Encara queden moltes incògnites per resoldre en aquests moments en plena pandèmia de la covid-19. Les últimes dades revelades en una nova anàlisi dels limfòcits B i de més de 1.000 anticossos monoclonals diferentszzz de 8 pacients amb coronavirus mostren que, en contraposició de les hipòtesis anteriors, les respostes protectores dels limfòcits B a la proteïna d'espiga del SARS-CoV-2 romanen estables i de moment continuen evolucionant durant un període de 5 mesos, bastants mesos després del període inicial de replicació viral activa.
Malgrat això anterior, una àmplia proporció dels anticossos neutralitzadors generats a partir d'aquests limfòcits B de llarga durada no han pogut reconèixer de manera eficaç les diferents variants nascudes després del SARS-CoV-2 dels països del Brasil i Sud-àfrica.
Aquests resultats, procedents d'un estudi realitzat entre el món acadèmic i la indústria, ajudaran en tot cas a dissenyar futures vacunes contra el coronavirus, amb la finalitat que funcionin per a limitar i frenar l'evolució del virus i estimular d'aquesta manera millors respostes d'anticossos neutralitzadors i limfòcits B contra les variants emergents del SARS-CoV-2.
Últims resultats en una pandèmia que sembla no cessar
En el treball anteriorment esmentat i publicat en la revista 'Science Immunology', els investigadors de l'Escola de Farmàcia de la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units, van perfilar les respostes d'anticossos i limfòcits B específiques de la coneguda ara com a proteïna de l'espiga en 8 pacients amb covid amb simptomatologia lleu i greu durant el transcurs de cinc mesos.
Precisament en comparació amb troballes anteriors, els professionals van observar un descens important dels nivells d'anticossos neutralitzadors localitzats en la sang al llarg del temps; encara que els nivells de limfòcits B de memòria específiques de la proteïna de l'espiga sí que es van mantenir estables o fins i tot van incrementar els seus valors durant el mateix període de temps.
Sumat a l'anterior, en el transcurs de 120 dies, els anticossos monoclonals aïllats d'aquests limfòcits B van sofrir un augment de la hipermutació somàtica, l'afinitat d'unió i la potència de neutralització, tot això, senyals d'una activitat persistent dels limfòcits B. D'altra banda, els investigadors també van observar algunes poblacions de limfòcits B de neutralització creuada, encara que aquestes tan sols abastaven una escassa fracció del repertori de limfòcits B i aquests no eren prominents en la resposta de neutralització al mateix coronavirus.
Tal com esmentaven els científics de l'estudi, una gran proporció de la resposta d'anticossos neutralitzadors només es va dirigir a epítops (es coneix com la porció d'una macromolècula que és reconeguda pel sistema immunitari) conservats i compartits entre el SARS-CoV-2 i el SARS-CoV i no va reconèixer amb total efectivitat les variants emergents del SARS-CoV-2 del Brasil i Sud-àfrica que desenvolupen mutacions en les posicions dels aminoàcids 417 i 484 de la proteïna de l'espiga.
Els autors continuen investigant i estudiant aquesta situació, però fins al moment suggereixen un seguiment acurat de les variants de SARS-CoV-2 que circulen a la recerca de múltiple variabilitat en aquests llocs de la proteïna per poder determinar la manera en la qual aquestes mutacions afecten la immunitat induïda per la vacuna.
Els limfòcits B són cèl·lules especialitzades del sistema immune que juguen un paper important en la resposta humoral, el principal mecanisme de defensa contra patògens que es repliquen fora de la cèl·lula de l'hoste (patògens extracel·lulars) com per exemple els bacteris Staphylococcus o Streptococcus.
La principal funció dels limfòcits B és el reconeixement de molècules estranyes a l'organisme, anomenades antígens, i la producció d'anticossos específics per a neutralitzar-les.