hem d'intentar reforçar aquesta marca turística que pot tenir Ulldemolins, la Vall del Silenci, el Montsant i les ermites.
—Hem d'entendre, per tant, que l'entorn també voleu que sigui un actiu i un atractiu per al poble?
—Ulldemolins i tot l'entorn del Parc de la Serra de Montsant està qualificat de zona d'especial protecció, amb qualitat acústica i lumínica. L'acústica ens toca de manera directa perquè Ulldemolins és la Vall del Silenci; si hi ha algun lloc on es reconeix el valor de la manca de sorolls o del que pot haver-hi de bo en viure en un lloc on se sent i es viu el silenci, és Ulldemolins.
Per una banda, per coherència, perquè se'ns ha reconegut de manera oficial allò que ja teníem, i després pel cel nocturn, lligat a aquesta altra manera de gaudir d'un lloc, d'un territori. No vincular el desenvolupament turístic i de serveis només per créixer i créixer i obtenir guanys, sinó crear tot un discurs que vagi en coherència amb el que està passant aquí.
Ulldemolins és un poble tranquil, on el cel nocturn és de bona qualitat, i així ho gaudim els que hi vivim cada dia, doncs que tothom que pugui venir pugui anar en aquesta línia sense haver de desfer ni retocar ni inventar-se res. Prades ha agafat l'embranzida, la iniciativa, i ho estan fent molt bé, i aquí també tenim aquesta capacitat. Prades és un referent per tota l'estratègia de desenvolupament turístic que han fet els darrers anys, i al final està a vuit quilòmetres, costa el mateix arribar a Prades que a Ulldemolins, i és una bona oportunitat per veure quin model de poble volem, què estem explicant fora i per què aquí no està passant el que passa a pobles veïns, com també Cornudella.
Les festes d'estiu, primera prova de foc
—Esteu a la recta final de les festes; han servit de presa de contacte directa, després d'assumir el govern?
—Sí, de festes i ganes de passar-nos-ho bé ja en tenim (riu). Tenim un calendari que té una festa cada mes i això també ens fa únics. Les festes han estat realment aquest primer pols per veure com respira el poble. Ens ha sorprès perquè ha estat un estiu molt mogut, i ens consta que a l'àmbit de tota la comarca, de l'interior, s'ha notat un augment considerable de gent.
Molts ens han dit que mai havien estat tan pendents d'Ulldemolins com en aquestes eleccions, fins i tot més pendents que dels resultats de Reus, Tarragona o Barcelona. Havíem generat expectativa, i ara hem pogut parlar amb la gent i es veu molt bon ànim. Les festes han anat molt bé, hem hagut de planificar amb molt poc temps, perquè hi havia molt poca cosa programada, i hem intentat donar una volta cap aquest servei a les persones.
—I això com es fa, en matèria de festes?
—Hem programat activitats per a totes les edats en horaris diferents i hem intentat llocs i espais que, fins ara, no s'havien valorat, i ha funcionat. El diumenge dia vuit vam tenir el concurs de paelles, que va ser un acte que vam pensar de cara als quatre gats que quedem al poble aquest últim cap de setmana abans que comenci l'escola. Volíem trobar-nos i donar vida al fet de dinar tots junts, i en lloc de fer un arròs, vam dir que cada colla fes el seu i a veure qui el feia millor.
—I quina valoració en feu?
—S'ha convertit en un esdeveniment de 400 persones, no ens hem vist desbordats, però allò que pensàvem que seríem pocs, al final s'ha acabat convertint en tota una activitat de poble on ha participat tothom, i amb gent demanant la segona edició de cara a l'any que ve. La satisfacció que et dona veure la gent passar-s'ho bé i que, a més, t'està dient que està molt ben pensat, ben organitzat i que això fa poble..., doncs l'hem encertat.
Els reptes de futur: el problema demogràfic
—De cara al futur, pel que fa a iniciatives o projectes concrets en Urbanisme, Serveis Socials, Cultura... què voleu dur a terme?
—Pel que fa a urbanisme i obres, no hi hem entrat encara. Pot ser que sigui per inexperiència, però la complexitat fa que aquests projectes te'ls miris amb una mica més de respecte, tenim un poble que està molt ben equipat, de fet potser ens passa el contrari. Tenim tants equipaments i d'unes dimensions tan grans, que tenim un problema d'ús; acabem de venir de les instal·lacions de la piscina i el poliesportiu per veure què podem fer en aquell espai enorme que només s'obre tres mesos l'any.
—I què us plantegeu, en aquest àmbit?
—Per aquesta banda anem més cap a elaborar un pla d'equipaments i donar un ús adequat a cadascun dels espais de manera racional i sense que suposi un sobrecost per al municipi, que és la situació en la qual ens trobem ara amb el manteniment de tot plegat. Una de les coses que hem fet és crear una regidoria d'entitats i una regidoria de servei a les persones, que inclou tot el que en altres llocs se separa; joves per una banda, gent gran per una altra, Ensenyament per la seva...
Té la funció de treballar en una coordinadora d'entitats per reteixir aquest dinamisme i, per altra banda, tenim un projecte clar de treballar per a un centre de dia per a la gent gran o, almenys, crear un espai que sigui un casal d'avis, i tota una línia de dinamització juvenil. La gent gran és el percentatge més gran de població i la gent jove és la que està demanant més atenció.
És que ens estan marxant, arriba un moment, que la gent de vint-i-pocs anys, quan s'ha de començar a buscar la vida, veu que al poble no és possible. Doncs dinamitzem-ho, creem espais de trobada i de diàleg, intentem buscar les solucions entre tots.
—Ho considereu un dels reptes principals, ser capaços de mantenir la població jove?
—Sí, i que s'hi trobin a gust i que vegin que Ulldemolins és un lloc que els pot oferir una oportunitat per desenvolupar un projecte personal i professional. A banda que la gent vingui, per descomptat, tot i tenir aquest punt de dinamisme perdem població cada any, estem dins la dinàmica del nostre territori, doncs mirar com es pot revertir tot això. Estem veient com projectes seriosos i coherents donen resultats; tenim el cas de l'escola, que en només set anys ha passat de 13 a 25 alumnes.
Per què?, doncs perquè hi ha hagut un canvi a la direcció per jubilació i estem engegant un projecte sòlid amb una nova visió sobre l'ensenyament i l'escola rural, i hem aconseguit que l'equip docent sigui estable, són les seves places perquè són gent que creuen en l'escola rural i en aquest model, i han volgut venir fins aquí. Aquest convenciment ha fet que, apoc a poc, fins i tot famílies del poble que no tenien els nens a l'escola els hagin tornat cap aquí. Veure aquest creixement basat en una coherència, al final et fa pensar que aquest model es pot aplicar a altres àmbits.