ERC-Compromís per Valls a l’Ajuntament de Valls demanarà que la ciutat posi el nom de Neus Català, Conxita Grangé, o de la resta de republicanes deportades i perseguides pel nazisme i feixisme a un carrer o espai municipal. Esquerra farà la proposta per mitjà d’una moció que presentarà en la sessió plenària que tindrà lloc dilluns vinent, 28 d’octubre.
La moció sol·licita que s’instal·li una placa on s’expliqui la seva biografia, seguint els criteris que marca la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Alhora, Esquerra vol que es realitzin campanyes de difusió sobre la vida i dificultats de les dones als camps nazis, com el cas de Neus Català i Conxita Grangé, així mateix com d’altres dones deportades i perseguides pel feixisme. Els acords es traslladaran a la Generalitat de Catalunya i a l’associació Amical de Ravensbrück.
La moció recorda que entre 1939 i 1945 més de 9.300 persones republicanes catalanes i espanyoles van passar pels camps de concentració nazis. D'aquestes, prop de 5.200 van perdre la vida i unes 3.800 van aconseguir sobreviure. Un total de 334 figuren com a desaparegudes. El camp de concentració de Ravensbrück, va ser l’únic pensat i dissenyat per a dones i infants, i hi van morir 92.000 persones. És el camp on van fer cap la majoria de les dones republicanes catalanes. Dues d’elles són la Neus Català i la Conxita Grangé.
Neus Català va ser deportada el 1944 a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg. Va ser presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació el 2005. És Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d’Or al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015). Va morir el passat 14 d’abril de 2019, als Guiamets, el seu poble natal.
Conxita Grangé va ser l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va rebre moltes condecoracions al llarg de la seva vida, la Legió d’Honor de la República francesa, la Medalla al Mèrit Nacional, la Creu de Guerra, la Medalla de la Resistència i la Medalla Militar. Conxita ens va deixar el 27 d’agost de 2019 a Tolosa de Llenguadoc, la ciutat on va viure i on va retornar després del seu internament al camp de Ravensbrück.