Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

ERC Reus recorrerà la causa del 3-O perquè l'assumeixi el TSJC

La portaveu local del partit, Noemí Llauradó, també és diputada al Parlament i, per tant, aforada

Imatge d'arxiu de Noemí Llauradó, portaveu d'ERC a Reus
Imatge d'arxiu de Noemí Llauradó, portaveu d'ERC a Reus | Cedida

 

ERC de Reus considera que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui hauria d'assumir la causa del 3-O. Noemí Llauradó, portaveu local del partit, és també diputada al Parlament de Catalunya i, per tant, aforada. Aquesta condició implica que hagi de ser el TSJC qui resolgui la causa i no el jutjat de primera instància número 2 de Reus, que és qui la porta fins ara i qui ha decidit arxivar-la per a tots els imputats excepte els cinc que ho estan en condició de portaveus polítics municipals.

La defensa d'aquests cinc portaveus i regidores la coordina Ramon Marcer, lletrat del col·lectiu d'Advocats Voluntaris de l'1-O. Malgrat que algun dels portaveus a qui s'acusa d'un delicte d'odi han incorporat, també, advocats propis, la coordinació general de la defensa la gestiona Marcer. És ell, expliquen des d'ERC, qui presentarà el recurs perquè sigui el TSJC qui es pronunciï sobre la causa.

La defensa vol suspendre la causa i que s'acabi arxivant

El recurs no vol, només que sigui el TSJC qui resolgui el cas, sinó que també al·lega que cal arxivar la causa per a totes les parts —bombers, treballadors d'un gimnàs i dos membres del plenari ja han vist com se'ls arxivava— perquè consideren que els fets imputats no constitueixen cap delicte i, en el cas de Noemí Llauradó, ho considera una persecució política. De fet, el recurs també posarà sobre la taula la possibilitat de suspendre la causa per als imputats que hi queden fins que no es decideixi si és el TSJC qui l'assumeix o no.

La causa contemplava una acusació de delicte d'odi per als cinc membres del plenari de Reus que, el 3 d'octubre del 2017 van signar un 'manifest per la convivència'. Entre altres peticions, algunes a la ciutadania en general, n'hi havia una dirigida als agents de la Policia Nacional que s'allotjaven a Reus. Es recordava que l'operatiu que els havia dut a la capital del Baix Camp era el que havia d'impedir el referèndum de l'1 d'octubre i que, havent passat dos dies de la data de l'operatiu, podien tornar a les seves destinacions per tal de contribuir, també, a calmar els ànims.