Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Arqueòlegs treballant en les excavacions a Atapuerca l'any 2006, en un dels moments en què sortien nombroses peces

Un estudi amb participació tarragonina documenta avenços tecnològics de la Prehistòria a Atapuerca

Les excavacions han estat desenvolupades per l'lnstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i la Universitat de Santiago Compostela

Arqueòlegs treballant en les excavacions a Atapuerca l'any 2006, en un dels moments en què sortien nombroses peces
Excavacions a Atapuerca l'any 2006, en un dels moments en què sortien nombroses peces | IPHES
 

Un estudi de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social  (IPHES), amb seu al Campus Sescelades de la URV, i liderat per Arturo de Lombera, arqueòleg investigador de la Prehistòria per la Universitat de Santiago de Compostela, ha documentat diversos avenços tecnològics  del Paleolític a partir de 22.000 artefactes de pedra trobats a Gran Dolina, Atapuerca.

La investigació, d'una llarga durada, s'ha publicat  en un article al Journal of Human Evolution, i ha permès entendre com va ser la transició  entre el Paleolític inferior i el mitjà. Això és el període comprès entre fa 450.000 i 250.000 anys. Tot i la homogeneïtat tecnològica que s'hi observa entre els hominins que van ocupar en aquell període la Sierra de Atapuerca, els milers de peces  trobades mostren que s'inicien un seguit d'importants innovacions  que culminaran amb la cultura neandertal, de gran complexitat, i que demostren la capacitat de planificació  d'aquesta espècie.

La Gran Dolina va ser ocuàda durant cent mil milions d'anys

Els sediments, els artefactes  lítics i les restes de fauna permeten entendre l'evolució d'aquells anys i constaten que la cavitat va ser ocupada  de diferents maneres fa entre 350.000 i 250.000 anys. A la base del nivell de les excavacions, la més antiga, la cavitat és habitada a manera de campament  per part dels hominins durant llargs períodes i s'hi desenvolupen diverses activitats com la talla  d'eines, el processat de fauna i el treball de pells.

Elements descoberts a Atapuerca.
Elements descoberts per l'IPHES i la Universitat de Santiago a Atapuerca. | IPHES
 

Tot i les diferències en els models d'ocupació, en les peces descobertes s'observa una homogeneïtat tecnològica, la qual cosa implica una continuïtat demogràfica dels grups que van ocupar la Sierra d'Atapuerca durant el final del Plistocè mig, és a dir, entre fa uns 450.000 i 130.000 anys. 

Els descobeiments demostren una evolució acumulativa i progressiva de la tecnologia

Però l'aspecte més significatiu d'aquests conjunts és que registren diverses innovacions  i comportaments tecnològics que derivaran posteriorment en la tecnologia  neandertal del Paleolític mitjà. Es tracta l'explotació ordenada dels recursos del territori, una marcada selecció de qualitat de les matèries primeres, la menor grandària dels instruments lítics, la fabricació d'útils emmanegats, el recurs a retocadors ossis, el reciclatge  d'elements lítics i, especialment, l'aparició de mètodes de talla complexos típics del Paleolític mitjà, com el Levallois o el discoïdal.

 
Aquests comportaments evidencien un important increment en la complexitat  tecnològica i en la planificació de les activitats respecte als conjunts anteriors. D'aquesta manera, en l'article es demostra que la transició entre el Paleolític inferior i mig a la Sierra de Atapuerca va ser un procés acumulatiu  i progressiu  apuntant a una transició local. Aquest procés de «neandertalització» és paral·lel a l'observat en altres jaciments europeus i coherent amb l'evolució paleoantropològica dels preneandertals de la Sima de los Huesos, també a Atapuerca.