El president d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Sergi Sabrià, ha assegurat aquest dijous durant una entrevista a Catalunya Ràdio, que la seva formació i el JxCat han aconseguit refer «la confiança que va quedar tocada». En concret, el republicà s'ha referit a les tensions viscudes al Parlament per la falta d'acord sobre com aplicar la suspensió de càrrecs públics d'alguns diputats ordenada pel jutge Pablo Llarena, que va afectar, entre altres, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
Sobre aquells fets, que van portar a suspendre el ple que s'havia de celebrar aquell dia a la cambra catalana, ha assegurat que es va tractar d'un «mal matí», i ha lamentat haver decebut els seus votants, als quals ha demanat perdó. «El que va passar no és el que s'esperaven els ciutadans. Són episodis que no es poden repetir», ha advertit el republicà, afegint que tant ERC com JxCat tenien clar que havien d'abordar aquell tema, i que s'hauria d'haver arribat a un acord abans de la suspensió del ple.
ERC, obert a investir Carles Puigdemont
En concret, Sabrià ha volgut destacar que Esquerra Republicana i la formació de Carles Puigdemont han aconseguit arribar a «una solució» que «englobi tot el paquet» de reivindicacions, com que els diputats conservin els seus drets a futur, que les majories polítiques actuals no es vegin alterades per les decisions del Tribunal Suprem, i que el Parlament mantingui la seva activitat.
El portaveu de la formació independentista ha assegurat, en aquest sentit, que ERC no posaria cap treva a investir Carles Puigdemont. «Si és un escenari possible, i fins ara no s'ha produït, no posem cap treva en aquest tema», ha assegurat, indicant que té a veure amb la voluntat d'ERC de «conservar les opcions a futur de tots els diputats suspesos, perquè no es poden vulnerar els drets ni obligar a renunciar a les actes».
Sobre si Esquerra Republicana veu Carles Puigdemont com a «president legítim de Catalunya», Sabrià ha indicat que «en això no hi ha dubte», però ha volgut destacar que ara tindrà un paper «importantíssim» des de Waterloo, i «la feina d'internacionalització que podrà fer des d'allà».