Es presenta aquest divendres 3 de maig al vespre, a la planta noble d'Òmnium Cultural a la Plaça Prim de Reus, el llibre Ernest Lluch: biografia d'un intel·lectual agitador, obra de Joan Esculies que serà introduit pel regidor de Promoció Econòmica Marc Arza. Esculies és un escriptor i historiador que s'ha caracteritzat els darrers anys per retratar en documentades però amenes biografies les vides polítiques de figures clau de la història recent de Catalunya. De Prat de la Riba a Tarradellas, passant per Josep Andreu Abelló, convertint-se en un dels estudiosos dels anys 30 i la postguerra més llegibles i creïbles, com mana la tradició historiogràfica anglòfila.
Ara li ha tocat el torn a Ernest Lluch, l'intel·lectual i polític socialista assassinat per ETA l'any 2000, del qual el final tràgic n'ha ocultat sovint una biografia rica i intensa. El llibre ha rebut el Premi Gaziel que atorguen la Fundación Conde de Barcelona, òrbita de La Vanguardia, i la Fundació RBA, editorial que el publica. Ha rebut elogis unànimes, en part perquè el personatge de Lluch, catalanista moderat i dialogant, és molt enyorat en aquests temps convulsos i en part per la bona feina i documentació de Joan Esculies, un escriptor que conjunta rigor històric i un estil brillant, tot explicant el context polític i social a través de les vides dels biografiats.
Un intel·lectual que feia política
Lluch es va caracteritzar per una vida intensa i per deixar en tots els escenaris una gran petja. S'involucrava a tot arreu i a tot arreu hi va deixar amics. El seu àmbit acadèmic predilecte va ser el Pensament Econòmic i la seva vida va acompanyar la seva obra. Va estudiar a Barcelona amb Fabià Estapé com a mentor. Fa ser un dels fundadors del PSC i va intentar, amb menys fortuna, reproduir el moviment amb el PSPV a València en una estada que es va allargar 7 anys. Va ser Ministre de Sanitat i el màxim artífex del sistema de Salut de què disposem.
Més tard la direcció del PSOE el va apartar del centre de decisió i es va refugiar al rectorat de la Universitat Menéndez y Pelayo, que és on va ser més feliç. El seu últim destí vital va ser el País Basc, on també va deixar pòsit. Tant va influir en la societat basca, poc permeable en essència als forasters, que ETA el va matar de dos trets quan anava a treure el cotxe del pàrquing de casa seva.
Joan Esculies ha recorregut totes aquestes etapes, però negant aquesta impressió que la gent tenia d'ell de tastaolletes. Segons l'historiador, tota la seva acció política i intel·lectual es movia per una mateixa voluntat unitària d'influir i millorar el país en què creia. El llibre, i la xerrada d'Òmnium, són una magnífica ocasió per acostar-s'hi.