L'escola pública Joaquim Ruyra de l'Hospitalet de Llobregat ha trencat amb totes les teories que afirmen que els resultats escolars d'un nen guarden relació amb el nivell de formació que tenen els pares, especialment la mare. Es tracta d'una escola pública sense cap mena de disseny ni tecnologia punta. En aquest vell edifici de l'any 1974, «cada dos per tres s'ha de fer una reparació», explica Raquel García, directora de l'escola, a El Periódico. «Els nostres resultats no son qüestió d'atrezzo», comenta.
El Joaquim Ruyra és un centre on el 90% dels estudiants són d'origen estranger i més del 95% reben una beca de menjador. Però això, no vol dir res. Gràcies a treballar com una comunitat d'aprenentatge on les famílies juguen un paper fonamental i a una bona planificació per part dels docents, l'escola ha aconseguit portar la contrària a «pràcticament tots els autors que s'han dedicat a afirmar que el pes sociocultural de les famílies sobre l'educació dels fills és determinant», afirma Joaquim Prats, catedràtic de la Universitat de Barcelona i expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.
«Totes les teories del determinisme educatiu que s'han anat construint en els últims temps, alimentades sobretot per informes com el PISA, s'enfonsen en aquesta escola», explica Prat. Una de les claus de l'èxit ha estat estructurar les classes en activitats de 20 minuts, el temps que es manté la màxima atenció i s'aconsegueix un millor rendiment. A part, als alumnes no se'ls hi mana deures per fer a casa, només en casos on el professor creu que un alumne ho necessita.
I així és com els resultats dels alumnes en les proves de competències bàsiques de primària que realitza la Generalitat són iguals, fins i tot millors, que els de qualsevol escola d'elit catalana. «Estan molt per sobre de la mitjana catalana, en la línia dels col·legis privats de més prestigi de Catalunya», destaca Joaquim Prats.