Quan es compleix un any des que l'OMS va declarar la crisi sanitària generada pel coronavirus com a pandèmia, encara es continua tractant de donar amb la clau que permeti detectar possibles casos abans fins i tot de sotmetre's a una PCR. I per a això hi ha molts experts que estan tractant de determinar quins són els símptomes més comuns en aquelles persones que acaben donant positiu.
Tot i que és obvi que l'única manera definitiva de saber si ens hem contagiat és a través d'una prova, sigui PCR o un test d'antígens, alguns metges creuen que pot haver-hi un quadre de símptomes que permeti descartar d'entrada que no se sofreixen altres malalties similars com ara una grip.
En aquest aspecte és en el que s'ha centrat un estudi realitzat per diferents facultatius de la Universitat Ivano-*Frankivsk, situada a la ciutat ucraïnesa del mateix nom. En la seva recerca s'ha centrat a analitzar la «capacitat predictiva» d'un possible cas positiu de covid dels símptomes més comuns detectats com la febre, la miàlgia, la tos, la secreció nasal, el mal de coll, la congestió nasal o rinolàlia.
I els seus resultats reflecteixen que almenys quatre d'ells són indicadors «clau» per a poder indicar amb bastant fiabilitat que aquesta persona pot haver-se contagiat de coronavirus. Concretament consideren altament provat que una persona amb hipertèrmia (febre), miàlgia (dolor muscular), congestió nasal i rinolàlia acabarà donant positiu en una prova de coronavirus. En canvi no és tan rellevant tenir secreció nasal, la tos o el mal de coll.
Tot i que aquest estudi encara es troba en una fase preliminar i està a l'espera de ser analitzat per altres experts, els seus resultats mostren una indicació clara sobre aquests símptomes. Quan va ser el mateix pacient qui va detectar que tenia febre, dolor muscular o congestió nasal s'acaba confirmant un quadre de la malaltia i per tant són «símptomes clau per a un pronòstic de COVID-19 lleu». A això s'afegeix quan un metge detecta la rinolàlia o petits problemes fonètics, que acaba sent també un símptoma «clau de diagnòstic».
Com van avaluar els diferents símptomes per veure si permetien detectar un positiu
Per a dur a terme el seu estudi, els metges van utilitzar una escala de quatre punts per a analitzar cadascun dels símptomes. En aquesta recerca, van ser objecte d'estudi 120 persones amb edats compreses entre els 18 i els 72 anys i en les quals hi havia una clara sospita que sofrissin un quadre de coronavirus lleu. Després d'analitzar els seus símptomes, van ser tots sotmesos a una prova PCR.
Finalment, els resultats d'aquestes proves van reflectir que 96 d'ells van donar positiu mentre que els 24 resultants van donar negatiu. I el que reflecteix l'estudi és que d'aquestes persones que van donar positiu, bona part tenien un quadre dels símptomes comentats. «En avaluar símptomes per un metge d'acord amb l'anàlisi de correlació, hipertèrmia, miàlgia, congestió nasal i rinolàlia es va aconseguir un valor predictiu positiu amb un nivell de significança superior a 0,6», recull l'estudi.
També expliquen que «una cosa similar va passar amb l'autoavaluació dels símptomes per part del pacient: quan van detectar febre, miàlgia i congestió nasal van obtenir una precisió diagnòstica amb un nivell de significança de més de 0,5».
En canvi no passo el mateix amb uns altres dels símptomes comentats. La conclusió a la qual van arribar amb la tos, la secreció nasal o el mal de coll és que «gairebé no tenen valor predictiu per a fer un diagnòstic clínic de coronavirus lleu». Així els autors d'aquest estudi, a l'espera que sigui corroborat, insisteixen que detectar aquests símptomes pot ajudar a fer un diagnòstic clínic previ a les proves que porti a iniciar l'aïllament necessari de manera immediata.