Era qüestió de temps i, de mica en mica, la llista va creixent a una velocitat alarmant. Els principals clubs esportius del Camp de Tarragona, aquells que arrosseguen més treballadors i generen més despeses en tots els àmbits, estan caient un rere l'altre en els ERTO, els expedients de regulació temporal d'ocupació. Aquesta opció, habilitada en casos de força major, està sent la solució més habitual per a les empreses i els treballadors després del decret d'estat d'alarma per l'expansió del coronavirus. Fins aquest dimarts, la xifra d'expedients a casa nostra s'ha elevat fins als 3.754 casos, nombre que seguirà creixent en les pròximes jornades.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
L'esport, com un factor més del teixit empresarial de la societat, no s'escapa. De les entitats més grans d'aquesta activitat local, no se'n salva gairebé cap. Institucions com el Club Gimnàstic, el Reus Deportiu, el Club Bàsquet Tarragona, el Club Natació Reus Ploms, el Tennis Monterols o el Tennis Tarragona ja tenen decidit anar cap a l'ERTO. Alguns ja han presentat els expedients i estan a l'espera de rebre el vistiplau del govern i d'altres ho faran en les pròximes hores. Entitats com el Club Bàsquet Valls encara es troben en procés de decidir quina és la seva decisió final i entitats com el Club Bàsquet Salou, el Club Patí Calafell o el Club d'Esports Vendrell poden subsistir sense un expedient gràcies a la seva humil estructura organitzativa.
Què és un ERTO i com afecta els clubs?
ERTO és l'acrònim d'un expedient de regulació temporal d'ocupació, un mecanisme legal que permet a les empreses acomiadar temporalment els seus treballadors fins que l'impacte econòmic d'una causa força major com és l'estat d'alarma decretat pel govern per l'avanç del coronavirus quedi aixecat. És el mateix que un ERO, un expedient de regulació d'ocupació, però amb la diferència que no és definitiu i l'empresa té l'obligació de readmetre el treballador passat un temps amb el compromís de no acomiadar-lo posteriorment durant, com a mínim, mig any.
Després dels canvis realitzats pel Consejo de Ministros el passat 17 de març, les propostes d'ERTO que siguin justificades quedaran aprovades en un termini màxim de cinc dies després de la seva presentació. El treballador no haurà de fer cap mena de tràmit, encarregant-se el SEPE (Servicio Público de Empleo) de tramitar les prestacions que cobrarà l'acomiadat, qui anirà a l'atur sense necessitat de tenir un mínim cotitzat per rebre una compensació. L'afectat o afectada cobrarà un 70% de la base de cotització basant-se en un càlcul dels darrers 180 dies cotitzats, arribant a percebre un màxim de 1.411 euros si es tenen dos fills o més i un mínim de 501 euros si no es té descendència i 671 euros si té fills. A més, cal destacar que aquest atur provocat per l'ERTO no consumirà l'atur normal.
Com més professional sigui el club, més opcions d'ERTO
Un factor clau que decanta la balança dels clubs esportius de casa nostra a l'hora d'anar o no anar a l'ERTO és el nivell de professionalitat de les seves estructures. Les entitats més grans com el Nàstic o el Reus Deportiu, que mouen milers de socis i centenars de treballadors, veuen com acollir-se a l'expedient de regulació temporal d'ocupació és quasi una obligació. El nivell de diners que han deixat d'ingressar aquests clubs pel cessament de l'activitat en la qual es basen és massa elevat, mantenint-se en peu unes despeses que són impossibles d'afrontar sense generar un dèficit que posi en perill l'estabilitat econòmica de l'entitat.
Abans d'endeutar les arques, els responsables de la gestió dels clubs aposten per un ERTO que afecta gran part de la plantilla de treballadors i professionals de l'esport. A entitats com el Reus Deportiu o el Club Natació Reus Ploms, només queden fora de l'expedient els treballadors essencials que mantenen una mínima activitat al club amb tasques de manteniment o d'administració. Tot esportista o tècnic professional està avocat a caure a l'atur temporal per reduir al mínim les despeses. El Nàstic, avançava ahir el Diari Més, presentava el seu ERTO. El CF Pobla de Mafumet també ho feia en les darreres hores per a la seva trentena de treballadors.
L'Ibersol Club Bàsquet Tarragona havia estudiat en les darreres hores si s'acollien i finalment han pres la decisió de fer-ho. El CV Sant Pere i Sant Pau, el Club Tennis Tarragona i el Club Tennis Monterols són altres exemples de clubs obligats a aquesta dràstica decisió. Hi ha excepcions com les del Club Bàsquet Salou, el Club Patí Calafell o el Club d'Esports Vendrell. Aquestes entitats, tot i que gaudeixen d'un important protagonisme per ser de les millors en les seves principals disciplines a casa nostra, tenen unes estructures internes força allunyades de la professionalitat i poden conviure més fàcilment amb una reducció dràstica dels ingressos. I d'altres com el Club Bàsquet Valls encara rumien la decisió econòmica a l'espera de saber quin serà el futur esportiu d'una Lliga EBA que està aturada i que avui dimecres pot viure una jornada important si de la reunió entre la Federació Espanyola i les federacions territorials surt un resultat clau a l'hora de votar si les competicions se suspenen definitivament o s'intenten jugar quan es pugui.
Les quotes de soci, el quid de la qüestió
Els diners que paguen mensualment els socis de les entitats són els principals ingressos que disposen la majoria dels clubs del territori. I les entitats afronten un dilema important: cobrar o no cobrar les mensualitats als seus clients fidels. Cal tenir en compte la importància de diferenciar qui és soci d'un club i qui és un abonat. Soci implica ser part de la propietat de l'entitat, tenir un petit percentatge d'una institució que formen centenars o milers de persones i que permet tenir uns drets però també unes obligacions. Ser abonat a un club és ben diferent, ja que únicament es paga per l'ús de les instal·lacions privades d'un propietari concret.
És per aquest motiu que bona part dels clubs aposten per mantenir les quotes als seus socis, tot i que exclouen les activitats que es tinguin contractades perquè, lògicament, no es poden dur a terme amb l'estat d'alarma. És el cas del Reus Deportiu que presideix Mònica Balsells, del Club Natació Reus Ploms que dirigeix Isidre Guinjoan o del Club Tennis Tarragona que lidera Pere Bergadà. Aquests clubs ja han informat als seus socis que hauran de pagar la seva quota base mensual de soci, ajudant a afrontar un dels moments més intrigants de la història moderna. Altres entitats com el Club Bàsquet Tarragona ha decidit no passar cap quota més a l'espera que la normalitat torni com més aviat millor.
Tot i que la recepció inicial del soci sembla empàtica, caldrà esperar per veure quina és la reacció si l'estat d'alarma s'allarga i les butxaques comencen a patir més del desitjat. Sense cap mena de dubte, vivim una situació tan inèdita com preocupant i els pròxims mesos seran claus per superar una crisi general que tot just acaba de començar.