‘Com estem afrontant la ciutadania la situació actual provocada per la Covid-19?’. Aquest és el nom de l’estudi que ha realitzat el Gabinet Ceres que té com a objectiu plantejar, a nivell evolutiu i amb diferents onades setmanals, com evolucionen les percepcions, els hàbits i els estats d’ànim de la població durant el confinament a causa del coronavirus.
[predef]reus-144[/predef]
L’estudi s’ha realitzat gràcies a una mostra de 702 persones majors de 16 anys residents a Catalunya i usuàries d’internet. Els participants van respondre, entre el 21 i el 24 de març, un qüestionari amb tota mena de preguntes sobre la situació actual que està vivint el país. Segons indica Ceres, els resultats són una mostra representativa del conjunt de Catalunya i el «marge d’error mostral seria d’un +/-3,9% per a dades globals, en el supòsit de mostreig aleatori, i en el cas de màxima indeterminació, amb un nivell de confiança del 95,5%.
Una tercera part de la mostra té dubtes sobre la Covid-19
En primer lloc, el qüestionari que van respondre els participants preguntava a quin número s’ha de trucar per rebre informació sobre la Covid-19. La mostra indica que el número més conegut on trucar per rebre informació és el 061 tot i que no totes les persones participants el coneixen. A més, una tercera part de la mostra consultada encara té dubtes sobre la Covid-19, mentre que el 67% afirma no tenir-ne.
Pel que fa als dubtes més comuns entre la població, destaca: transmissió, contagi i supervivència del virus, mesures de protecció, origen, possibilitat de ser immune, durada de la pandèmia o els símptomes que es presenten entre altres.
Molt poca confiança amb la informació de les xarxes socials
El segon bloc de l’estudi manifesta quin nivell de confiança té la població amb relació a diferents canals d’informació. Pel que fa als canals oficials com la Generalitat, el Govern de l’Estat o l’Organització Mundial de la Salut és força elevada. En canvi, la confiança amb els mitjans de comunicació no és tan alta, i encara per sota, la confiança en la informació que faciliten les persones de l’entorn.
En la banda contrària, la confiança en la informació que es publica a les xarxes socials no oficials és molt reduïda, especialment el col·lectiu de 36 a 50 anys és qui confia menys.
El teletreball agafa força
‘Arrel de l’estat d’alarma, has tingut algun canvi a nivell laboral?’. Aquesta era la tercera pregunta de l’estudi i sense cap mena de dubte, el canvi més important, ha estat passar del treball presencial al teletreball. Un 40% de les persones enquestades han triat aquesta opció tot i que altres canvis també destacats tenen a veure amb haver parat o reduït l’activitat laboral, ja sigui per tancaments temporals de l’empresa o activitat, per ERTE o reduccions de la jornada.
Els perfils que més han canviat de feina presencial a teletreball han estat els de 36 a 50 anys mentre que hi ha una major proporció de persones de fins a 35 anys que han patit un ERTE. Amb relació als hàbits dins de la llar, s’ha aprofitat la situació actual per fer tasques pendents o destinar més temps a activitats d’oci interiors com ara veure pel·lícules, sèries, xatejar o llegir.
Preocupació pel nostre entorn
El qüestionari també analitzava els nivells de preocupació dels enquestats. Concretament, es preguntava fins a quin punt s’està preocupat per: la salut, la salut dels familiars, la salut dels amics i amigues, la salut de la societat, la mateixa economia, l’economia dels familiars, l’economia dels amics i amigues i l’economia de la societat. Segons Ceres, a mesura que es pensa enfora d’un mateix, en els familiars o en la societat, va augmentant el nivell de preocupació per la salut.
Això evidencia que es pensa més en les persones més properes, però també en el problema global que comporta la pandèmia, que no pas en un mateix. Aquest fet «és una evidència de la consciència existent entorn la repercussió global que té la pandèmia». Pel que fa a l’economia, s’arriba a la mateixa conclusió global però en menor mesura a diferència de la salut.
56 dies de confinament: la percepció dels enquestats
Finalment, l’estudi preguntava fins quan creuen els enquestats que durarà el confinament. Sobre aquesta qüestió existeixen dues percepcions. La primera, més optimista, que l’allarga durant 30 dies i la segona més positivista, tot i que no la més negativa, que l’allargaria entre 46 i 60 dies a partir de la setmana del 23 de març. La mitjana de dies resultant se situa en una durada de 56 dies.