Tal com explica el President de la Diputació, Josep Poblet, les ermites i santuaris de Tarragona són referències de paisatge, cultura i lleure, a més de religiositat. Els antropòlegs assenyalen que si bé les esglésies i catedrals són el domini de la jerarquia eclesiàstica, ermites i santuaris ho són dels fidels. Llocs d'aplec i romiatge que esdevenen emplaçaments de sociabilitat a més de punts de trobada litúrgica.
10 ermites i santuaris de Tarragona i la seva demarcació
L'obra de Domènec Ribes i Mateu publicada per la Diputació, doncs, se'ns apareix amb una gran importància al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Una ermita és un edifici religiós de petites dimensions, normalment als afores de les concentracions urbanes. Cada poble en sol tenir una de referència i aprofitem el llibre per destacar-ne una a cadascuna de les 10 comarques de la demarcació —que ningú no se'ns enfadi— com la més significativa.
1. Alt Camp — Mare de Déu de Montserrat (Montferri)
Començat a construir el 1925, aquest Santuari pretenia ser el lloc de culte a la Moreneta a Tarragona. Se li encarrega a l'arquitecte Josep M. Jujol, però s'interromp l'edificació el 1931 i no es reprèn fins el 1990 amb maons de ciment i grava del riu Gaià.
El santuari s'alça en un petit turó entre les vinyes de Montferri, en un estil plenament modernista català i ple de simbologia, des d'una nau a l'edat de Crist passant pels castells dels Xiquets de Valls.
2. Baix Camp — Mare de Déu de Paretdelgada (La Selva)
Edificada sobre les restes d'una vil·la romana, aquesta famosa ermita a la Selva del Camp es va fundar el segle XII i construida al llarg dels segles en els diversos estils del gòtic, el Renaixement i el barroc, i és també víctima d'incendis i vandalismes que reclamen més d'una reconstrucció. A l'interior hi trobem empostissats de fusta en una planta rectangular.
També hi destaca els frescos de la nau del cambril de Josep Grau-Garriga, de 1967, una època on l'ermita o santuari de Paretdelgada es va convertir en focus de la resitència antifranquista i catalanista al Camp de Tarragona.
3. Baix Ebre — Sant Roc (Paüls)
Una ermita de relativa senzillesa però emplaçada en un paratge privilegiat com és el Parc Natural dels Ports de Tortosa. Una obra popular del segle XIII d'aparença sòbria que és un punt de pelegrinatge conegut a tota la comarca.
Cada 16 d'agost, el veïns de Paüls s'hi reuneixen per celebrar la festivitat de Sant Roc, amb ballades de jotes i les peculiars corres, unes curses populars que consisteixen en fer tombs a l'ermita al toc de la música. Les taules i bancs de pedra on dinen les famílies aquest dia s'anomenen corros i passen de generació en generació.
4. Baix Penedès — Sant Miquel de Segur (Calafell)
A Calafell, hi podem trobar aquesta ermita romànica del segle XIII. En plena costa i zona turística però en un perfecte estat de conservació. Datada de 1238, era la capella privada dels senyors de Segur, dedicada a Sant Miquel i a santa Maria.
Arquitectònicament, en destaca una capçalera original, amb dos absis amb volta de quart d'esfera juxtaposats. La porta principal és un elegant arc de mig punt i tot el conjunt conforma un edifici de gran sobrietat i bellesa.
5. Conca de Barberà — Sant Magí de la Brufaganya (Pontils)
Una de les ermites més conegudes de la Conca de Barberà, segons la llegenda, edificada on Sant Magí va ser martiritzat. Se sap que hi havia una església com a mínim des de 1204 però el temple actual data del segle XVIII a l'època del barroc.
Segons la tradició, Sant Magí va fugir de Tarragona perseguit pels romans al segle III, i va remuntar el Gaià fins al seu naixement. Allà s'hauria amagat en una cova de la Brufaganya. Els soldats romans el van arrossegar fora i el sant va fer brollar aigua del terra perquè estaven morts de set. Però no se'n van apiadar i el van degollar allà mateix, al mateix lloc on s'erigeix avui el santuari.
6. Montsià — Santa Maria dels Àngels (Ulldecona)
Una de les tres ermites singulars d'Ulldecona, terra de frontera i per tant plena de torres de guàrdia i santuaris, és la de Santa Maria dels Àngels. L'església va ser la capella de l'orde dels Hospitalers i compta amb dues grans torres, una de quadrangular i una de cilíndrica. Va fer la funció de santuari fins ala desamortització dels béns de l'Església de 1835.
És plenament d'estil romànic i encara avui s'hi veuen traces de l'antic castell que l'envoltava. Des de la seva esplanada es domina tot el poble i la plana del Montsià fins al mar. Un conjunt fortificat que també es coneix com a Castell d'Ulldecona.
7. Priorat — Sant Gregori (Falset)
Obra popular i relativament recent, el 1928 es construeix aquesta peculiar ermita rupestre que aprofita una balma de roca rogenca. Tot i això, hi ha evidències de què va ser un lloc ja habitat des del Paleolític i que al final del segle XVI ja hi havia un santuari.
La gent de Falset hi va en romiatge en devoció a Sant Antoni, tot i que l'ermita està dedicada a Sant Gregori. La petita construcció està integrada a la mateixa pedra de la muntanya.
8. Ribera d'Ebre — Santa Magdalena de Berrús (Riba-roja)
Antiga església de Berrús, un poble que va desaparèixer sota les aigües del pantà de Riba-roja d'Ebre. L'any 1962 el santuari va ser desmuntat i reedificat en un turó proper. El temple data del segle XIII i va pertànyer als templers i als hospitalers.
Berrús va ser abandonat ja al segle XIX. Era una població dedicada al comerç fluvial, ja que estava situada a la zona de confluència de l'Ebre i el Matarranya. Actualment els pobles veïns de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Riba-roja encara hi van anualment en romeria.
9. Tarragonès — Mare de Déu del Loreto (Tarragona)
Una de les ermites més singulars i conegudes de Tarragona és la del Loreto, més coneguda entre els tarragonins com a Llorito. Es troba en un turó prop de la ciutat i hi ha hagut diverses edificacions religioses al llarg dels segles.
El temple actual es va construir el 1956, dissenyat per l'arquitecte Joan Zaragoza, que es va inspirar en l'aviació: l'església és com un hangar i el campanar com una torre de control. al seu voltant hi ha una àmplia zona de pícnic popular entre els tarragonins.
10. Terra Alta — Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa)
Aquest santuari barroc és l'ermita de referència dels gandesans i de bona part del sud de la Terra Alta. Edificada en un estret que el riu Canaletes travessa al costat de la serra de Pàndols, enmig de les famoses fonts termals.
Es diu que la imatge de la Verge va aparèixer a la font del Xorros, on brolla l'aigua a més de 25 graus tot l'any. S'hi van construir diversos temples i l'actual data de 1753.