Un estudi de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb seu al Campus Sescelades de la URV, i liderat per Arturo de Lombera, arqueòleg investigador de la Prehistòria per la Universitat de Santiago de Compostela, ha documentat diversos avenços tecnològics del Paleolític a partir de 22.000 artefactes de pedra trobats a Gran Dolina, Atapuerca.
La investigació, d'una llarga durada, s'ha publicat en un article al Journal of Human Evolution, i ha permès entendre com va ser la transició entre el Paleolític inferior i el mitjà. Això és el període comprès entre fa 450.000 i 250.000 anys. Tot i la homogeneïtat tecnològica que s'hi observa entre els hominins que van ocupar en aquell període la Sierra de Atapuerca, els milers de peces trobades mostren que s'inicien un seguit d'importants innovacions que culminaran amb la cultura neandertal, de gran complexitat, i que demostren la capacitat de planificació d'aquesta espècie.
La Gran Dolina va ser ocuàda durant cent mil milions d'anys
Els sediments, els artefactes lítics i les restes de fauna permeten entendre l'evolució d'aquells anys i constaten que la cavitat va ser ocupada de diferents maneres fa entre 350.000 i 250.000 anys. A la base del nivell de les excavacions, la més antiga, la cavitat és habitada a manera de campament per part dels hominins durant llargs períodes i s'hi desenvolupen diverses activitats com la talla d'eines, el processat de fauna i el treball de pells.
Tot i les diferències en els models d'ocupació, en les peces descobertes s'observa una homogeneïtat tecnològica, la qual cosa implica una continuïtat demogràfica dels grups que van ocupar la Sierra d'Atapuerca durant el final del Plistocè mig, és a dir, entre fa uns 450.000 i 130.000 anys.
Els descobeiments demostren una evolució acumulativa i progressiva de la tecnologia
Però l'aspecte més significatiu d'aquests conjunts és que registren diverses innovacions i comportaments tecnològics que derivaran posteriorment en la tecnologia neandertal del Paleolític mitjà. Es tracta l'explotació ordenada dels recursos del territori, una marcada selecció de qualitat de les matèries primeres, la menor grandària dels instruments lítics, la fabricació d'útils emmanegats, el recurs a retocadors ossis, el reciclatge d'elements lítics i, especialment, l'aparició de mètodes de talla complexos típics del Paleolític mitjà, com el Levallois o el discoïdal.