El periodista i escriptor, Xavier Bosch (Barcelona, 1967), va presentar aquest dimarts a Tarragona, concretament a la Llibreria La Capona, la seva última novel·la, 'Paraules que tu entendràs'. Bosch torna a parlar de les persones i l'amor, centrant aquesta nova història en les relacions de parella, els secrets, la sinceritat i l'ús de la veritat. Vam parlar amb ell abans de l'acte presentació, perquè ens expliqués el què i el com d'aquesta novel·la editada per Columna i que també pot trobar-se traduïda al castellà.
«Els amors llargs són revolucionaris»
— Què hi trobarà el lector a 'Paraules que tu entendràs'?
— Hi trobarà una altra novel·la de mirada endins de les persones, en la qual he explorat el món de la parella a través d'un retrat de la convivència de parelles casades i ajuntades, d'entre 40 i 60 anys, que fa vint anys que fan vida en comú.
— Com sorgeix la idea de la novel·la?
— D'una banda de l'experiència vital d'arribar als 50 i fer vint anys amb la mateixa persona. Cosa que també els passa als meus amics, companys i coneguts. Això, en un moment en què les noves tecnologies i les xarxes socials han canviat la manera de relacionar-nos i faciliten la possibilitat de quedar amb algú per tenir una aventura. Això canvia el paradigma de les relacions més tradicionals que havíem tingut fins ara i també la manera de tenir una aventura.
— Què ha volgut reivindicar?
— 'Paraules que tu entendràs' és un elogi de la maduresa. Volia explicar una història i no donar lliçons morals. Posats a provocar, he volgut dir que els amors llargs són revolucionaris. Avui, que és molt fàcil fugir al primer entrebanc, val la pena veure que l'amor no és només un sentiment que es va diluint amb el temps, sinó que és una habilitat que es pot entrenar, igual que fem natació o anem al gimnàs. Si destinéssim els mateixos esforços a sembrar l'amor en la parella que tenim, potser seria una cosa més durable. El desig és efímer. La flama no es pot mantenir encesa permanentment 20 o 30 anys, però es pot transformar l'amor a mesura que et fas gran.
— A més, fa aquest elogi a la maduresa amb tres parelles molt diferents.
— Una parella que quan comencen la novel·la ja descobrim que està al llindar del penya-segat. Una segona parella més estàndard, de felicitat més calculada. I una tercera que es vanta de ser una parella oberta. Veurem com els hi va a cadascuna durant l'any que recull la història. En aquest sentit, un estudi de la Universitat de Kansas va concloure que un 57% dels homes i un 52% de les dones han tingut, com a mínim, una aventura, Si més de la meitat de nosaltres fem això, vol dir que és un tema que, encara que sigui tabú, existeix.
«Un autor posa coses seves en tots els personatges»
— Què hi ha de vostè en els personatges de la novel·la?
— Un autor posa coses seves en tots els personatges. Aquí hi ha un personatge que es diu Xavi, que és alt, gros i calb. Jo no sóc arquitecte, però admiro la seva feina. Les ferides obertes que protagonista, la Mara Lincoln, potser també. El Darín és periodista. Jo també ho sóc. Els autors, qui més qui menys, de la motxilla de bagatge i experiències, agafem a la nostra conveniència per posar-la en diferents personatges.
— Hi ha novel·listes que són asèptics i a les seves novel·les no hi apareix mai el sexe. A 'Paraules que tu entendràs' sí que hi ha diverses escenes de sexe.
— No tindria sentit fer una novel·la sobre relacions de parelles i aventures i fer una el·lipsi, com fa el cinema, en escenes de llit. A més, com a autor, és un repte per mi descriure-ho tot: paisatges, ciutats, persones i, també, escenes eròtiques. Quan un autor s'hi posa o surt massa cursi o massa barruer o massa de manual d'anatomia. En literatura, la diferència està en els detalls. I he volgut, igual que detallo el paisatge de Venècia, fer-ho també en les escenes eròtiques. Però, que quedi clar, no són les 'Cinquanta ombres d'en Bosch'.
— L'arquitectura és una part important del llibre. Què hi veu en ella?
— Tinc admiració pels arquitectes. Vull que els meus personatges, igual que en les meves altres novel·les, vagin en la recerca de la bellesa. I l'arquitectura ho és. La bellesa, si ens emociona, ens fa més feliços. I en la vida, el que volem és allargar-la tant com puguem i ser feliços. A més, els arquitectes tenen quatre virtuts que jo voldria tenir: són imaginatius, són detallistes, tenen visió de futur, perquè miren que la seva obra com aguantarà el 2050 o 2070, això ho trobo fascinant, i, com a quarta virtut, tenen voluntat de transcendir, perquè la seva obra quedarà quan ells ja no hi siguin, Aquesta és l'única forma d'immortalitat.
— Dobles cares, mentides, infidelitats, el joc de les veritats. Ha posat els personatges en situacions molt compromeses. S'ho ha passat bé?
— El rusc de personatges ha de ser divers i diferents entre ells. Els personatges tenen prismes. Tots som un joc de miralls, com aquells tres miralls dels ascensors antics. Tenim tres cares: com són, com ens veuen els altres i com voldríem que ens veiessin. Els personatges, si són plans, malament rai. Han de tenir arestes, dubtes i sentiments, perquè els personatges de ficció són persones, s'han de semblar a les persones, que tenim arestes, dubtes i no tenim la certesa sobre totes les coses.
— Molta gent quan es defineix diu que és una persona sincera. Darrerament li he sentit dir que la sinceritat està sobrevalorada.
— Sí, i més en el món de la parella. Allò de 'ens ho direm sempre tot' ha ensorrat moltes parelles i molts matrimonis. Aposto per un ús calculat de la veritat. No cal dir-ho sempre tot. Cal mantenir sempre coses en secret, que no les sàpiga ningú més. I ningú, vol dir ningú. En aquest sentit, en allò de les dues mitges taronges no hi crec. Som dues taronges, som complets i un no ha d'enroscar-se en l'altre. M'agrada trencar dogmes. I aquest n'és un.
— Hi ha un contrast de professions entre els personatges masculins i femenins. Ells tenen treballs més d'oficina, elles tenen treballs més a l'aire lliure i aventurer. Què hi buscava?
— És una cosa volguda. El contacte amb la naturalesa: una paisatgista, una fotògrafa i una organitzadora de viatges de luxe. Reivindico el fet d'aixecar els ulls de la punta de les sabates i de les pantalles i mirar amunt. La Mara fa cal·ligrafia, que és un retorn a les coses fetes a mà, Ens hem de retrobar amb les coses fetes a poc a poc, amb el món i la naturalesa.
— Entremig de les diferents històries de parella, hi trobem una trama de blanqueig.
— Per deformació professional i perquè vaig fer tres novel·les amb un periodista investigador com a protagonista, sempre m'ha agradat mantenir alguna trama negra per fer patir el lector. A la novel·la, el lector pateix pels sis protagonistes, però també per aquesta història que afecta el Xavi Vera, l'arquitecte, que quan rep l'encàrrec de la seva vida, es topa amb un però. A més, la corrupció ho impregna tot a les nostres vides.
«Els personatges no parlen de política, però els gestos els delaten»
— Per què el pacte dels personatges per no parlar de política?
— Vaig començar a escriure la novel·la coincidint amb tots els fets de setembre i octubre del 2017, l'aplicació del 155, les eleccions. Jo estava molt enrabiat, emprenyat i indignat amb el que havia passat i el que havíem vist. Era difícil posar-se a escriure i no vaig voler que la Història contaminés la meva història. La Història que s'escriurà als llibres estava succeint mentre jo escrivia. Ja em va contaminar prou a mi i no volia que contaminés els meus personatges i el 'Paraules que tu entendràs'. També s'ha de dir, que els personatges no parlen de política, però els gestos els delaten, com quan la paisatgista ha d'enjardinar la casa de l'Empordà i ho fa de color groc perquè és el color de la llibertat.
— Obre el llibre amb una cita de C. S. Lewis: «No pots tornar enrere i canviar l'inici, però pots començar on ets i canviar el final». En la situació actual que ens trobem ara a Catalunya, tots aquells que tenen responsabilitats polítiques haurien de llegir-la i aplicar-la?
— L'haurien d'aplicar, sí. El que ha passat fins ara no ho poden canviar, però a partir d'ara sí. Però no els veig ni prou responsables, ni prou llestos, ni prou empàtics, ni prou generosos, per saber-ho fer.
— I per acabar, una pregunta de futbol. Com veu el Barça aquesta temporada?
— Hem fet dos grans fitxatges que són el De Jong i el Griezmann, que poden marcar la diferència en un equip molt bo que ja teníem. Ens faltava aquest geni al mig del camp que desequilibrés, que és el De Jong, i aquest davanter d'equip, que és el Griezmann. N'hem tingut de més talentosos i brillants, com el Neymar, però que no treballen per l'equip com ho fa el francès.