Els Estats Units tracta de saber quant durarà la guerra desencadenada a Ucraïna. Després de com ha evolucionat la invasió i del paper adquirit per Rússia, estimen que el conflicte es podria allargar fins a dues dècades.
Per això, al Pentàgon han estudiat mapes i analitzat la presa de ciutats per part de les tropes russes. Creuen que per aconseguir el control del país necessitaran entre 4 i 6 setmanes. Una setmana més seria per controlar Kíev.
Tot i això, les previsions que considera els Estats Units és que la guerra entre Rússia i Ucraïna pugui prolongar-se entre 10 i 20 anys. En una xifra molt semblant es mou el Regne Unit. El ministre d'Afers Estrangers va assegurar que el conflicte arribaria fins a la dècada.
Membres del Pentàgon explicaven dimarts passat al Congrés que la guerra podria arribar fins als 20 anys. «Al final, els russos perdran», assenyalaven.
El president nord-americà va fer referència recentment a l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord. On ha d'imperar «l'un per a tots i tots per a un» que ha guiat l'OTAN des que es constituís. En el seu discurs, Joe Biden va fer una crida als principals líders per prendre mesures.
La seva proposta consistia a fer un pas endavant i enviar reforços a l'est d'Europa. Però el seu propòsit no serà gens senzill. De moment, els atacs de Rússia no cessen i tot apunta que seguiran en una línia ascendent durant els pròxims dies.
Boris Johnson, per part seva, admetia que «estem davant d'alguna cosa que podria ser la guerra més gran a Europa des del 1945». D'una manera tan pessimista també es mostrava el president francès Macron. Assenyalava que «el pitjor encara ha de venir».
La decisió de Rússia d'envair Ucraïna ja ha posat fi a la vida de milers de persones. A això se'ls uneix l'elevat nombre de població que ha decidit marxar a altres territoris com a refugiats.
Tothom ha mostrat el seu malestar pels atacs de Putin. Tot i això, els territoris més forts no veuen tan senzill parar-li els peus. «Només hi ha uns quants països que podrien aturar l'envestida de l'exèrcit rus», apunta Tor Bukkvoll.
Aquest investigador, expert en les relacions polítiques d'Ucraïna i de Rússia, assenyalava les mesures que havia d'adoptar el primer. «Necessitarà mobilitzar tants reservistes com sigui possible perquè no sigui un canvi senzill per a Rússia», explicava.
Si fos així, entenia que ens trobaríem amb un «conflicte llarg i sagnant». Els ucraïnesos tindrien totes les de perdre en aquesta batalla, on participa amb molts menys recursos.
La guerra contra Rússia podria patir un canvi important
Bukkvoll entén que si es constitueix un front per plantar cara a l'exèrcit rus, la situació canviaria de manera radical. «Llavors el conflicte es convertiria en una guerra de guerrilles perllongada».
Tindria unes conseqüències «molt doloroses per a tots dos bàndols». Però l'evolució del conflicte requereix que es prenguin decisions immediatament.
El president d'Ucraïna ha intentat buscar solucions als seus aliats europeus, malgrat que sense gaire sort. En un primer moment, va reclamar l'entrada del país a la Unió Europea. A continuació, va centrar els seus esforços en la creació d'una zona d'exclusió aèria sobre el territori.
D'aquesta manera, s'aconseguirien rebaixar les tensions amb el territori veí. Principalment perquè aquestes restriccions s'aplicarien per a avions, helicòpters i míssils procedents de Rússia. «Cal tancar-los tots els ports i aeroports del món», demanava Zelenski.
Són els mateixos estats i en situacions excepcionals els blocs internacionals, com ara l'OTAN, els que decideixen sobre la sobirania de l'espai aeri.