Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Un empleat en un laboratori de Beijing, a la Xina, el 14 de maig de 2020

L'escàndol de la hidroxicloroquina, destapat per investigadors de Barcelona

Els investigadors van comprovar que les dades publicades en alguns estudis eren falses

Laboratori
Investigadors de Barcelona destapen el gran escàndol de l'empresa 'Surgisphere' | Catalunya Diari

La  hidroxicloroquina (HCQ), un fàrmac utilitzat per prevenir i tractar els casos de malària, s'ha convertit en el medicament més polèmic arran de la pandèmia del coronavirus. Davant la incertesa de l'eficàcia d'aquest fàrmac contra la Covid-19, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va paralitzar un gran assaig clínic fet amb HCQ, tot i que posteriorment el van reprendre i molts hospitals d'arreu del món reconsideraven l'ús d'aquest medicament en pacients amb Covid. Els primers resultats publicats per la Universitat d'Oxford, però, apunten que l'HCQ no és eficaç.

La revista mèdica 'The Lancet' va publicar un estudi on qüestionava l'ús de l'HCQ contra el coronavirus, i de seguida tres investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona  (ISGlobal), Carlos Chaccour, Joe Brew i Alberto García-Basteiro, van comprovar que les dades publicades en aquest no eren fiables

Ús de dades falses en estudis

El primer que va fer sospitar a l'investigador Carlos Chaccour va ser que l'estudi es basava en dades d'una petita empresa de Chicago, 'Surgisphere', on asseguraven tenir informació de 96.032 pacients de 671 hospitals de tot el món. En aquest alertaven de possibles efectes secundaris de l'HCQ que podien afectar el cor, per la qual cosa asseguraven que els malalts que eren tractats amb aquest fàrmac tenien més risc de morir. 

El mateix investigador, expert en malària, també va recopilar dades sobre l'ús de la ivermectina en contagiats de coronavirus. Un altre estudi basat en dades de 'Surgisphere' assegurava haver identificat a 52 pacients tractats amb ivermectina en tot el món fins a l'1 de març, la qual cosa resultava estranya perquè abans d'aquesta data gairebé no s'havia començat a utilitzar aquest medicament. El que més va sorprendre era que 3 d'aquests 52 pacients eren d'hospitals d'Àfrica, quan només hi havia 2 casos diagnosticats al continent. A més, suposadament 'Surgisphere' recull dades procedents d'hospitals amb sistemes de registre electrònic de la informació dels pacients, però a l'Àfrica gairebé cap hospital compta amb aquesta tecnologia. 

Es va publicar també un estudi basat en dades de 'Surgisphere' a la revista 'The New England Journal of Medicine', on avaluaven l'efecte de fàrmacs contra la hipertensió en pacients amb Covid. Aquí tampoc quadraven els números, ja que asseguraven tenir dades de 1.790 pacients d'hospitals d'Espanya fins al 15 de març, quan en aquesta data, la suma dels set hospitals espanyols amb més contagiats no arribava a aquest nombre. 

Carlos Chaccour, també investigador de l'Institut de Salut Tropical de la Universitat de Navarra, assegurava que «han estat uns dies bojos. A mesura que revisàvem les dades, més surrealista semblava tot». 

Retirada de les publicacions

Tornant a l'estudi de la  hidroxicloroquina, altres investigadors també hi van trobar errors considerables. El diari britànic 'The Guardian' va dedicar tres periodistes de Washington, Londres i Melbourne a investigar aquest cas, i van detectar novament que havien utilitzat dades falses. Suposadament l'estudi es basava en les dades de 600 pacients d'Austràlia, però la corresponsal de Melbourne va contactar amb els set hospitals més importants del territori i en cap d'ells sabien res ni havien sentit a parlar mai de 'Surgisphere'. 

El passat 2 de juny, 'The Lancet' i 'The New Englnd Jounal of Medicine' van advertir que els estudis estaven sent revisats, i dos dies més tard els autors d'aquests van sol·licitar que es  retiressin les publicacions. «No podem certificar la veracitat de les dades», reconeixien a la carta enviada a 'The Lancet'. 

Els investigadors de l'ISGlobal adverteixen que aquests estudis han estat enormement perjudicials, i que «en situació d'emergència sanitària, és urgent accelerar la disseminació de dades que poden ser valuoses per salvar vides», assegura Carlos Chaccour. El també investigador García-Basteiro manifestava que «és millor esperar a tenir resultats consistents  que precipitar-nos amb investigacions que no s'han realitzat ni revisat correctament. Aquesta és segurament la lliçó més important d'aquest episodi».