L’Escola Institut Mediterrani de Tarragona ha aconseguit gairebé eradicar l’absentisme escolar. Gràcies a un programa pedagògic que preveu l’entrada a les aules dels pares i mares han aconseguit guanyar-se la confiança de les famílies. El centre, situat al barri de Campclar, té a dia d’avui aproximadament un 70% d’alumnes d’ètnia gitana i un 25% d’origen marroquí.
Des del curs 2011-2012 fins avui l’absentisme, un dels grans problemes que tenia l’escola, ha passat del 50% a situar-se entre el 5% i el 7%, nivells considerats «normals», segons asseguren des de la direcció del centre. Des de fa dos cursos, a més, han obtingut la capacitat d’impartir classes d’ESO, un factor que ajuda els estudiants a continuar el vincle amb el centre, a sentir-se més segurs i a millorar els resultats acadèmics.
L'escola partia d'una situació delicada
La directora de l’escola, Cristina Lara, recorda que abans d’iniciar el projecte anomenat Comunitat d’Aprenentatge «l’escola estava en una situació delicada» per l’elevat nombre d’estudiants que faltaven a classe. La situació «representava problemes de convivència, de cohesió general del centre i amb les famílies», a més de no permetre avançar en els resultats.
La directora d’aleshores, Maite Minguillón, va buscar altres col·legis amb situacions similars i veure quines solucions havien adoptat, fins que va trobar a Albacete un cas equiparable que havia desenvolupat el projecte Comunitat d’Aprenentatge, un mètode «amb evidències científiques» de la seva vàlua, assegura Lara.
Des de l’any 2012 van començar a obrir l’escola a les famílies. Primer fent una diagnosi conjunta de la situació i decidint cap on havia d’anar el centre. «Els pares van manifestar el desig de canvi i el primer que calia fer era que portessin els nens cada dia a l’escola», exposa la directora, que afirma que va ser clau obrir les aules perquè els progenitors poguessin veure què hi passava a dins. «Com que hi havia desconfiança, calia que veiessin com treballa el mestre i què passa dins la classe. Quan l’obres el familiar entra i veu que es treballa per l’excel·lència educativa i per la millora dels resultats. A quin pare no li agrada això?», pregunta Lara.
Vuit hores setmanals d'acompanyament familiar
Des d’aleshores han implantat un sistema pel qual des de P-3 fins a segon d’ESO es destinen dues hores al dia de dilluns a dijous perquè les famílies puguin acompanyar els seus fills dins la classe. En diuen «grups interactius» i treballen conjuntament per realitzar les activitats que proposa el professorat. «La professora explica què s’ha de fer però en realitat els nens són els que ens ajuden a nosaltres a fer els deures», assegura Juana Fernández, mare d’una alumna de sisè de primària, que a més assumeix responsabilitats a l’AMPA des de fa uns quants cursos.
Laila Akkouj, que té tres infants a l’Escola Mediterrani, ho viu de manera similar: «Són els nens els que em demanen que entri a classe amb ells, i entre els mateixos nens empenyen els diferents pares perquè els acompanyem», relata Akkouj. Els avenços han estat tan grans que fins i tot «ara les famílies truquen per dir que el nen ha d’anar al metge i porten el justificant. Això abans era impensable», reconeix Rosana Varas, cap d’estudis.
També s’han desenvolupat comissions mixtes entre pares i mestres que permeten detectar casos d’absentisme i posar-hi remei. «Si hi ha algun cas, parlem amb la mare que ens ajuda i és ella qui parla amb els alumnes o amb les famílies per saber què passa», concreta Lara.
Per aconseguir aquestes fites la direcció del centre ha tingut el suport del Pla Integral del Poble Gitano, que guia els docents en com resoldre possibles situacions de conflicte i s’encarrega de la gestió del Casal d’Estiu, amb el qual els joves poden fer activitats lúdiques i acadèmiques el mes de juliol. També faciliten l’assistència d’alumnes i graduats universitaris d’ètnia gitana a l’escola perquè els escolars i els progenitors tinguin referents en els quals emmirallar-se. «És molt important tenir expectatives altes vers ells. Si el mestre impulsa, el nen es creu important. I també cal parlar amb els pares i dir-los que el nen val molt i no ha de deixar els estudis. S’ho han de creure», emfatitza Varas.
La resposta dels joves, molt bona
I els joves sembla que responen molt positivament. «Vull fer batxillerat i després anar a la universitat i estudiar alguna cosa de tecnologia o robòtica», explica Khalifa Majluf, alumne de 1r d’ESO. L’opinió la comparteixen Carmen Ubal i Mohammed Ghaddari, de 2n. Tenen clar que el seu futur passa pels estudis i es mostren molt satisfets de l’educació que reben. Una de les característiques és que la ràtio d’estudiants per aula és força inferior a la d’altres centres, ja que es tracta d’una escola d’alta complexitat.
En el cas de l’institut són cinc alumnes a 1r i nou a 2n. «Hi ha avantatges i inconvenients», alerta Majluf, però en línies generals els aspectes positius pesen més. «A classe estem tranquils i si tenim dubtes el professor ens ho pot repetir», exposa ell mateix. Ubal completa la sentència indicant que «acabem més ràpid i podem avançar deures».
Aquest curs tan sols s’imparteix fins a 2n d’ESO. El vinent tocarà 3r, i d’aquí dos, 4t; completant-se així la creació de la vessant d’institut. Aquest creixement sostingut ha comportat un increment del claustre, que s’ha d’integrar en una dinàmica diferent de l’habitual. «Als nous professors al juliol ja els hi fem una formació inicial perquè sàpiguen en què consisteix el projecte, quines evidències científiques hi ha darrere i quines són les actuacions educatives d’èxit. I a partir del setembre, els anem sensibilitzant i conscienciant sobre què implica el projecte», detalla la directora, Cristina Lara.
Durant els darrers anys els progressos han estat constants. Els pares i mares, perfectament integrats en la dinàmica del centre, van demanar poder fer classes d’anglès extraescolar, ja que en un barri obrer com Campclar moltes famílies no es poden permetre pagar una acadèmia o professors particulars de llengua estrangera. També van demanar poder començar a fer música i millorar les instal·lacions del laboratori, així com realitzar classes de robòtica.
A poc a poc tots aquests somnis s’han anat complint, en bona part gràcies a l’ajuda de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), que depèn de l’Ajuntament de la ciutat i que ha aportat recursos per poder dur a terme aquestes activitats. Tot plegat ha ajudat a millorar els resultats educatius «d’una manera lenta però progressiva», detalla Lara. «Començàvem molt sota mínims i fins a dia d’avui hem pujat molt, però encara ens queda feina per fer», conclou la directora.