Acte central de l'Any Vidal i Barraquer a Cambrils. En la data en què es complien exactament cent-cinquanta anys del naixement de l'il·lustre cambrilenc, el Santuari de la Mare de Déu del Camí es va omplir de gom a gom per celebrar i homenatjar la figura del conegut com a Cardenal de la Pau, demostrant que el seu símbol segueix encara vigent gairebé vuitanta anys de la seva mort.
Als primers bancs de l'església, la presència de les màximes autoritats provincials, entre elles el President de la Diputació de Tarragona, L'Arquebisbe i el Pare-Abat del Monestir de Poblet. Organitza pel Comissionat de l'Any Vidal i Barraquer, Josep Maria Panicello, i conduït per l'Alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza. L'acte es va dividir en dues parts ben delimitades. En la primera, el monjo de Montserrat, historiador i curador biogràfic de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Josep Massot i Muntaner, va traçar un perfil del cardenal en to llaudatori. Va repassar la vida i la importància de la figura de Vidal en el context de la jerarquia eclesiàstica catalana i espanyola, aprofundint en l'origen del cisma i l'exili del que va ser Arquebisbe de Tarragona.
En la seva conferència, Massot va fer una panoràmica de la vida de Vidal i Barraquer, que es va destacar abans de la guerra per no significar l'Església políticament, tot i ser home de conviccions patriòtiques i catalanistes. Amb el cop d'estat i la victòria del nacionalsocialisme, les coses es van torçar i el cardenal es nega a signar la carta de suport de tots els bisbes espanyols al nou règim feixista. Es veu amb la necessitat d'exiliar-se a Suïssa, on mor pocs anys després, el 1943. Franco no li perdonaria mai la no adhesió, però, i les seves despulles no són repatriades fins després de la seva mort. També intenta que la seva memòria sigui oblidada i no és fins als anys 60, en gran part per la feina divulgadora de Mossèn Muntanyola, que el gest i el personatge del Cardenal de la Pau es reivindica, assolint en el món del catalanisme cristià una categoria de símbol. Josep Massot va aportar en la seva conferència un document inèdit: un article panegíric que es va publicar a la premsa europea en la seva mort i que fins ara no s'havia traduït. També va voler destacar el seu antagonisme amb el Cardenal Gomà, el promotor de la famosa carta, i va prevenir el revisionisme d'algunes noves biografies espanyoles desmitificadores contra les quals es va mostrar bel·ligerant.
En la segona part, la més esperada, quaranta nens cantaires de l'Escolania de Montserrat van fer les delícies de l'auditori cambrilenc amb un repertori que no va passar per alt cap dels pals d'aquest prestigiós i entranyable cor de veus blanques. Des del cant gregorià amb què van entrar a la nau del santuari fins al preceptiu Virolai amb què el van cloure el concert, passant pel Nigra Sum de Pau Casals en honor a la Moreneta, adaptacions contemporànies del Rossinyol i les Muntanyes del Canigó o un molt celebrat Cant del Ocells amb xiulets i un nen refilant des del púlpit. Tot i això, el grau més gran de complaença dels assistents va ser quan els escolans van entonar, en el primer dels bisos, els Goigs a la Mare de Déu del Camí, acompanyada en la tornada per la majoria del públic i aplaudida amb entusiasme.
