Després de diversos fracassos i un evident malestar manifestat per països com Itàliai Espanya davant la falta d'assistència de la Unió Europa als països més castigats pel coronavirus, finalment s'ha arribat a un acord entre els ministres d'Economia i Finances europeus per a una primera injecció de 540.000 milions d'euros en línies de liquiditat per als Estats.
El pacte estableix una primera xarxa de seguretat perquè els països de la federació, a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, puguin accedir als ajuts per pal·liar els efectes econòmics de la crisi ocasionada per la Covid-19, que en llocs com Espanya i Itàlia ha obligat a paralitzar l'economia.
També es beneficiaran d'aquesta línia de liquiditat les empreses, a través del Banc Europeu d'Inversions, i s'evitaran els acomiadaments massius utilitzant el Sure, un mecanisme proposat per la Comissió Europea la setmana passada. En tot cas, aquesta és només una primera xarxa de defensa fins que s'aconsegueixi definir un Pla de Reconstrucció final.
«Un gran dia de la solidaritat europea»
Les diferències entre els diferents socis de la unió s'han fet evidents durant les sessions per arribar a un acord, ja que Itàlia s'ha erigit en principal defensora dels eurobons mentre que Holanda era a l'altre extrem. Davant el bloqueig de les negociacions es va decidir ultimar els detalls a l'ombra per escenificar l'acord en públic, el que els alemanys han definit com «un gran dia de la solidaritat europea».
L'acord final s'ha aconseguit optant per un punt intermedi: els italians renuncien a parlar d'eurobons o emissions conjuntes, i els holandesos suprimeixen la demanda de condicionalitat macroeconòmica per a línies de crèdit. «No hi ha condicions per les despeses sanitàries, si per als altres», diu el ministre holandès Wopke Hoekstra, al que el seu homòleg italià Roberto Gualtieri respon que «hem posat l'eurobò sobre la taula i lluitarem per fer-la realitat».
Ara, el govern de Pedro Sánchez pot recórrer al Banc Europeu d'Inversions, que va mobilitzar fins a 200.000 milions en préstecs per a les empreses, i al Sure, el fons de la Comissió per a préstecs avantatjosos amb els quals cobrir el cost dels ERTO.
Amb tot, l'executiu descarta accedir al Mede, una línia de crèdit de 240.000 milions que no són un rescat, ni per Itàlia ni per a Espanya, sinó préstecs que ningú està obligat a demanar. El govern entén que l'accés als mercats és positiu i el Tresor està preparant un calendari d'emissions. Per accedir a aquests crèdits cal que els estats es comprometin a utilitzar-los per finançar l'atenció mèdica la cura i la prevenció i, en tot cas, estaran a disposició fins que acabi la crisi del Covid-19.
Països com Itàlia han aconseguit que aquest nou acord no porti implícites les dures contrapartides del rescat aprovat durant la crisi del 2008, que obligava a un duríssim ajust de la despesa pública en els països demandants. En aquest cas no serà així, però països com Holanda ja han advertit que estaran vigilants perquè els diners s'utilitzi amb finalitats sanitàries i no per a l'economia.