Si ell no pot anar a l'Ironman, l'Ironman va a ell. Després d'un any i mig preparant-se i dues cancel·lacions d'un triatló Ironman, un jove constantinenc ha decidit tirar pel dret i dissenyar-se ell mateix el seu propi Ironman tarragoní. L'Ironman és la modalitat més dura de triatló, que consta de tres proves físiques seguides: una de natació de 3,86 quilòmetres, una de ciclisme de 180,25 quilòmetres i una marató, 42,2 quilòmetres.
«El meu entrenador de crossfit em va proposar, fa temps, fer un Ironman. Després de buscar informació i abans d'acceptar el repte, vaig estar fins a tres nits sense dormir pensant en tot l'enrenou que suposava». Explica el Rubén, un veí de Constantí de 29 anys que apunta que una vegada accepta un repte, és una persona que es compromet fins al final i li agrada prendre-s'ho seriosament.
Així doncs, va inscriure's fa un any i mig a l'Ironman que s'havia de celebrar a Vitòria, al País Basc, el passat mes de juliol. La situació sanitària, però, va obligar a cancel·lar l'esdeveniment esportiu. Davant d'això, el Ruben va decidir apuntar-se a una nova convocatòria que s'havia de fer el pròxim 7 de novembre a Lisboa, Portugal. Però la situació es va repetir i l'organització també va decidir suspendre la competició.
«Va ser xocar contra un mur en el moment en què estàs en millor condició física i psicològica»
Quan li van cancel·lar l'Ironman per segona vegada «va ser com xocar contra un mur». «Quan estàs en la teva millor condició física, quan més preparat estàs, quan psicològicament més motivat et sents, et diuen que torna a estar suspès». L'objectiu del Ruben era completar un Ironman el 2020 sí o sí, després de mesos de dur entrenament, preparant-se per poder completar les tres proves. L'esportista no ha volgut que hagin sigut en va i va ser llavors quan se li acudeix dissenyar-se el seu propi Ironman. Així doncs, el Rubén ha fet el seu propi Ironman, però no ho ha fet amb els paisatges Vitòria ni de Lisboa, sinó de Tarragona.
Es va preparar el seu propi circuit de natació, de bicicleta i de marató, i aquest dilluns, 2 de novembre, el Rubén va completar, per primera vegada, el seu primer i propi Ironman en 13 hores i mitja. Durant tot el dia el van acompanyar i ajudar diverses persones que van decidir acompanyar-lo en els diferents trams de les proves, mentre que la seva parella, amics i familiars el seguien i l'esperaven els diferents punts d'avituallament distribuïts per tot el recorregut per proporcionar-li aigua i menjar per anar agafant forces.
Natació, ciclisme i marató pel Camp de Tarragona
A dos quarts de set del matí entrava, juntament amb el seu primer acompanyant, el Joan, a l'aigua de la platja Llarga de Tarragona per fer els 3,8 quilòmetres nedant, des del club de vela fins al bosc de la Marquesa i tornar. Abans de les nou del matí el Rubén i el Joan ja estaven a sobre de la bici per començar la primera de les dues voltes circulars de 91 quilòmetres, passant per diversos punts i municipis del Camp de Tarragona: Roda de Berà, Bonastre, Masllorenç, Vilardida, Bràfim, la Secuita, Sant Salvador, el far de Tarragona i fins a la platja Llarga.
A tres quarts de cinc de la tarda, després de nou hores seguides d'esport, el Rubén començava l'última de les proves i que s'allargaria durant quatre hores més: la marató. Un circuit de dues voltes de 21 quilòmetres per la ciutat de Tarragona, començant des de la platja de l'Arrabassada fins al far de Tarragona i el Serrallo, avinguda de Vidal i Barraquer, plaça de les Corts Catalanes, avinguda de Catalunya, la Vall de l'Arrabassada i la platja de l'Arrabassada. En aquesta prova diverses persones el van voler acompanyar i van córrer al seu costat per trams de 10 quilòmetres, mitja marató —21 quilòmetres— o fins i tot la marató sencera, com és el cas d'un altre amic, el Juan. Tots els acompanyants s'havien proposat el seu propi objectiu, el qual també van assolir.
Eren les nou del vespre quan el Rubén, acompanyat dels seus darrers acompanyants, arribaven a la platja de l'Arrabassada, on un petit grup d'amics i familiars l'esperaven —amb mascareta i mantenint la distància—, per ovacionar-lo i entregar-li la medalla amb la inscripció del seu propi triatló, «Ironruben 2020».
Satisfacció és el que sentia el Rubén aquest dilluns quan passava la línia de meta després de 13 hores i mitja mantenint un estat físic impecable i demostrant que el dur entrenament al qual s'ha sotmès el darrer any i mig, l'esforç, la constància i el sacrifici han donat els seus fruits.
El suport que ha rebut de les persones més properes és l'espurna final que l'ha ajudat a completar la dura competició, sobretot els últims 7 quilòmetres de la marató, que va córrer amb la seva parella, la Sara, qui l'ha ajudat amb la logística de l'Ironman i l'ha «aguantat durant l'últim any i mig en cada vegada que he hagut de matinar, cada cap de setmana que he anat a fer rutes llargues de bici o m'havia d'aixecar aviat per anar a córrer», explica l'atleta. «El meu objectiu era acabar-lo i arribar sencer, crec hauria sigut un error posar-me un límit de temps». Així doncs, objectiu més que complert.