Els eriçons marins encara que semblin molt tranquils son els principals depredadors dels coralls, les algues i algunes altres especies vegetals dels boscos marins. Cada vegada hi ha més al fons marí i la seva voraç fam està aniquilant aquest ecosistema, entre altres detonants com l’augment de la temperatura del mar i algunes tècniques pesqueres agressives.
Un estudi coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC), la Universitat de Western Australia i la Nature Conservation Foundation ha descobert la manera de controlar aquesta espècie. Tan fàcil com aprofitar la por dels eriçons cap als seus depredadors, per salvar els boscos submarins.
L'estudi, que es va publicar aquest dimarts a la revista científica 'Ecology', va examinar com la por dels eriçons de mar a ser depredats canviava a mesura que aquests creixien, i van poder mesurar la resposta dels eriçons amb depredadors i sense ells, a través de les mossegades que deixen a les roques dins i fora d'una reserva marina.
Els investigadors s’han adonat d’aspectes molt interessants. Dins l’espai protegit, l'abundància de peixos depredadors és molt més elevada que a fora, ja que no hi ha pesca. Això provoca que els eriçons de mar no s'aventurin a sortir tant dels seus refugis per alimentar-se. A més, els investigadors van comprovar al laboratori que els eriçons sotmesos a senyals químiques dels seus depredadors menjaven menys.
La por controla la gana dels eriçons de mar i els efectes perjudicials
Albert Pessarrodona, primer autor del treball, compara la por d’aquests animals marins amb la dels cérvols als llops, perquè els herbívors es mantindran més amagats per no ser caçats i això manté els prats i boscos en estats més madurs i més biodiversitat.
L'estudi va observar que no tots els eriçons de mar s'espanten de la mateixa manera. Curiosament, eren els eriçons de major mida els que més por mostraven davant els depredadors. El doctor Jordi Boada, coautor de l'estudi i investigador del CEAB-CSIC, diu que aquest fet té gran transcendència perquè els eriçons de talla gran són els que tenen una major capacitat d'ingerir algues i, per tant, són els que poden tenir un paper més perjudicial per als boscos d'algues.
Per efecte de la pesca descontrolada i l’amenaça de l’escalfament global, els depredadors dels eriçons van desapareixent i aquesta espècie creix desmesuradament devorant els boscos d’algues i coralls de tot el món. Es un fet que passa a la costa mediterrània i altres punts del món com Austràlia.
Reduir els deserts submarins
En aquest sector d’Oceania, han causat la destrucció de boscos submarins de grans zones de la costa est. De fet, recentment, el govern local i el sector pesquer han invertit 5,1 milions de dòlars per a minimitzar la formació de deserts submarins i protegir les reserves de pesca. Per a que no s’escampin els deserts de vegetació al fons marí, els investigadors volen aprofitar aquests resultats «per conservar les poblacions de depredadors en bon estat i mantenir els eriçons de mar amb por per una bona salut dels valuosos boscos submarins».
Per una altra banda, cal localitzar els deserts submarins per poder-los repoblar de peixos i algues. En aquest sentit, els investigadors espanyols han iniciat un projecte de ciència ciutadana per trobar i fer seguiment d’aquests espais, devorats pels eriçons, a tot el món. Tothom pot participar a: www.observadoresdelmar.es