Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Una xeringa amb vacuna contra el coronavirus

Un estudi fa una nova demostració de la Covid-19: «una infecció estacional»

La recerca mostra que el clima va jugar un paper important a l'hora de modular la transmissió del virus

La pandèmia de la Covid-19 ha estat objecte d'una gran quantitat d'investigacions. Un virus completament desconegut que ha canviat la vida de tot el món amb unes conseqüències tràgiques amb moltes morts a causa de la malaltia.

Ara, una recerca liderada per ISGlobal, proporciona una evidència sòlida. En concret, assenyala que l'expansió d'aquest virus està associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. És més, aquest nou estudi demostra que la Covid-19 és una infecció estacional.

Els resultats, publicats a 'Nature Computational Science', també subratllen la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d'adoptar mesures que promoguin la «higiene de l'aire».

Temperatures i humitat més baixes

Un primer estudi amb models teòrics va suggerir que el clima no era un factor important, donat el gran nombre de persones susceptibles sense immunitat prèvia contra el virus. No obstant això, algunes observacions proposaven que la propagació inicial del virus a la Xina va passar a una latitud amb baixos nivells d'humitat i temperatures.

Durant l'estudi es va analitzar l'associació de temperatura i humitat en la fase inicial de la propagació del virus. Això es va fer a 162 països de cinc continents, abans que s'implantessin canvis en el comportament i en les polítiques de salut pública.

Els resultats d'aquesta primera part mostren una correlació negativa entre la taxa de transmissió (Ro) i la temperatura i humitat a nivell global: majors taxes de transmissió es van associar amb temperatures i humitat més baixes.

En segon lloc, l'equip va analitzar l'evolució d'aquesta associació entre clima i malaltia al llarg del temps, i si era consistent a diferents escales geogràfiques. Per fer això, van utilitzar un mètode estadístic que es va dissenyar específicament per identificar patrons de variació semblants —és a dir, una eina de reconeixement de patrons— en diferents finestres de temps.

De nou, van trobar una forta associació negativa per a petites finestres de temps entre nombre de casos i clima (temperatura i humitat), amb patrons consistents durant la primera, segona i tercera onada de la pandèmia i en diferents escales espacials: globalment, per països, per regions en països fortament afectats (Llombardia, Thüringen, Catalunya), i fins i tot a nivell de ciutats (Barcelona).

Les primeres onades pandèmiques van minvar en augmentar la temperatura i la humitat, i la segona onada va augmentar en disminuir la temperatura i la humitat. No obstant això, aquest patró es va trencar durant l'estiu, en tots els continents.

«Això podria ser degut a diversos factors, incloent concentracions massives de persones joves, turisme, i aire condicionat, entre d'altres», explica Alejandro Fontal, primer autor de l'estudi.

Quan es va adaptar el model per analitzar correlacions transitòries a totes les escales en països de l'hemisferi sud, on el virus va arribar més tard, es va observar la mateixa correlació negativa.

Finalment, utilitzant un model epidemiològic, l’estudi mostra que incorporar la temperatura a la taxa de transmissió funciona millor per predir la pujada i baixada de les diferents onades, particularment la primera i la tercera a Europa.