L'església de Sant Francesc de Reus ha estat una de les que, aquesta Setmana Santa, ha acollit actes adaptats que han volgut cobrir la mancança de processons. El temple, però, no només ha tingut protagonisme aquests dies. Fa tot just dues setmanes van recuperar una imatge de Sant Josep que havien portat a restaurar i de la qual en van rebre una sorprenent bona notícia.
El 2021 és l'any de Sant Josep, motiu pel qual, segons explica mossèn Josep Maria Gavaldà, rector de la parròquia, poder recuperar aquest talla era especialment significatiu. Generalment es troba a la capella, però ara fa quinze dies se la va posar just sota l'altar.
Sorpresa agradable durant la restauració de la imatge
El gremi comarcal de fusters i ebenistes va celebrar-hi la seva missa anual precisament durant la festivitat de Sant Josep. Es tracta de l'entitat que ha costejat la restauració de la imatge, amb uns 700 euros de pressupost. «És d'agrair que hi hagi gent que faci aportacions com aquesta», expressa mossèn Gavaldà.
La celebració, enguany, va servir per mostrar aquesta imatge restaurada. La imatge és obre d'uns tallers d'Olot que, després de la Guerra Civil, van agafar fama a l'hora de crear aquestes talles. Aquesta restauració ha estat obra del Taller Avall de Reus. A l'església de Sant Francesc s'ha rebut com una sorpresa perquè, després de lliurar una imatge monocromàtica, tota daurada, n'han rebut una de policromada, amb més detalls i més fidel a l'original.
Durant la restauració s'ha anat traient la pintura daurada amb la qual s'havia cobert durant l'última reparació que se li hagués fet, «i ha anat sortint l'original», explica mossèn Gavaldà. Es desconeix per quin motiu es va cobrir tota la figura amb pintura daurada, però el resultat de la restauració ha permès recuperar els tons propis de Sant Josep i de Jesús infant.
No només de la pell, els cabells i els ulls, sinó també dels seus vestits. El de Sant Josep, amb tons morats coberts per una túnica marró, i el de Jesús, consistent en una túnica rosada. En tots dos casos s'han trobat, també, detalls daurats a la roba que havien desaparegut. «Tot i l'any de precarietats, vam decidir que seria bo ensenyar-la», i per això es va col·locar davant de l'altar durant els dies forts de la celebració de Sant Josep.
Divendres 19 de març al vespre es va fer la missa anual per a fusters i ebenistes, en la qual van participar, també, la confraria de Sant Josep i Sant Jaume i una representació del govern local. Va ser aquesta eucaristia la que va servir de presentació pública de la imatge restaurada.
500 anys de Sant Salvador d'Horta, que va viure a Reus
Des de fa uns mesos s'està commemorant, a la mateixa església de Sant Francesc, els 500 anys del naixement de Sant Salvador d'Horta, amb especial incidència les darreres setmanes, ja que la festivitat en honor seu és el 18 de març. Salvador Pladevall va néixer a Santa Coloma de Farners el desembre del 1520 i es va fer frare franciscà.
Va viure uns anys, pocs, al convent d'aquest orde religiós que era el que avui son l'església de Sant Francesc i l'Institut Salvador Vilaseca de Reus; de fet, l'església va acollir un dels primers altars en honor seu després que fos beatificat. Va començar la seva trajectòria a Horta de Sant Joan, on després del pas de l'aleshores frare franciscà en va quedar el nom en un convent.
Allà hi va viure uns dotze anys, «i feia molts miracles, molta gent de tot arreu, d'Espanya, d'Itàlia, de França, de tot arreu, venien a fer-se guarir», explica mossèn Gavaldà. Aquests guariments van anar atraient cada vegada més afluència de malalts, «i això de vegades causava molèsties a la vida conventual, monàstica, de pregària», relata.
A causa d'això, i sense que en quedés gaire rastre, es va traslladar el frare d'Horta, primer a Reus i, finalment, a Sardenya. El seu pas per Reus va durar, com a molt cinc anys, tot i que podrien ser menys. Durant aquest temps, els veïns de la zona se'n van assabentar i l'aleshores convent es va convertir en un nou punt d'atracció com havia passat a Horta.
«Van demanar al pare Guardià, la persona responsable del convent, que els deixessin trobar-se amb el frare que feia miracles, i al final hi van accedir». Per no pertorbar en excés la vida del convent, el van fer sortir a l'actual església de Sant Francesc on mossèn Gavaldà explica que «fra Salvador els va encoratjar a pregar, a tenir confiança en Déu i en la Verge Maria, a demanar perdó i misericòrdia i, quan els va beneir i va tornar a la cuina, els malalts es van curar».
Al panell que s'ha instal·lat dins de Sant Francesc s'hi pot veure un dibuix que representa aquella escena en la qual els fidels que s'havien acostat al convent deixen una muntanya de crosses i aparells ortopèdics davant de la porta perquè, després de la miraculosa pregària de fra Salvador, els haurien deixat de necessitar.
«Finalment el van destinar a l'illa de Sardenya, a Càller, que és on va morir i el seu cos encara hi és incorrupte», resumeix el mossèn de l'església de Sant Francesc d'Assís de Reus. Va ser beatificat pel papa Climent XI i canonitzat pel papa Pius XI.