La intervenció en el Castell Monestir d’Escornalbou que impulsa actualment la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya vol ser molt més que la transformació d’aquest conjunt monumental. També vol marcar un punt d’inflexió en la revalorització progressiva del seu entorn, sovint poc conegut, com un atractiu natural, cultural, turístic i identitari del Camp de Tarragona i del conjunt de Catalunya. Un espai rural de gran qualitat, amb boscos d’un alt valor ecològic, una diversitat vegetal poc usual, una interessant oferta de turisme actiu i una de les millors talaies sobre la Mediterrània de tota la Costa Daurada.
La transformació del Castell Monestir d’Escornalbou i el seu entorn es farà en diverses fases. La primera du per nom Operació Baronia d’Escornalbou, i ja es troba en fase d’execució. Les institucions impulsores de les actuacions són la Diputació de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, amb el suport dels municipis de la Baronia. Una de les actuacions més destacades fins ara ha estat l’arribada de l’aigua potable per primera vegada a entorn del castell monestir, un fet que s’ha volgut celebrar atesa la seva càrrega simbòlica. L’Operació Baronia d’Escornalbou és un projecte liderat per la Diputació de Tarragona i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, objectiu en creixement i ocupació, eix 6.
La segona fase d’actuacions preveu la restauració del Castell Monestir d’Escornalbou per a usos culturals. Comptarà amb el finançament del Ministerio de Fomento en el marc del programa 1,5% Cultural i, entre altres actuacions, preveu la restauració de l’església i les torres del castell monestir, i la rehabilitació de l’edifici amb l’objectiu d'optimitzar la visita i millorar-ne l’experiència turística.
Un tresor rural
De fet, tots aquests projectes parteixen del convenciment que el territori de l’antiga Baronia d’Escornalbou i els seus municipis són un tresor rural encara per descobrir a la Costa Daurada, en l’interior però a tocar del mar. Els municipis que la integren, a cavall entre les comarques del Priorat i el Baix Camp, són: L’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, la Torre de Fontaubella i Vilanova d’Escornalbou.
Un espai rural de gran qualitat, en tots els sentits, que compta amb un castell-monestir construït al segle XII arran de la conquesta cristiana, en el mateix moment que alguns dels monuments medievals més cèlebres de Catalunya. La història del convent d’Escornalbou és, en origen, la mateixa que la cartoixa d’Escaladei o els monestirs de Poblet i Santes Creus, és a dir, el seu naixement és fruit de la repoblació del territori arran de la conquesta cristiana en el segle XII després de segles d’ocupació sarraïna. Temps després, Escornalbou es convertiria en un important centre de formació de missioners, que van predicar arreu de Catalunya i que, en determinats casos, van establir-se a Amèrica.
Un mirador excepcional
Habitada des que l’home és home, la muntanya d’Escornalbou ha estat una talaia cobdiciada i disputada, que encara avui dia permet una de les vistes més belles d’aquest bocí de la costa Mediterrània. Els sarraïns ja hi tenien situada una torre de vigilància i d’aquí que coneguessin el lloc, precisament, com a “salòquia”, és a dir: torre de guaita. L’erudit Eduard Toda sostenia, a més, que la torre ja havia estat ocupada, com a punt de vigia en temps dels romans. Restes neolítiques, iberes, romanes, musulmanes, cristianes, etc. posen de manifest que la muntanya d’Escornalbou ha estat habitada al llarg de la història.
És, per tant, un mirador excepcional, una muntanya carregada d’història i de llegendes, que ha servit de font d’inspiració a artistes tan universals com Antoni Gaudí o Joan Miró. En el cas de Gaudí, recents investigacions apunten que va ser justament a la Baronia on l’arquitecte va trobar la font d’inspiració que li va permetre idear algunes de les seves obres més emblemàtiques. La presència de Gaudí a Escornalbou està plenament acreditada, mercès a la correspondència que mantenia amb el seu amic Eduard Toda, propietari del castell en les primeres dècades del segle XX.
Un castell romàntic
Un castell monestir que, avui dia, també ens parla de la reinterpretació romàntica i decimonònica del passat medieval, en haver-se convertit, fa cosa de cent anys, en la residència privada d’Eduard Toda, un personatge de pel·lícula, cèlebre, entre altres coses, per haver excavat la primera tomba intacta de l’antic Egipte.
El Castell Monestir d’Escornalbou (igual que Poblet o Escaladei) també va caure en desgràcia arran de la desamortització de Mendizábal del 1835. Si Poblet va renéixer els anys trenta del segle XX i Escaladei no s’ha recuperat mai de l’exclaustració, Escornalbou exemplifica la reivindicació del passat medieval idealitzat que va recórrer Europa en el marc dels moviments artístics vinculats al romanticisme.
En la reconstrucció que Eduard Toda va fer del castell monestir, en el primer terç del segle XX, hi van participar (amb discussions i baralles incloses) arquitectes com Gaudí o Puig i Cadafalch. Per tant, si Poblet mostra, avui dia, la magnitud de l’esplendor medieval i Escaladei ens parla de l’ensorrament del poder terrenal, Escornalbou representa la lliure interpretació de l’Edat Mitjana en mans dels corrents artístics i intel·lectuals de principi del segle XX.
Gran valor natural i ambiental
El d’Escornalbou és un territori que, a més, compta amb espais i boscos d’un gran valor natural i ambiental, que permeten la pràctica del turisme actiu i esportiu a diferents nivells, sigui amateur, professional o familiar. Els boscos i l’entorn natural d’Escornalbou tenen un alt valor ecològic amb una diversitat vegetal poc usual, com és el cas de la presència de la comunitat d’alzina surera (Quercus suber) més meridional de Catalunya.
Diversos projectes que impulsa la Diputació de Tarragona volen convertir aquest espai en un territori «pilot» dins la filosofia FEDER, en tant que persegueix una acció coordinada d’administracions locals de diferents nivells. Es tracta d’un patrimoni natural d’alta qualitat. En aquest sentit, aquest espai natural presenta un elevat potencial de desenvolupament a partir de sectors i àmbits emergents d’oportunitat, com ara el turisme i els serveis, la gestió forestal i les energies renovables.