Una actuació arqueològica ha permès descobrir el temple medieval sobre el qual està construïda l’actual església de Sant Salvador de la Mussara. El projecte està finançat per l’Ajuntament de Vilaplana gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona. Així la intervenció arqueològica, duta a terme per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ha descobert l’antic absis i altres elements d’aquest temple medieval. El projecte ha estat dirigit per Josep Maria Puche, Jordi López i Iván Fernández.
Josep Maria Puche afirma que al segle XVIII, davant l’augment de la població molts municipis van necessitar ampliar les seves esglésies. Per fer-ho, el més habitual era enderrocar l’antic temple per alçar-ne un de nou, més gran i més ampli. Ara bé, en el cas de la Mussara, es va aprofitar l’antiga església, conservant-ne diversos elements. És per això que el cas de l’església de la Mussara és especial, ja que és un dels pocs casos on es pot veure aquest fenomen històric.
S'han conservat diversos elements
Així, gràcies a la intervenció arqueològica s’ha pogut observar que l’església moderna està construïda amb una rotació de 90º, i l’altar va passar d’estar orientat a l’est-oest al temple medieval, a tenir una orientació nord-sud a l’església actual. Entre les restes de l’antiga església que actualment són visibles hi ha tota la façana occidental, la qual està integrada en el mur lateral de l’actual església, i és visible des de l’exterior. Un altre dels elements és l’arc de les cuixes de la nau, un arc apuntat fet de carreus escairats que està situat al mur oriental de l’actual església.
El campanar antic està incorporat a l’actual, fet poc habitual, ja que normalment se situa al seu exterior. Finalment, a l’antic cementiri es pot veure l’arrancada del mur meridional de l’absis, ubicat al lateral oriental de l’església actual.
L'antic temple medieval feia 17 metres de llargada i 5 d'amplada
Les conclusions que l’ICAC extreu d’aquesta arqueològica és que l’antic temple estava constituït per una sola nau rectangular de 5 metres d’amplada i 17 metres de llargada, sense comptar la mida de l’absis. Puche afirma que aquestes dimensions són més superiors a les que preveien. Explica també que la coberta era de fusta, recolzada sobre arcs diafragma, dels quals només en queda un.
Aquesta actuació ha estat possible gràcies a l’Ajuntament de Vilaplana, propietari de l’església, la Diputació de Tarragona i l’ICAC. L’institut arqueològic s’ha encarregat de la direcció científica i tècnica de l’actuació, un estudi documental, la documentació de les restes actuals i una excavació arqueològica. Ara, el consistori de Vilaplana vol engegar un projecte per consolidar les estructures que queden del temple, el qual està considerat Bé Cultural d’Interès Local, tot i que l’església està semi derruïda. Recentment es va haver d’actuar d’urgència per apuntalar-la i evitar que s’esfondrés.